07.06.2013 - 08:50
L’Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels EUA i l’FBI han accedit als servidors de nou grans empreses d’internet per obtenir informació útil per a la intel·ligència, segons que ha revelat el diari nord-americà The Washington Post. Basant-se en un document secret, el diari diu que l’NSA i l’FBI s’han servit del programa PRISM, que es va començar a fer servir els últims anys de l’administració de George W. Bush i que s’ha mantingut amb la de Barack Obama.
El PRISM va sorgir de les cendres del programa secret del govern de Bush d’ordres de vigilància federal, que es va tancar el 2007 quan els mitjans de comunicació i la Cort d’Intel·ligència Estrangera van obligar la Casa Blanca a cancel·lar-lo.
Aleshores el congrés va aprovar dues lleis per a garantir la immunitat a les empreses privades que cooperessin voluntàriament amb la intel·ligència, cosa que va permetre la creació del PRISM. Sols dos legisladors en sabien l’existència, però tenien l’obligació de guardar secret.
En el PRISM, sembla que hi participen voluntàriament Microsoft, Facebook, Google, Apple, Yahoo!, Skype, YouTube, AOL i PalTalk, i ha estat molt útil per a seguir la Primavera Àrab i la guerra civil siriana. A més, el document secret apunta que Dropbox podria afegir-s’hi aviat.
L’objectiu del PRISM és aplegar informació a través del trànsit nord-americà i internacional que passa pels servidors d’aquestes companyies en forma de missatges electrònics, fotografies, àudios i vídeos per a seguir la pista d’un objectiu d’interès per a la intel·ligència.
Els responsables del PRISM han mirat de protegir el màxim els participants. ‘El 98% de la producció del PRISM es basa en Microsoft, Google i Yahoo! Necessitem assegurar-nos que aquestes fonts no pateixin danys’, diu el document secret.
Funcionaris d’intel·ligència han descrit el PRISM com l’eina més prolífica per als informes presidencials, perquè es va esmentar 1.477 vegades l’any passat. De fet, ‘es va convertint en el principal suport de l’NSA’.
El PRISM és l’hereu d’una llarga història de cooperació entre la intel·ligència nord-americana i al voltant d’un centenar d’empreses privades establertes als EUA que va començar la dècada del 1970.
La majoria de les nou empreses esmentades per The Washington Post han desmentit haver permès a la intel·ligència nord-americana d’entrar als seus servidors centrals.
