06.06.2013 - 15:22
El govern espanyol nomenarà previsiblement aquest divendres dos nous magistrats del Tribunal Constitucional, que substituiran Manuel Aragón i Pablo Pérez Tremps, que han exhaurit el mandat. El govern espanyol podria promoure per la via directa al TC un dels candidats que més ha distorsionat el calendari de renovacions dels òrgans judicials dels últims anys: L’ex-portaveu del CGPJ Enrique López. El dirigent de Solidaritat Alfons López Tena el coneix prou bé de l’època en què era vocal del CGPJ, i en destaca sobretot que ‘odia molt els catalans’. López formarà part del nou TC, amb majoria conservadora, que es pronunciarà sobre la consulta a Catalunya.
‘L’odi profund i minuciós de Hitler vers els jueus empal·lideix front al que sent i pensa Enrique López, nou magistrat del TC, vers els catalans. Esteu avisats’, deia avui López Tena en un comentari a Facebook. I ha explicat a VilaWeb una anècdota il·lustrativa,
Explica l’ex-vocal del CGPJ que la Caixa va signar un conveni amb el CGPJ per a finançar la nova escola judicial a Barcelona. ‘Vaig organitzar a petició del director de l’escola un dinar per celebrar la signatura del conveni’, recorda López Tena. Un dinar en què van assistir Ricard Fornesa i Isidre Fainé, aleshores president i director general de l’entitat, respectivament, i l’assessor jurídic de la Caixa, Sebastià Roca. Quan López Tena va fer saber a Enrique López que hi havia aquest dinar i si hi pensava anar, li va respondre: ‘Jo, a aquest dinar, no hi vaig. Als catalans, ni aigua’. De fet, el dia de signatura del conveni, López va arribar just a l’hora prevista per signar-lo, va dir ‘bon dia, encantat de conèixer-los’ i quan López Tena li va recordar que hi havia un dinar li va etzibar: ‘Nosaltres, al dinar no hi anem’.
Enrique López no amaga pas la seva proximitat ideològica amb la línia més dretana i conservadora del PP, escrivint articles periòdicament al diari La Razón i participant en programes de cadenes com Intereconomía i LibertadDigital TV. En els seus articles es declara gran defensor de la unitat i la indivisibilitat d’Espanya, alimenta el discurs segons el qual ‘Espanya té dos mil anys d’història’, i remunta el concepte d’Espanya a l’època de l’imperi romà, en articles com aquest. ‘La nostra constitució aporta una idea de subjecte constituent caracteritzat per la seva homogeneïtat i indivisibilitat, alhora que es constitueix en vincle polític que canalitza la lleialtat ciutadana i el patriotisme’, escrivia en aquest altre article recent. I en els programes en què participa ha defensat la cadena perpètua revisable que va proposar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i ha atacat amb duresa els escarns de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Els valedors del PP que ha tingut Enrique López són ex-dirigents com Ángel Acebes, Federico Trillo i José María Michavila, i ha participat en desenes de seminaris de la fundació FAES, presidida per l’ex-president del govern espanyol, José María Aznar.
Nova majoria conservadora
López serà un dels nous magistrats designats pel consell de ministres. Aquestes substitucions s’hauran d’afegir a les del president, Pascual Sala, i el magistrat Ramón Rodríguez Arribas, fetes per part del Consell General del Poder Judicial. El ball de cadires suposarà un canvi en l’equilibri al sí del TC, que passarà d’una majoria de set progressistes (inclòs el seu actual president) contra cinc conservadors, a una de set conservadors contra cinc progressistes.
Les quatre substitucions s’han de fer efectives abans del 9 de juny i suposaran un gir històric al Tribunal, que durant els últims nou anys ha tingut en major o menor mesura un nombre superior de magistrats de signe progressista. En aquests relleus sortiran del TC tres magistrats progressistes (Pascual Sala, Manuel Aragón i Pablo Pérez Tremps) i només un conservador (Ramón rodríguez Arribas).Seran substituïts per tres magistrats conservadors (dos elegits per part del govern espanyol i un pel CGPJ) i només un de progressista, també elegit pel CGPJ.
El nou tribunal tindrà sobre la taula recursos com els del govern espanyol contra la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, l’euro per recepta, l’impost als dipòsits bancaris de Catalunya i les retallades en sanitat i educació, però també els recursos de l’oposició i dels sindicats contra la reforma laboral, l’amnistia fiscal, les taxes judicials, la suspensió de la paga extra als funcionaris, i la LOMCE.
