31.05.2013 - 18:54
Els Mali Vanili van penjar ahir a Youtube el seu nou videoclip, ‘Espanya carinyo, lo nostre no funciona’, i en aquestes últimes vint-i-quatre hores ha corregut com la pólvora. Suma més de nou mil visites i alguns ingredients la podrien convertir en una de les cançons d’aquest estiu. N’hem parlat amb la meitat del duet, l’actor i músic Jofre Borràs, que explica que la idea va sorgir d’una pancarta que van veure a la manifestació del passat Onze de Setembre. ‘Sembla que quan traiem el tema Espanya-Catalunya ens hem de posar seriosos i fins i tot de mala llet. Doncs no. Fem-ho amb humor, i respectant-ho tot’, diu.
—Quin èxit. Ja vau fer el vídeo pensant de convertir-lo en un viral?
—Bé, això ho intentes sempre que fas un videoclip, que el vegi com més gent millor. Nosaltres, les cançons les fem amb altres objectius, més artístics, però déu n’hi do les visites que hem tingut en vint-i-quatre hores!
—D’on surt la idea d’aquesta cançó?
—El passat Onze de Setembre algú va veure una pancarta que deia això mateix, ‘Espanya, carinyo, lo nostre no funciona’. Vam pensar que seria un tema molt bo, perquè combina aquesta cosa simpàtica, de fer-ho des del bon rotllo, i a la vegada una reclamació, que és el que toca. Vam passar molts mesos dient que ho havíem de fer, i al final ens hi vam posar. Ens va costar, temíem que arribéssim a ser independents abans d’acabar la cançó!
—La pengeu a internet, comença a compartir-se, i tot podria ser que fos una de de les cançons de l’estiu…
—Sí? No ho sé, té molta lletra i poca tornada, però seria fantàstic que una cançó amb component ideològic com aquesta ho fos.
—És la ‘Jennifer’ del 2013?
—Algú ja ha dit ‘són els nous Catarres’. Bé, parlem del mateix tema i també hi ha el component de l’humor. Els tios la van clavar, amb aquella cançó. Si ens hi comparen, no ens enfadarem. Estarem contents si fem les seves xifres!
—Trobàveu a faltar una mica d’humor sobre la qüestió identitària i una situació que a alguns crispa tant?
—Totalment. Ara mirava els comentaris al vídeo, i sembla que no s’hagi entès. Confrontació directa, males paraules, i ja portem 300 contra-rèpliques. Ostres, s’ha perdut l’humor! I l’humor és necessari en tots els aspectes de la vida, i més encara en aquest. Sembla que quan traiem el tema Espanya-Catalunya ens hem de posar seriosos i fins i tot de mala hòstia. Doncs no. Fem-ho amb humor, i respectant-ho tot.
—Heu estirat una mica el tòpic per treure ferro a la situació…
—Sí, se n’han de poder fer acudits. En el videoclip hi ha un punt de paròdia, tot i que no parodiem el folclore espanyol. No sé si s’ha entès, però la idea del vídeo és ensenyar que som catalans que hem intentat ser espanyols però que no ens funciona, que som d’una altra manera. Per tant, deixem-ho estar.
—Si ‘això nostre no funciona’, què hem de fer?
—S’ha de traçar un camí seriós que ens porti a la independència. Jo hi confio plenament. Si no funciones amb la teva parella, has de buscar la manera de fer el teu dia a dia, i jo crec que hem d’anar cap allà. No crec que ens hàgim de replantejar res, sinó que el trencament ha de ser total.
—I dieu que és l’hora de la nostra primavera…
—És un paral·lelisme amb la primavera àrab. El nostre fre és pertànyer a Espanya. I el nostre ressorgiment, la nostra primavera, serà quan aconseguim la independència.
—I què creus que s’hauria de fer?
—Primer de tot, poder-ne parlar amb tranquil·litat, com passa al Regne Unit. Democràticament això no ha de presentar cap problema, però aquí no tenim aquesta sort. No podem tenir un diàleg desapassionat i tranquil. Que encara ens hàgim de plantejar si Catalunya pot votar en referèndum és greu. Primer de tot s’ha de poder fer la consulta, i després que els polítics facin la seva feina per dissenyar l’estat propi.
—Segurament aquest vídeo ha fet que molta gent descobreixi Mani Vanili. Què feu?
—Som dos actors que vam coincidir fent Cop de Rock. Érem companys de camerino, i amb una guitarra d’atrezzo vam començar a fer cançons sense cap tipus de pretensió, per a la gent de la companyia. Ens vam anar animant, i com que era una cosa que no necessitava gaire inversió, vam decidir fer un espectacle, que es compon de cançons i de diàleg humorístic. Hi expliquem la història de la nostra carrera, fictícia, i els èxits i fracassos. Com si portéssim 15 anys intentant triomfar en el món de la música. I hi fem rumba, hip-hop, bossa nova, balades… Aquesta nova cançó ha estat l’última creació, i a partir d’ara també formarà part del repertori.
