29.05.2013 - 18:56
Poques hores abans que el primer secretari del PSC, Pere Navarro, presenti al congrés espanyol el document de la Fundació Rafael Campalans per a una reforma federal de la constitució, fonts del PSOE han explicat que la seva formació discrepa d’alguns dels eixos principals de la proposta, començant per les consultes i el repartiment de competències entre l’estat i les comunitats.
També de la definició d’Espanya com a estat plurinacional i de la federalització dels òrgans judicials. A més, fonts pròximes a Alfredo Pérez Rubalcaba han destacat que hi ha altres aspectes federals que ‘no són coincidents’ amb les seves propostes.
Segons aquestes fonts, el PSOE té voluntat de seguir parlant amb el PSC per aconseguir acostar posicions. ‘Confiem que el PSC estigui d’acord amb el document territorial que s’aprovarà al juliol’, apunten.
Fonts del PSC han apuntat que la seva voluntat és convèncer el PSOE abans de juliol. ‘La nostra intenció és treballar perquè al juliol tots estiguem d’acord i impulsem en la mateixa direcció’, apunten.
Consulta ‘legal i acordada’
A més, els socialistes catalans afirmen que en la seva proposta no hi consta el dret de secessió o la independència, i ni tan sols el dret de decidir perquè només parla de ‘consultes territorialitzades’. Segons aquestes fonts del PSC, el que fa el document és apuntar que hi poden haver consultes territorials, però manté la competència de convocar-les a mans de l’estat. L’objectiu, segons fonts del PSC, és que si hi ha una consulta sigui ‘legal i acordada’.
‘Nació de nacions’
La proposta de reforma federal de la constitució considera l’estat espanyol com a una nació que ‘conté nacions, nacionalitats i regions en un mateix estat en un sistema federal asimètric’. Segons el document, la constitució haurà d’establir les competències de l’estat –tota la resta correspondria a les comunitats autònomes– i també inclouria clàusules federals per limitar els conflictes competencials.
A més consagraria l’asimetria competencial per a diverses comunitats autònomes en funció de criteris com, per exemple, el dels drets històrics reconeguts a l’actual estatut. També, en la mesura que les competències ja no es derivarien dels estatuts, aquests serien com la constitució de les comunitats autònomes. Segons el document, aquests estatuts s’aprovarien als parlaments o en referèndum, però ja no anirien a les corts espanyoles com fins ara. La proposta inclou també la possibilitat que l’estat només pugui presentar contra aquests estatuts un recurs previ al referèndum.
Finançament
Pel que fa al finançament, la proposta vol establir forquilles de percentatges de cessió dels grans tributs i una solidaritat ‘objectiva i transparent’ que ‘estarà limitada pel principi d’ordinalitat’. També preveu una actuació compartida en la recaptació dels impostos a través dels consorcis tributaris, i l’ordenació dels recursos dels governs autonòmics després del mecanisme d’anivellament ha de ser la mateixa ordenació existent abans de l’anivellament.
La proposta també estableix clarament la consideració dels temes lingüístics i culturals com a competència estricta de les comunitats amb dues llengües oficials i la descentralització efectiva del poder judicial. Per últim, suposaria transformar el senat en un consell federal inspirat en el Bundesrat alemany.
