28.05.2013 - 06:00
A casa nostra mai no han faltat mecenes de les arts i de les lletres. Tampoc és que hagin estat gaire nombrosos, però n’hi ha i n’hi ha hagut un cert nombre. Però, de les ciències? Quants en coneixeu? Qui sap el nom d’algun? Segurament es podrien comptar amb els dits d’una mà i encara en sobrarien. Doncs bé, d’aquests pocs mecenes que han volgut ajudar a l’avenç del coneixement a casa nostra, un dels més eficaços ha estat un ciutadà alemany que va triar viure i morir entre nosaltres des de la seva joventut fins al seu traspàs i de qui avui poca gent es recorda fora de la vila de Blanes, a la Selva, que el va acollir i on reposen les seves restes. Nomia Carl Faust.
La recerca de l’èxit al Mediterrani
Carl Faust va néixer a Hadamar, petita ciutat a mig camí entre Frankfurt am Main i Coblença, el 10 de setembre de 1874. Era el primogènit del matrimoni format per Konrad Faust, topògraf i agrimensor oficial, i Elisa Schmidt. A poc de néixer Carl, els seus pares es van traslladar a Bockenheim, població avui integrada en l’aglomeració urbana de Frankfurt am Main, on van establir la llar familiar i van néixer els cinc germans de Carl.
De ben menut, Carl Faust demostrà les seves aptituds per les ciències naturals, en particular per la botànica. Els mestres del jove Faust van assabentar els pares dels dots de naturalista del seu fill, però, en tractar-se del primogènit, no van considerar prudent afrontar les despeses d’una carrera científica i el van obligar a dedicar-se al comerç en acabar els seus estudis secundaris.
Complert el servei militar i enllestits els estudis superiors de comerç, va arribar el moment decisiu. Un amic del seu pare, directiu de la sucursal barcelonina d’una empresa alemanya, li va oferir feina i Carl va acceptar immediatament. Un impuls interior empenyia Faust cap al sud, cap a les terres dels llimoners en flor riberenques de la Mediterrània que havia evocat Goethe en el seu ‘Wilhelm Meister Lehrjahre’ (“Anys de formació de Wilhelm Meister”) un llibre que Faust coneixia de cor i la lectura del qual l’havia marcat profundament i duradora. La vida sencera de Carl Faust sembla seguir a la seva manera el model traçat pel Wilhelm Meister goethià. Així s’allunyà, encara ben jove, del seu país per emprendre el seu viatge iniciàtic. Va partir de Frankfurt l’11 d’octubre de 1897, amb vint-i-tres anys acabats de fer. Dos dies en tren, passant per Basilea i Ginebra, el van portar a Barcelona, on es va incorporar immediatament a la seva feina.
En qualsevol cas, la seva carrera en el món de l’empresa va ser meteòrica. Els directius de l’empresa Gebruder Körting varen apreciar aviat les qualitats del jove Faust i el van designar apoderat el 1903. El 1905 va passar a ser-ne gerent. Però el seu esperit emprenedor el va portar a fundar el 1909, amb un altre jove emprenedor alemany, Wilhelm Kammann, la seva pròpia empresa, Faust y Kammann (encara activa actualment), un negoci de maquinària i tubs.
Jove com era, també li quedava temps per practicar les seves aficions esportives. Va ser un dels primers socis del Club Natació Barcelona i també es va fer soci del Centre Excursionista de Catalunya. Gran aficionat a la música, freqüentava el Liceu i comptava entre els seus amics concertistes i compositors com Màrius Mateo.
L’èxit va somriure als joves emprenedors. En pocs anys, Faust y Kammann implantava delegacions a València, Madrid i Sevilla i progressava espectacularment. Així, els dos socis van fer fortuna. Però això no satisfeia la passió de Carl Faust per la contemplació i l’estudi de la natura i, a partir de 1918, va començar a modelar el que havia de ser la gran obra de la seva vida: el jardí botànic Marimurtra.
Primer de tot, entre 1918 i 1919 va començar a adquirir vinyes i erms en el vessant oriental de la muntanya de Sant Joan de Blanes, damunt dels primers penya-segats de la Costa Brava. El 1919 mateix va encarregar a l’arquitecte noucentista Josep Goday el projecte del conjunt de casa, jardí i templet que havia d’ocupar els terrenys adquirits. El 30 de desembre Goday lliurava el projecte i poc després s’iniciava la construcció de les primeres infraestructures i plantacions.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
Josep M. Camarasa. Patronat de la Fundació Carl Faust. Blanes (Selva).
Maria Elvira Silleras. Professora titular del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.
Enllaços
Array
