24.05.2013 - 19:24
La política noruega Gro Harlem Brundtland i la jove estudiant i activista paquistanesa Malala Yousafzai han guanyat el XXV Premi Internacional Catalunya, en el qual han concorregut 166 candidatures de 54 països diferents. El jurat del guardó ha volgut reconèixer “la determinació i coratge en la defensa dels drets humans” de totes dues premiades, segons ha subratllat aquest divendres en roda de premsa el president de la Generalitat, Artur Mas. Creadora del terme ‘desenvolupament sostenible’, Brundtland va ser primera ministra de Noruega en diverses ocasions. De la seva banda, Yousafzai va “jugar-se la vida”, ha destacat Mas, per promoure el dret a l’educació al Paquistan.
Artur Mas ha destacat la importància del Premi Internacional Catalunya com a plataforma perquè Catalunya tingui “relleu internacional” i “visibilitat al món” de “qualitat i prestigi”. El president ha destacat que “en aquest moment en què el nostre país està en els processos que està i que una part d’aquests processos polítics però també socials i ciutadans estan molt orientats cap al món”, Catalunya necessita “projectar-se arreu”.
La cerimònia d’entrega del XXV Premi Internacional Catalunya tindrà lloc el proper divendres 26 de juliol a les set de la tarda i hi ha confirmada l’assistència de totes dues premiades. Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En total, 29 personalitats han rebut aquest premi. L’any passat es va concedir a l’expresident del Brasil, Luis Inácio Lula da Silva. El premi està dotat amb 80.000 euros i l’escultura ‘La clau i la lletra’ d’Antoni Tàpies.
El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciència, l’economia, les arts i la cultura. Els membres d’aquesta edició són: l’arquitecte Ricard Bofill; el crític d’art Juan Manuel Bonet; l’escriptor i editor Josep Maria Castellet; l’historiador Agustí Colomines; el polític i economista Jacques Delors; la soprano Barbara Hendricks; el filòsof Edgar Morin; el diplomàtic Ambler Moss; la lingüista Mary Ann Newman; l’escriptor i filòsof Josep Ramoneda; el sociòleg Richard Sennett; el filòsof Gianni Vattimo; la biòloga Anna Veiga; i el físic Jorge Wagensberg. El filòsof Xavier Rubert de Ventós és el president delegat del premi i Teresa Sala n’és la secretària.
Mas elogia Yousafzai per “plantar-se” quan calia
Durant la roda de premsa, que ha tingut lloc a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, el president ha destacat la fortalesa de Malala Yousafzai (Mingora, Pakistan, 12 de juliol del 1997) en la lluita pel dret a l’educació de les dones al Paquistan, des de l’edat de 9 anys i “en un context difícil”. A més, n’ha destacat el seu “gran coratge i valentia”. En aquest sentit, ha elogiat les persones que, com Yousafzai, “saben plantar-se quan qual i sovint ho fan soles”.
El jurat ha destacat la “determinació i coratge” en la defensa dels drets humans de les dues guardonades. Tant Yousafzai com Brundtland van ser l’objectiu d’un atemptat terrorista, ha recordat el president delegat del jurat del premi, Xavier Rubert de Ventós. El 9 d’octubre del 2012, la jove activista pakistanesa va ser disparada per un pistoler milicià del règim del Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP), quan la nena tornava de l’escola en autobús. Va quedar ferida al crani i al coll i no va ser fins mitjan gener del 2013 que va rebre l’alta mèdica i va poder tornar a classe, a una escola secundària de Birmingham.
L’atemptat contra la jove activista va arribar després que aquesta es fes famosa, als 13 anys, escrivint un bloc per a la BBC amb el pseudònim Gul Makai, en el qual criticava el règim dels talibans, que van obligar a tancar les escoles privades i prohibir l’educació de les nenes. El 2009, Malala Yousafzai i el seu pare van aparèixer al documental de la BBC ‘Pèrdua de classes. La mort de l’educació de la dona’, en el qual denunciaven la dificultat de les noies per estudiar.
La ‘mare’ de Noruega
D’altra banda, Anders Breivik, tenia com a objectiu assassinar l’exprimera ministra noruega Gro Harlem Brundtland en la matança de l’illa d’Utoya. La política laborista va fer un discurs a l’illa el mateix dia de l’atac i va marxar-ne poc abans de l’arribada de l’assassí confés. Brundtland (Oslo, 20 d’abril de 1939) és coneguda a Noruega com la ‘mare de la nació’ i va encapçalar tres legislatures durant els anys 80 i 90. En l’àmbit internacional, Brundtland va ser la primera dona nomenada directora general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), càrrec que va exercir del 1998 al 2003.
Brundlant, que va ingressar a la secció infantil del Partit Laborista noruec als 7 anys, ha estat sempre una persona molt compromesa amb la vida pública. Les seves enormes contribucions en els camps de la salut, el desenvolupament i el medi ambient l’han fet mereixedora de diversos guardons i distincions internacionals.
