24.05.2013 - 06:00
‘S’acaba de moment Obrint Pas però hi ha molts fronts on podem continuar combatent’, va dir ahir el músic Xavi Sarrià, que va conversar amb membres de +VilaWeb en un col·loqui dins del cicle Implicats. Sarrià va repassar la trajectòria dels vint anys d’Obrint Pas, recordant els moments més memorables i, alhora, els canvis polítics que hi ha hagut al país. Segons ell, que la resistència i la mobilització dels moviments socials al País Valencià és exportable a la resta del país, ara més que mai, i declara: ‘Malgrat tot, no ens han pogut esborrar, sinó que cada vegada som més gent que lluitem pel nostre futur al País Valencià.’
Sarrià parla dels últims brots de violència feixista al País Valencià, i de l’empara institucional que tenen. Ell ho veu així: ‘Que siga normal això que passa és increïble, és com tots els atacs a l’ensenyament, com l’agressió que va rebre Miquel Gironès, que li van pegar dues hòsties per haver parlat en valencià i no va passar res. Però estem tristament acostumats a açò. I la nostra feina des de fa molts anys és denunciar aquesta impunitat i sobretot dir-los que, malgrat tot, passe què passe, nosaltres continuem ací. I una cosa important: malgrat tots eixos atacs i eixa violència explícita i també la implícita, que són les campanyes hostils i els boicots institucionals i tot allò que hem hagut de suportar al País Valencià, malgrat tot, no ens han pogut esborrar, sinó que cada vegada som més gent que lluitem pel nostre futur al País Valencià. Sobretot per tota la gent jove que puja d’una manera desacomplexada i amb una consciència que els permet de tindre unes eines per a encarar el present i el futur.’
Considera que la feina feta durant tants anys al País Valencià és un model a estendre a la resta del país: ‘Al País Valencià estem fotuts, però hem fet moltes coses amb molt pocs mitjans. I en vista dels atacs al Principat tan durs i directes des de tribunals espanyols, com que allà estem tan acostumats a batallar i cada dia des del voluntarisme de tanta gent, tenim un exemple a exportar a la resta dels Països Catalans, per a no adormir-se ni pensar que les institucions vetllaran per nosaltres. Som la gent del carrer que estem permanentment mobilitzats i continuem avançant per allò que creiem i allò que volem. Si no ho fem així, estem perduts. Al Principat s’ha començat a despertar eixa consciència des de l’experiència de tants anys de l’esquerra independentista i els moviments socials que es mobilitzen i que intenten transformar la realitat.’
I parla així del futur d’Obrint Pas i del seu personal: ‘Amb el grup farem una aturada indefinida. No hem anunciat que ens separàvem i que ací s’acaba tot, però sí que volíem parar i que ja veuríem si tornàvem o no. Necessitàvem descansar, hem viscut molt intensament tots aquests anys i hem acabat una etapa. Jo vaig publicar el llibre “Històries del paradís”, i m’agradaria continuar aprenent i escrivint, anant pas a pas. Supose que continuarem implicats en mil coses a València i continuarem en la barricada quotidiana on hi ha la nostra gent. S’acaba de moment Obrint Pas, però hi ha molts fronts on podem continuar combatent.’
