22.05.2013 - 19:28
Amnistia Internacional (AI) defensarà el dret de llibertat d’expressió dels catalans si es convoca un referèndum, segons la presidenta d’AI a Catalunya, Maria Cañadas. Tot amb tot, no intervindria activament a favor del dret d’autodeterminació, com tampoc no ho féu, per exemple, al Sàhara Occidental, ha puntualitzat el president de la secció espanyola d’AI, Alfonso López-Borgoñoz. Els caps de l’ONG han fet aquestes declaracions en la presentació de l’informe anual 2013 d’AI.
AI Catalunya no té cap posició oficial sobre el dret del poble català de decidir el seu futur polític, però sí que considera que els ciutadans tenen dret d’expressar lliurement què pensen per mitjà d’una consulta i d’exercir la llibertat d’expressió. Ho diu la presidenta d’AI a Catalunya, Maria Cañadas, per bé que puntualitza que, si es convoqués la consulta, AI encara no ha decidit si hi donaria suport amb una actuació explícita.
Els darrers anys –adverteix– AI no ha intervingut en aquesta mena de drets col·lectius, ha dit el president de la secció espanyola d’AI, Alfonso López-Borgoñoz, i posa d’exemple el paper neutral de l’organització respecte del dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental. ‘AI té una colla de demandes concretes sobre el conflicte del Sàhara, però en cap cas no reclama al govern del Marroc que permeti de fer això ni a les Nacions Unides que permeti el dret d’autodeterminació’, ha dit López-Borgoñoz.
Informe anual sobre drets humans
Cañadas i Borgoñoz han fet aquestes declaracions durant la presentació avui de l’informe anual d’Amnistia Internacional, al Col·legi de Periodistes. El text fa balanç del respecte als drets humans durant el 2012. Pel que fa a Catalunya, l’informe denuncia que els cossos policíacs, i més concretament els mossos d’esquadra, han fet un ‘ús excessiu de la força’ en les manifestacions ciutadanes contra les reformes econòmiques i un ‘ús desproporcionat’ dels mètodes antiavalots com les pilotes de goma. A més, ‘no s’han fet investigacions’ per aclarir quins agents hi havia al darrere de certs ‘abusos’ contra manifestants, segons que ha recriminat la coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, Imma Guixé.
La identificació dels antiavalots, ‘difícil de recordar’
Guixé ha valorat positivament que els policies antiavalots portin des de fa unes setmanes una combinació alfanumèrica identificativa a l’esquena –el número operatiu policíac (NOP), que no coincideix amb la seva targeta d’identificació policial (TIP)–. Així i tot, ha criticat que es tracta d’un número ‘difícil de recordar’ i especialment en cas que una persona sigui ‘torturada o maltractada’. A més, és un codi que assigna el cos de mossos d’esquadra i, per tant, ‘pot ser manipulat’ pels policies, segons la coordinadora d’AI a Catalunya.
Les mesures contra desnonaments no són suficients
‘Amb l’excusa de les mesures d’austeritat no podem restringir drets com l’habitatge, la salut i la protesta pacífica’, ha reclamat la coordinadora d’AI a Catalunya. Pel que fa a l’habitatge, Guixé ha mostrat preocupació per ‘l’estigmatització de col·lectius defensors de drets humans com la PAH’ i ha subratllat que les mesures empreses pel govern espanyol per paralitzar els desnonaments no són suficients per a garantir el dret d’habitatge. Amnistia recorda que hi ha hagut més de 400.000 execucions hipotecàries des del 2007 a l’estat espanyol.
Un altre dret bàsic que AI veu amenaçat a Catalunya és el dret de salut, sobretot arran de la limitació de l’accés a la sanitat de les persones immigrants en situació irregular. Es tracta d’una mesura ‘regressiva i discriminatòria’, segons Guixé. I sobre el vel integral, AI defensa que les dones puguin vestir-se ‘com vulguin, sense coaccions ni amenaces’, ha remarcat la coordinadora.
Reunió amb Artur Mas
Amb l’objectiu de denunciar la situació actual, Amnistia Internacional va fer arribar l’abril passat l’Agenda de Drets Humans a Catalunya al president de la Generalitat, Artur Mas, i espera reunir-s’hi com més aviat millor per exposar-li les ‘mancances’ que té el país pel que fa a drets econòmics, socials i culturals.
A l’estat espanyol, AI lamenta que les víctimes del franquisme ‘hagin hagut d’anar a cercar justícia a l’Argentina’; que el racisme i la xenofòbia siguin poc visibles per la manca de dades disponibles; que les víctimes de la violència masclista ‘continuïn tenint molts obstacles per accedir a la justícia’ –dels 48.000 sobreseïments de denúncies, més de 40.000 no van tenir en compte les proves presentades per les dones–; i que l’estat ‘no faci prou’ per aturar tortures i maltractaments, entre més aspectes.
Síria, en el punt de mira
En l’àmbit internacional, Amnistia Internacional condemna la passivitat de la comunitat internacional enfront del conflicte a Síria i deplora que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides impedeixi de portar el president sirià, Baixar al-Assad, davant del Tribunal Penal Internacional. Cañadas s’ha planyut pels ‘atacs indiscriminats’ de les autoritats sirianes contra la població civil.
Durant el 2012, AI va documentar restriccions concretes a la llibertat d’expressió en 101 països i casos de tortura i més maltractaments en 112 estats. Les dones i els refugiats, juntament amb els homosexuals, continuen essent els col·lectius més vulnerables del món.
