22.05.2013 - 06:00
La despesa que l’estat espanyol va fer a Catalunya el 2010 va sumar un total de 45.329 milions, mentre que els catalans hi havien aportat un total de 61.872 milions. El dèficit, doncs, es va enfilar a 16.543 milions, el 8,5% del PIB, un percentatge similar al que recollia la balança fiscal de l’any 2009 quant a flux monetari. Ho va explicar ahir Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement (dossier de presentació, pdf; resum de les balances fiscals, pdf).
Mas-Colell va presentar el resultat de la balança fiscal corresponent a l’exercici del 2010, complint el mandat del parlament d’explicar anualment els comptes en relació amb l’estat espanyol, i va dir que aquest desequilibri era un ‘xoc negatiu’ per al territori.
La balança fiscal mesura l’efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal de l’administració espanyola, és a dir, fa palesa la diferència entre la despesa de l’estat en un territori i el volum d’ingressos que en detreu per finançar el conjunt de la despesa pública central. Hi ha dèficit fiscal quan els ingressos detrets en un territori superen les despeses que es destinen als ciutadans que hi habiten, és a dir, hi ha una sortida neta de recursos fiscals.
La balança fiscal de Catalunya de l’any 2010 s’ha calculat d’acord amb les dues aproximacions metodològiques estàndard: la del flux monetari i la del flux del benefici. Segons el mètode del flux monetari, Catalunya aporta el 19,4% del total d’ingressos de l’administració central i rep el 14,2% de la despesa total de l’estat. Per tant, Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l’any 2010) i, en canvi, rep una fracció de despesa que no arriba al pes de la seva població sobre el conjunt de l’estat (16%). El mètode del flux monetari és el que retrata millor l’impacte d’estímul de la despesa de l’administració espanyola sobre les economies receptores i esdevé el més significatiu en èpoques de crisi econòmica i desocupació alta.
Segons el mètode del flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2010 va ser de 16.543 milions d’euros, equivalents al 8,5% del PIB de Catalunya. Segons el del flux del benefici, el dèficit català l’any 2010 va ser d’11.258 milions d’euros, un 5,8% del PIB de Catalunya.
L’impacte de la Seguretat Social
Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social (desocupació inclosa), la despesa rebuda a Catalunya cau del 14,2% fins a l’11,3%. Això passa perquè la despesa de la Seguretat Social no resta subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del govern espanyol. Els ingressos i la despesa de la Seguretat Social van lligats a uns drets i obligacions adquirits a títol personal.
Balances fiscals desvinculades a l’objectiu del dèficit
Mas-Colell, a preguntes dels periodistes, va voler desvincular ahir la presentació de les balances fiscals de Catalunya de la negociació de l’objectiu del dèficit públic d’enguany. El conseller va dir que, així com les balances fiscals implicaven un debat a terme mitjà i llarg en la relació entre Catalunya i Espanya, en el cas de l’objectiu del dèficit d’enguany la xifra a fixar és important a curt terme.
Quant a la xifra resultant de les balances fiscals, la va considerar ‘altament insatisfactòria’, tot i que Catalunya havia viscut els últims decennis i havia estat capaç d’anar endavant amb menys recursos que no tocaven i amb les mans lligades a l’esquena.
El dèficit fiscal cobreix tota la despesa de l’estat del benestar
Si bé aquesta situació va ser complicada per a Catalunya els últims anys, amb una situació de crisi i de recessió els efectes del desequilibri encara s’han aguditzat més. Mas-Colell ahir va ser molt contundent i va dir que si tinguéssim una fracció d’aquest dèficit fiscal que s’arrossega no caldria fer retallades en l’estat del benestar. Va recordar que amb el dèficit fiscal de més de 16.500 milions es cobria amb escreix el pressupost dels tres departaments que sostenen l’estat del benestar: Salut, Ensenyament i Benestar i Família.
Així i tot, com també va dir en la conferència de premsa de presentació de les balances fiscals l’any passat, ahir Mas-Colell va advertir que en el cas de no tenir un dèficit fiscal tan elevat podia passar com al País Basc, que tot i tenir concert també havia de fer retallades.
Quin percentatge del PIB seria l’ideal per a Catalunya en relació amb l’estat? El conseller no s’hi va pronunciar. Tot que el programa de CiU defensa una reducció a la meitat de l’actual percentatge de dèficit en relació amb el PIB, ahir Mas-Colell va dir que, posats a negociar aquesta xifra, s’hauria de posar tot el conjunt de relacions sobre la taula i negociar-ho tot. Per tant, va dir, valia més no donar pistes sobre aquesta eventual negociació.
Mitjana del 8,1% els últims 25 anys
El dèficit fiscal no és el resultat d’una relació entre Catalunya i l’estat circumscrita a un determinat exercici. En el document de presentació de les balances fiscals que ha preparat l’equip tècnic del Departament d’Economia i Coneixement, es fa referència al resultat del dèficit en valor de percentatge del PIB entre el 1986, any d’entrada de l’estat espanyol a la UE, fins al 2010, últim any publicat. La mitjana dels últims 25 anys que en resulta és del 8,1% del PIB. El dèficit més baix es va registrar el 2001, un 6,7%. I, curiosament, el dèficit més elevat fou el de l’any següent, el 2002: un 10,1%.
