21.05.2013 - 09:30
Doula. És una paraula que sona cada vegada més entre les dones que esperen un fill. Acceptades des de fa dècades en països com Holanda o els Estats Units, la funció d’aquestes professionals es mou entre l’acompanyament emocional de l’embarassada, la preparació física per al part o l’assessorament en la lactància.
El clan, aquell suport perdut
Tradicionalment, quan una dona es quedava embarassada sempre tenia alguna persona pròxima, familiar o amiga amb experiència que l’acompanyava durant el procés de portar un fill al món. Avui en dia, però, les famílies s’han transformat de tal manera que moltes vegades les futures mares no tenen a qui agafar-se en els moments més delicats de l’embaràs. Aquest és el buit que volen omplir les doules, dones formades i experimentades capaces de donar el suport necessari per tal que el procés de l’infantament sigui el més natural i fàcil possible.
L’origen del terme doula es refereix a les esclaves de les cases benestants de l’antiga Grècia. Les actuals són professionals, sovint associades, que cobren pel seu servei. A més, també compten amb un codi ètic de la professió. Malgrat això, la seva feina no és ni la d’una llevadora, ni la d’un metge ja que el seu acompanyament no és mèdic.
La Marta Corominas va decidir fer-se doula després de tenir la seva primera filla. Juntament amb una companya ha format l’empresa Matriuska, on a més dels serveis de doula ofereixen prestacions com la mediació familiar o la fisioteràpia. Acompanyem a la Marta a una de les últimes sessions que fa amb l’Anna Pérez abans del part. Durant l’hora que passen juntes sorgeixen i es resolen dubtes, es fan exercicis i es riu.
Aida G. Quer va adquirir la seva formació a Mares Doules. Ens explica com viu ella la professió que va escollir i que segueix exercint tot i la seva feina com a tutora de futures mares doules a l’associació.
Enllaços
Array