19.05.2013 - 06:00
El consell del Campell, el poble de Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat el primer de tota la comunitat autònoma aragonesa de refusar la llei de llengües que va ser aprovada el 9 de maig a les Corts d’Aragó amb el suport del PP i el PAR, segons explica el diari Arredol. Aquest dijous, el ple del consell va refusar la denominació de LAPAO per no dir català, i insta a prendre mesures contra aquesta llei polèmica. La’provació d’aquesta moció de condemna va ser possible per la majoria del PSOE, que té cinc dels set regidors de la població. PP i PAR es reparteixen els altres dos. Duran i Lleida s’ha mostrat orgullós del seu poble: ‘Em sento orgullós que el primer ajuntament que consideri el català llengua pròpia i refusi l’agressió del LAPAO sigui Alcampell.’
És previst que el del Campell no sigui l’únic consell local a aprovar mocions en aquest sentit. Batlles i regidors d’altres municipis catalanoparlants ja han mostrat el seu refús a la llei i la intenció de portar-lo als plens municipals.
El batlle del Campell, Josep Antón Chauvell, és reconegut per la seva obra literària en català, entre la que destaca la novel·la ‘L’home de França, guanyadora el 1986 del premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura d’Aragó.
Duran i Lleida parla en LAPAO
La decisió del consell del Campell ha coincidit pràcticament amb les declaracions fetes per Duran i Lleida en la seva carta setmanal als militants d’Unió. Aquesta setmana hi parla d’economia, però dedica un fragment al LAPAO: ‘La llengua que jo he parlat des que vaig articular la primera síl·laba amb els meus pares va ser designada la setmana passada per les Corts d’Aragó com a LAPAO. Avui he fet la carta habitual en LAPAO –haureu vist que dic Japon, en lloc de Japó; semana en lloc de setmana; paro en lloc d’atur; niviembre i diciembre en lloc de novembre i desembre; eixida en lloc de sortida; arrastrar en lloc d’arrossegar; parrafo en lloc de paràgraf; gastos en lloc de despeses; cuartos en lloc de diners; naltres en lloc de nosaltres i potser alguna altra paraula que ara oblido–. Algunes corresponen a algun castellanisme propi de terra de frontera on mai havia après la llengua que parlava a l’escola. En altres casos són particularismes, que a vegades coincideixen amb el català de les Terres d’Ebre. També escriuria fossar en lloc del castellanisme cementiri utilitzat al Principat. En fi, notes dialectals!’
I continua: ‘Doncs bé, si algú diu que la llengua que he escrit no és català haurem de començar a dir que el castellà no és llengua universal perquè el que parlen a l’Argentina, Xile, el Perú, l’Uruguai….fins a Mèxic no és castellà sinó el LUNAM –Llengua Utilitzada Normalment a l’Amèrica Llatina. Però siguem sensats i no disbarrem com acaben de disbarrar amb el LAPAO. No siguem aberrants, no diguem bestieses com les que s’han fet i dit per justificar l’injustificable LAPAO. La meva llengua materna és el català -amb tots els girs i expressions dialectals que vulgueu-, com castellà és la que parlen a l’Amèrica Llatina –llevat del Brasil– encara que tinguin més girs i expressions dialectals que els que té la meva llengua respecte al català emprat a Catalunya.’
