17.05.2013 - 11:08
Josep Gascón és l’advocat assessor de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). A través d’aquesta associació ha conegut diferents ajuntaments a qui se’ls ha exigit, des de la Delegació del Govern espanyol, el compliment de la llei de banderes que obliga a penjar la bandera espanyola al balcó. Al Lluçanès, Olost, municipi adherit a l’AMI, ha estat el primer municipi que ha rebut aquesta petició del govern i ha acabat penjant la bandera espanyola.
Quines són les conseqüències legals per no cumplir amb l’anomenada llei de banderes?
La Delegació del Govern exigeix als ajuntaments el compliment de la llei, davant una resposta negativa de l’ajuntament la mateixa Delegació presentaria un recurs al tribunal contenciós administratiu, el tribunal per a l’administració pública, i amb tota certesa aquest condemnaria a l’ajuntament a penjar la bandera. L’incompliment pot venir acompanyat de sancions econòmiques, i cap la possibilitat que el recurs s’impulsi també per via penal per desobediència de l’alcalde. La condemna per via penal seria la inhabilitació de l’alcalde i també una sanció econòmica pel a ell, la inhabilitació podria ser per sis mesos i una multa de 150 euros diaris.
Què diu la llei?
La llei de banderes, 39/1981, és una llei explícita i clara, sense marges, per això són tan clares les sentències. La llei diu que la bandera espanyola ha de ser a tots els edificis oficials, en un lloc prominent, fins i tot descriu en quin lloc cal posar-la depenent del nombre de banderes.
Com són escollits els ajuntaments a qui se’ls exigeix la bandera espanyola?
La Delegació del Govern, amb Mª Llanos de Luna al capdavant, està reclamant de manera sistemàtica i metòdica el compliment de la llei als ajuntaments. Després de 20 anys que els ajuntaments han fet el que els ha semblat convenient per la pau social i per evitar la confrontació. L’excusa de la Delegació és que algun ciutadà ha denunciat l’incompliment, i alguns alcaldes m’han comentat que poc abans que els arribés la carta havien vist la Guàrdia Civil a la zona. Fa un temps l’associació Convivència Cívica Catalana havia intentat reclamar el compliment de la llei, però en aquell moment, en què no hi havia el PP al govern, els tribunals van determinar que la denuncia ciutadana no tenia la força per fer complir la llei.
A part d’Olost, hi ha altres ajuntaments que s’han trobat amb la mateixa reclamació per part de l’Estat?
Sí, i tant. No sabria dir-te el nombre exacte, però n’hi ha. A les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell molts pobles van rebre la notificació, i finalment la van acabar posant. A Vic ja han rebut la carta de la Delegació. I a Gallifa (Vallès O.) també van rebre la carta, la seva resposta va ser posar una bandera de sobretaula a la façana i ho van acompanyar d’una màstil amb una estelada, ara segueixen amb un recurs administratiu pendent sobre aquest tema. Aquesta guerra de les banderes es va viure al País Basc fa un temps, alguns alcaldes de l’esquerra aberzale van arribar fins a l’inhabilitació, però al cap i a la fi és una batalla perduda perquè han hagut de posar la bandera espanyola.
Com a assessor de l’AMI, quines sortides té un ajuntament que no vol penjar la bandera?
En la meva opinió, cal prioritzar, hem de saber escollir quines batalles afrontem, no cal pedre energies en batalles que són més estètiques que de contingut. Aquesta “guerra de banderes” l’hem de lluitar de manera intel·ligent. Es pot complir de manera literal la llei però demostrant la protesta amb la mida de la bandera, aquesta és una via. La segona via seria arribar fins a la inhabilitació de l’alcalde. Personalment, defensaria la primera, demostrant també que és una imposició, la segona ens porta a perdre gent.
