13.05.2013 - 18:30
Centenars de manifestants s’apleguen des de fa dies a l’albereda d’Ondarroa (País Basc) per evitar que la policia s’emporti detinguda Urtza Alkorta, condemnada a cinc anys de presó per una acusació de col·laboració amb ETA. Hi han construït una muralla humana com la que van fer a Sant Sebastià setmanes enrere per evitar que detinguessin vuit joves independentistes. En una entrevista a VilaWeb, Alkorta diu que el País Basc ha entrat en una nova fase política en què s’han de ‘buidar les presons’ i ‘evitar que hi hagi més detencions’.
—Quina és la situació ara a Ondarroa?
—Al matí hem rebut l’avís que l’Ertzaintza havia sortit. De moment, no hem notat res, però sí que és cert que la tensió és contínua. Ara, la gent respon molt bé a totes les alarmes d’intent de detenir-me.
—On sou ara?
—Sóc a l’albereda d’Ondarroa, a la muralla popular creada entre tots per evitar que em detinguin. Ja ho saben, vaig fer la trucada dient que seria aquí, al carrer amb la gent.
—Així doncs no us heu tancat a casa?
—Quan vaig saber que la policia em cercava, em vaig amagar, i he sortit ara amb la gent a la muralla popular.
—Expliqueu-nos el vostre cas.
—Vaig ser detinguda el gener del 2010, vaig ser torturada i, arran d’aquella detenció i d’aquelles tortures em van fer autoinculpar i vaig anar a la presó. Em van condemnar a cinc anys. Ja n’havia complerts dos i mig, de manera que quan vaig recórrer al Tribunal Suprem em van haver d’alliberar provisionalment. Ara el Suprem ha ratificat la condemna de cinc anys i, en aquests moments hi ha dictada una ordre de crida i cerca per fer-me complir els dos anys i mig que em faltarien per a completar la condemna.
—Us havíeu d’haver presentat a la presó, però no ho vau fer. Per què?
—Vaig decidir que no em lliuraria, perquè entenc que vivim un altre temps, una nova fase política, i que les detencions i els empresonaments no hi caben, en aquest nou cicle polític.
—Us ha sorprès la resposta de la gent?
—M’esperava que hi hagués gent, però és sorprenent amb quina rapidesa ha respost! Hi ha gent no tan sols d’Ondarroa, sinó també de molts altres pobles del País Basc. La mobilització va prenent forma i la gent va venint. Veuen que la policia fa intents de detenir-me i vénen per evitar-ho. Gràcies a aquest suport encara no m’han pogut detenir.
—Fa setmanes hi havia l’Aske Gunea a Sant Sebastià, i ara a Ondarroa. Què voleu demostrar amb aquests nous gests de desobediència?
—Que ja n’hi ha prou. Que s’han de buidar les presons i, per tant, no hi pot haver més detencions. No estem disposats a seguir el joc del govern espanyol, que manté la vella estratègia de repressió. Nosaltres, com a poble, hi reaccionem, i volem demostrar que no és pas cap atac contra mi o algun altre encausat, sinó contra tot un poble, el poble basc.
—Aquestes mostres de resistència pacífica són senyal d’alguna cosa?
—Per a qui vulgui veure-ho, són senyal que el poble ja n’està fart, de tanta repressió. Que intenten blocar el procés que hi ha engegat al País Basc, però que el poble vol caminar endavant. De manera que, tard o d’hora, hauran de fer alguna cosa.
—Què creieu que passarà?
—Dissortadament, ja sabem el recorregut polític del PNB i, tenint en compte què ha demostrat fins ara, no s’aturarà fins que no m’hagin detingut. Avui mateix m’he adreçat públicament a la vice-consellera de Seguretat, i hem ofert al PNB que deixi d’anar de bracet d’Espanya i defensi d’una vegada el País Basc. Si ho fa, el PNB també serà benvingut a la muralla popular.
—Assumiu que tard o d’hora us detindran?
—Sí, ho tinc molt assumit. Però bé, cadascú que assumeixi allò que li pertoca. Jo ja sé per què em van detenir i per què em detindran, però veig clar que el camí és aquest, i que cal continuar lluitant en favor d’Euskal Herria.
