13.05.2013 - 06:00
CiU i ERC han expressat la indignació per la detenció del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), Noureddine Ziani, per part dels serveis secrets espanyols, que l’acusen de ser un espia del Marroc i de fer perillar la seguretat de l’estat perquè fomenta el radicalisme. L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, exposarà el cas a la Comissió Europea, on entre avui i demà entrarà una pregunta-denúncia. L’ordre d’expulsió de Ziani, sense cap intervenció judicial, podria arribar a mitja setmana.
Ziani, director de l’Espai Catalano-Marroquí, és un defensor del procés d’independència, i tant CiU com ERC consideren que aquest és el motiu real que ha portat el CNI a detenir-lo i voler-lo expulsar, oimés quan els agents que el van interrogar li van demanar per les col·laboracions amb entitats que defensen l’estat propi, com ara la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC.
El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, va dir ahir que no li faria estrany que hi hagués intencionalitat política. ‘Si fos així, el cas mereixeria el rebuig rotund i categòric de la societat catalana’, va dir.
El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Alfred Bosch, va dir que tenia indicis que la detenció de Ziani era una acció abusiva del CNI: ‘Han adduït connexions amb l’islamisme polític i amb grups violents i, que jo sàpiga i pel que diu tothom, aquestes connexions no hi són.’ Bosch creu que darrere la detenció i l’ordre d’expulsió de Ziani hi pot haver una venjança. Si és el cas, va dir, ERC ho denunciarà, perquè seria un afer més de guerra bruta contra l’independentisme català.
Expulsió imminent?
L’advocada de Ziani va presentar al·legacions a la resolució d’expulsió de l’estat espanyol decretada pel CNI. Demà o demà passat ja es podria tenir la resposta, previsiblement negativa, a les al·legacions. I en aquell moment la delegació del govern espanyol a Catalunya ja podria signar l’ordre d’expulsió de Ziani. Habitualment, aquestes ordres d’expulsió s’acompleixen immediatament, de manera que el procés de petició d’empara judicial, que tan sols es pot demanar amb l’ordre ja emesa, sol ser més lent que no l’execució de l’expulsió.