11.05.2013 - 17:15
ERC considera que una Catalunya independent s’hauria de plantejar la possibilitat d’instaturar un sistema semipresidencialista, en comptes del sistema parlamentari clàssic actual. És a dir, que hi hauria d’haver unes eleccions per elegir tan sols al president del país, i unes altres per a elegir les cambres legislatives. Aquesta és una de les qüestions que es plantegen en la ponència política (pdf) que el partit debatrà el 6 i 7 de juliol en la Conferència Nacional per a la república catalana
Els republicans descarten per al nou estat el model presidencialista d’Estats Units, però consideren que el model semipresidencialista vigent a França podria oferir més legitimitat al poder executiu i legislatiu que no el model parlamentari vigent en estats com Espanya.
El sistema híbrid que es planteja a França implicaria la celebració d’unes eleccions presidencials –no s’especifica si a amb una o dues tandes–, i unes eleccions legislatives, que servirien per a constituir una cambra parlamentària que seria responsable d’elegir a un primer ministre.
ERC aposta per definir l’hipotètic nou estat català com una ‘República constitucional i democràtica’, descentralitzada en vegueries, i on Barcelona sigui la capital, aprofitant el potencial que tindrà per a internacionalitzar l’estat català.
Formar un exèrcit
La ponència tracta, entre altres aspectes, la seguretat i la defensa d’una Catalunya independent, i arriba a la conclusió que formar un exèrcit propi tindria uns costos inicials altíssims i significaria una despesa anual de 4.000 milions d’euros.
Gairebé descartada aquesta possibilitat, planteja dues alternatives, la primera, ‘acordar un encaix amb els sistemes de defensa europeus’, que evitaria que Catalunya hagués de tenir un exèrcit i en tindria prou amb tenir un cos armat d’elit amb un mínim de capacitat.
La tercera possibilitat, que els republicans no veuen amb bons ulls, seria la de ‘signar acords de defensa amb tercers països’ –diuen que seria l’opció més econòmica a curt termini–, però conclouen que és una opció poc recomanable perquè, per causa de la situació geogràfica de Catalunya, la recomanació seria pactar amb França, un aliat tradicional d’Espanya.
La ponència se centra en defensar la viabilitat d’un hipotètic estat català i, entre altres qüestions, assegura que una Catalunya independent podria pagar totes les prestacions de la Seguretat Social, per la qual cosa estarien assegurades tant les prestacions per desocupació com les pensions.
Les vies per arribar a la independència
La ponència política analitza els detalls que definirien l’estat català, però també planteja tres escenaris factibles perquè Catalunya aconsegueixi la independència a través d’un procés que pugui ser avalat per la comunitat internacional.
El primer seria la celebració d’una consulta pactada amb l’estat; el segon preveu que, si el govern espanyol ho impedeix, celebrar una consulta ‘sota la tutela i supervisió d’actors internacionals que donessin a la convocatòria les garanties mínimes i suficients’.
El tercer escenari planteja que, si la comunitat internacional es desentengués de tutelar la consulta catalana, se celebrarien unes eleccions plebiscitàries que, en cas de victòria de les forces sobiranistes, promourien una declaració unilateral d’independència des del Parlament.
El coordinador de la ponència és l’ex-conseller Joan Manuel Tresserras, i els militants poden presentar-hi esmenes fins al 27 de maig.
