11.05.2013 - 00:00
El CNI ha començat els tràmits per expulsar de l’estat espanyol Noureddine Ziani, president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), una entitat que malda per integrar els musulmans i que és la principal opositora al salafisme i al radicalisme islàmic a Catalunya. Els serveis d’intel·ligència espanyols el van detenir el 3 de maig, acusant-lo de treballar pels serveis secrets marroquins i de fomentar el radicalisme. Durant la detenció, la policia li va preguntar per la seva col·laboració amb associacions que defensen la independència de Catalunya. I el van deixar anar amb una resolució d’expulsió, sense procés judicial. Avui dissabte s’acaba el termini per a la presentació d’al·legacions, que, si són desestimades, poden implicar l’expulsió immediata de Ziani i la prohibició d’entrar a l’espai Schengen en cinc anys.
‘Vaig arribar a la comissaria i em van dir d’entrar a un despatx. Va venir un agent de la policia nacional [espanyola] i em va preguntar si era Noureddine Ziani. Vaig dir que sí. Em va mirar. M’ho va tornar a preguntar. Vaig dir que sí. Em va demanar els papers. Els hi vaig donar, els va posar damunt la taula i em va dir que hi deixés les meves coses. Vaig preguntar per què. “No saps per què ets aquí?”, em va preguntar. Li vaig dir que no. “Estàs detingut.” Li vaig preguntar per què. “Per haver amenaçat la seguretat nacional i haver fet coses contra la seguretat nacional, comprometent les relacions d’Espanya amb altres països.” Així explica Ziani a VilaWeb com va viure la detenció el divendres 3 d’abril a la comissaria de la policia espanyola de la rambla de Guipúscoa de Barcelona.
Hi havia anat perquè li havien trucat de la comissaria uns quants dies abans, demanant-li si hi podia anar a resoldre unes qüestions relacionades amb el permís de residència.
Noureddine Ziani fa catorze anys que viu i treballa a Catalunya. A més de dirigir la UCCIC, és també director de l’Espai Catalano-marroquí de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC. Durant tot aquest temps ha anat fent tasques diverses, com ara de professor universitari i de mitjancer i assessor per a la comunitat musulmana a Catalunya. Ha anat renovant el seu permís de residència a l’estat espanyol, però encara ara no ha aconseguit que li concedeixin la ciutadania. I el van cridar per parlar d’això.
Ziani era divendres de la setmana passada en un despatx, parlant amb un agent uniformat i acompanyat de dos agents més vestits de paisà que seien en aquell mateix despatx i que no deien res. Li acabaven de dir que el detenien per haver posat en perill la seguretat de l’estat. ‘Jo li vaig dir que feia tot el contrari d’allò que ell deia. I em va dir que si era allà era perquè havia fet alguna cosa’, continua relatant. ‘Em van dir que podia cridar el meu advocat, o, si no, que me’n posarien un d’ofici. Vaig dir de trucar el meu. Ell mateix va sortir un moment per trucar-li, i va tornar dient que no contestava. I li vaig donar el telèfon d’una altra advocada, que era a Terrassa.’
Al calabós, i resolució d’expulsió
Mentrestant, el van portar al calabós de la comissaria. ‘Hi vaig estar fins a dos quarts de sis de la tarda. Durant aquella estona va venir l’advocada; em van preguntar si volia declarar. Vaig dir que no. Li van dir a l’advocada que ja em deixaven anar i ella va sortir. Però després em van tenir allà una bona estona. Jo esperava sortir de seguida, em van portar el dinar i els vaig dir que no tenia gana i que volia sortir. Però no vaig sortir fins a dos quarts de sis.’
A Ziani li van donar una resolució d’expulsió, ordenada pel cap del CNI, Félix Sanz Roldán. Tenia quaranta-vuit hores per a presentar al·legacions, és a dir, fins diumenge. Però els seus advocats van guanyar temps fent un escrit en què es demanava l’aportació de proves de les acusacions que li feien. Dijous la policia va respondre que no hi havia cap prova que s’hagués de presentar i que tota la informació era en la resolució que li havien fet signar i que li havien donat quan va sortir de la comissaria. I li van donar quaranta-vuit hores més per presentar alguna al·legació.
Tot plegat sense la intervenció de cap jutge. Els advocats presentaran finalment les al·legacions, però si avui mateix l’instructor de la policia les desestima pot demanar immediatament el decret d’expulsió a la delegació del govern espanyol, i es pot fer efectiva en qualsevol moment. Amb el decret, sí que es podria demanar l’empara a un jutge, però així i tot la decisió del jutge podria arribar quan Ziani ja hagués estat expulsat. Amb el decret el poden expulsar en qualsevol moment.
De què l’acusen?
La resolució d’expulsió de la policia diu: ‘És un col·laborador molt rellevant d’un servei d’intel·ligència estranger des de l’any 2000. Aquesta col·laboració ha posat i posa actualment en risc la seguretat de l’estat, compromet la política exterior espanyola i constitueix una amenaça contra l’estabilitat de les institucions.’ En cap moment no parla explícitament del Marroc; sempre, d’un ‘país estranger’.
Diu que la tasca que suposadament feia Ziani consistia ‘en l’elaboració de nombrosos informes periòdics per als successius caps del destacament del servei estranger a Barcelona des de l’any 2000’ i que ‘en rebia contraprestacions econòmiques.’
Continua dient: ‘Ha afavorit els interessos d’aquesta nació estrangera en perjudici de la seguretat nacional. […] Ha afavorit la difusió d’ideologies extremistes religioses, ha contactat amb els principals líders salafistes mitjançant l’impuls i el finançament dels seus projectes de construcció de mesquites, activitats que en última instància afavoreixen l’expansió de les tesis radicals al nostre país.’
També diu que ‘és un dels coordinadors de l’estratègia de l’estat al qual serveix per pertorbar la política exterior d’Espanya’ i que ha participat en manifestacions, convocant-les i fomentant-les, ‘de suport al règim imperant a l’estat i contra Algèria i el Polisario.’
Manca de proves
I quins fets i proves aporten? Doncs una llista cronològica de l’activitat i la relació de Ziani amb comunitats islàmiques de Catalunya fins a la creació de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya.
També esmenta la seva participació en projectes com el de la construcció d’una mesquita a Lleida. I fins i tot que hi va haver un acord de la UCCIC amb la Fundació Nous Catalans per establir la seu en el local d’aquesta associació, a Santa Coloma de Gramenet.
Exposa, a més, com a prova de les acusacions que durant el 2012 va buscar finançament per a un projecte de construcció d’un escorxador ‘halal’ a les comarques de Ponent.
I fa referència a les reunions amb l’imam de Salt. I diu que li va prometre diners per a la construcció d’una mesquita, però ‘fins avui no es té constància que n’hagi aconseguit.’
Finalment, admet que Noureddine Ziani no té cap antecedent policíac.
