11.05.2014 - 06:00
El 16 de novembre de 1848 prop d’un miler soldats de la caserna de Manresa van sortir d’Artés en direcció a Avinyó. El brigadier Joaquín Manzano havia tingut notícies que algunes partides carlines, a les ordes de Cabrera i Tristany, es movien per la zona. Hores després, allò que inicialment havia de ser una operació de càstig més o menys rutinària, es va convertir en un autèntic desastre. Coneixedora del terreny i ben informada, la guerrilla concentrà reforços i parà una emboscada a les tropes isabelines. Una emboscada que aquest diumenge es torna a viure a Avinyó, en la segona Fira dels Matiners, plena de recreacions històriques (programació).
En aquella embosacada uns set-cents homes van caure presoners, entre ells el mateix Manzano. Un munt d’armes i munició anaren a parar a mans dels rebels. La notícia corregué com la pólvora i traspassà mars i fronteres: no només en parlà el Diario de Barcelona, sinó també el Times, des de Londres. El desastre d’Avinyó provocà un escàndol a les Corts i precipità la caiguda del capità general de Catalunya. Els carlins celebraren la victòria. Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó. Aleshores tenia trenta-quatre anys i tenia encara per davant una llarga carrera militar que el convertiria en mariscal i general, fins a esdevenir una figura llegendària de diverses guerres, algunes d’elles a Itàlia. Per sempre més, però, faria servir el títol de comte d’Avinyó, en record d’aquella efemèride de la Segona Guerra Carlina, coneguda també com a Guerra dels Matiners.
D’aquella època, els avinyonencs no tan sols en conserven el record, sinó també alguns testimonis materials (unes bales, una baioneta, una espasa…), que van ser recuperats directament del camp de batalla i que algunes famílies han guardat curosament fins avui. De tots ells, però, el més visible és l’anomenada Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda per l’exèrcit durant la Segona Guerra Carlina, per transmetre informació militar des de llocs elevats, per mitjà de senyals visuals.
La Fira dels Matiners, la primera recreació històrica inspirada en les carlinades
Per reviure la Guerra dels Matiners, l’Ajuntament va decidir l’any passat transformar l’antiga fira en una fira temàtica i de recreació històrica: la Fira dels Matiners. És, per cert, la primera a Catalunya que ofereix una recreació històrica inspirada en les carlinades, que van sacsejar el país durant gairebé tot el segle XIX.
L’eix central de la narració històrica serà el mateix que l’any passat, incoporant però noves escenes que fan més rica l’ambientació de l’època. L’objectiu és, per una banda explicar els fets bèl·lics ocorreguts els dies 15 i 16 de novemdre de 1848 amb motiu del combat d’Avinyó, i, per l’altre, explicar com es vivia a Avinyó i per extensió a Catalunya en aquells anys de crisi econòmica i l’ambient de revolta que a nivell social s’hi respirava.
Per això entre les escenes dels soldats isabelins i dels soldats carlins s’intercalen escenes de la vida qüotidiana a la taverna del poble, a la taverna de la ciutat, amb les rentadores al riu, a l’escola, a la barberia… La narració intenta oferir una visió didàctica i alhora divertida d’allò que va succeir al poble fa més de segle i mig, tot combinant el rigor històric i unes gotes d’imaginació.
Els responsables de l’escenografia i la indumentària s’han documentat a fons per ser fidels –en la mesura del possible- a la realitat històrica: han recuperat els uniformes de les partides carlines i de les tropes isabelines, els respectius estendards, com també la vestimenta tradicional de la pagesia de mitjan segle XIX. Han intentat fugir de tòpics folklòrics i han recuperat, per exemple, les tradicionals barretines llargues, que llavors eren d’ús normal. Els responsables del guió han incorporat als diàlegs fragments de poesies populars, refranys i cançons del moment, que reflecteixen no tan sols el llenguatge de l’època i la vida quotidiana, sinó també les mentalitats col·lectives, i que ajuden a entendre per què una part de la pagesia va fer costat al carlisme. El guió tampoc no passarà per alt un dels aspectes més insòlits d’aquesta guerra: l’aliança de circumstàncies entre carlins i republicans federals, contra el govern de Madrid.
Les representacions tindran dos moments culminants. Al matí es farà una demostració teatralitzada de com funcionava la torre de telegrafia òptica. Es mostrarà, per aquest motiu, el sistema de braços articulats que hi havia al capdamunt d’aquestes construccions que servien per transmetre missatges xifrats amb relativa rapidesa. Amb l’assessorament d’especialistes -i basant-se en documentació tècnica de l’època- els avinyonencs han reconstruït un prototip d’aquestes estructures, avui totalment desaparegudes.
Serà, doncs, tota una primícia. Més endavant, a la tarda, es farà la recreació simbòlica del combat, que marcarà el punt final de la jornada, amb la rendició de les tropes isabelines. Al llarg del dia, els assistents no tan sols s’hauran pogut familiaritzar amb alguns dels protagonistes de la Guerra dels Matiners que hauran ressuscitat per a l’ocasió (el brigadier Manzano, capitostos carlins com Tristany i Cabrera…), sinó que també podran veure alguns objectes originals del combat, que s’han conservat i que seran exposats expressament.
Enllaços
Array
