11.05.2013 - 00:00
El govern espanyol va impedir dimecres que les víctimes del franquisme declaressin per videconferència des de l’ambaixada argentina a Madrid a la jutgessa argentina María Servini, que instrueix l’única causa judicial oberta a tot el món contra els crims comesos pel règim de Franco. Aquest fet va generar indignació, també a l’Argentina, sobretot des dels sectors més mobilitzats a favor dels drets humans. Ahir en parlà a VilaWeb Carme Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista, i de Marçona Puig Antich, una de les represaliades que havia de declarar dimecres a la jutgessa per vídeoconferència. ‘Anem a totes’, va dir Puig Antich, convençuda que el procés judicial prosperaria malgrat els entrebancs que hi posés l’estat espanyol (vídeo). Un estat, va dir, ‘que fa massa anys que prova d’amagar coses i que tard o d’hora haurà d’ensenyar-les.’ Us oferim també la conferència de premsa íntegra de la Plataforma Catalana de Suport a la Querella Argentina (PCSQUA), que es va fer ahir a l’Espai VilaWeb.
Segons que van explicar els representants de la PCSQUA, el cas ha despertat interès també entre sectors polítics, sindicals i cultural d’altres països d’Amèrica Llatina, on hi ha represaliats que podrien afegir-se a la querella.
Les maniobres del govern espanyol
Marçona Puig Antich havia de declarar a l’ambaixada argentina, juntament amb familiars de represaliats procedents del País Basc, Galícia, Madrid o Andalusia, així com familiars de nens robats. Cap d’ells no ho va poder fer per les maniobres del ministeri d’Afers Estrangers espanyol, que quan va conèixer –per la premsa, segons el mateix ministeri– que es faria aquesta declaració, va enviar una queixa a l’ambaixador de l’Argentina a l’estat espanyol, Carlos Bettini, demanant que se suspengués.
El ministeri espanyol argüia que la diligència s’havia fet sense comunicació prèvia a l’estat ni comissió rogatòria, cosa que segons el govern espanyol era necessària. L’ambaixador va transmetre el ‘profund malestar’ de les autoritats espanyoles a la jutgessa i va demanar que se suspenguessin les declaracions tenint en compte la possible anul·lació per manca de comissió rogatòria.
La Xarxa Ciutadana de Suport a la querella (Aqua) va manifestar la seva ‘gran sorpresa’ per la decisió, que va considerar absolutament insòlita. La PCSQUA, per la seva banda, va explicar que no feia falta que la declaració fós comunicada amb anterioritat a les autoritats espanyoles, perquè es feia des de territori legalment argentí -l’ambaixada– i perquè els testimonis, ciutadans espanyols, ho feien voluntàriament. La plataforma va recordar que aquesta mena de videoconferències són habituals a l’ambaixada argentina per part de víctimes de la dictadura argentina o d’altres països llatinoamericans. El ministeri espanyol mai no n’havia demanat la suspensió.
Per la plataforma, l’actuació del govern espanyol és un reconeixement implícit de la seva condició d’acusat i assetjat. A més, en paraules del president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, l’estat espanyol ha actuat contra la justícia argentina, ‘un fet greu que no es pot menystenir en termes de jurisprudència internacional.’
Tot plegat ha fet que el que havia de ser una reunió el proper 25 de maig d’alguns querellants amb la jutgessa de Buenos Aires, es pugui convertir en una declaració judicial en persona i amb el suport d’importants mobilitzacions, atenció mediàtica i el favor d’importants personalitats argentines de diversos àmbits, segons la plataforma.
Felipe Moreno, coordinador de la plataforma i un dels querellants, va explicar que el procés judicial continuaria avançant, sobretot si no s’aturava la mobilització social i política. Per això la plataforma cerca suports a Catalunya, al parlament i a nombrosos ajuntaments en els quals van executar desenes de regidors municipals republicans.
La causa
La causa va començar a l’Argentina el 2010 arran de la manca de processos judicials a l’estat espanyol contra els crims del franquisme. Entre els denunciats hi ha Rodolfo Martín Villa, ex-ministre i ex-governador civil de Barcelona; José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento; i Fernando Suárez González, ex-secretari general de Treball. Els altres querellats són Rodolfo Gómez Chaparro, ex-jutge; Jesús Cejas Mohedano, vocal ponent, capità auditor del primer consell de guerra del últims executats pel franquisme; i José Antonio González Pacheco, àlies ‘Billy el Niño’, José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús Muñecas Aguilar, policies acusats de tortures durant el règim.
