‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’

Les Corts de l’Aragó van aprovar ahir amb els vots del PP i el PAR la nova llei de llengües, que menysprea el català i l’aragonès i elimina el reconeixement que tenien. La ‘llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó’, tot i que tingui aquest títol, deixa sense protecció administrativa el català i l’aragonès, als quals nega el nom i tot.

D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

Intervencions en un ple encès

‘Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l’Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l’Aragó fins al segle XVI s’hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s’hi parlava català.’ Aquest va ser el començament de la intervenció a les Corts de l’Aragó de la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que va dir que era un dia trist per a la història de l’Aragó i es va mostrar indignada per l’impuls del govern del PP de Luisa Fernanda Rudi a la llei de llengües.

‘Som la riota. No hi ha res que s’aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l’única obsessió que tenen’, va dir Ibeas.

I va avisar: ‘Avui les nostres llengües minoritàries són més minoritzades, són en un retrocés històric i són en un procés més gran de fragmentació dialectal. I l’aragonès, sense una mínima protecció, es morirà.’

Més crítiques

La llei també va ser criticada per l’oposició i el Consell Escolar de l’Aragó, però el govern del PP va ignorar tota veu contrària, i la va aprovar sense consens. Aquesta aprovació tan ràpida contrasta amb la tramitació de la llei anterior, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d’avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va emetre ahir un comunicat contra la nova llei. Hi avisava que la confusió sobre el nom de les llengües, ‘deliberada o no, és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional’.  

També els grups del Parlament de Catalunya han defensat aquesta setmana que la llengua de la Franja de Ponent és el català. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, a més, han assegurat que es tracta d’una decisió amb ‘clara voluntat política’ i amb ‘manca de sentit comú’.