La fi del català a la Franja?

Entitats, partits catalanistes i intel·lectuals de la Franja de Ponent alerten que la modificació de la llei de llengües de l’Aragó que s’ha d’aprovar avui, i que passa a denominar ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO) el català que s’hi parla històricament, pot conduir a la pràctica desaparició de la llengua a la zona. La iniciativa del govern aragonès del PP ha suscitat el rebuig i la indignació d’agents socials, culturals i polítics de la Franja, que la veuen com un intent polític de ‘esborrar qualsevol mostra de catalanitat del territori’. Retreuen que la proposta no és avalada per arguments científics i pot deixar tocat de mort l’ensenyament bilingüe en català.

Uns quants sectors catalanistes de la Franja de Ponent veuen amb preocupació la llei de llengües que s’aprovarà avui a les Corts de l’Aragó perquè ‘pot comportar la fi del català al territori’ atès que el nou text legislatiu passarà a denominar LAPAO el català que s’hi parla. En declaracions a l’ACN, entitats, associacions i formacions polítiques franjolines adverteixen de les afectacions que, en cas que s’apliqui, acabarà comportant en àmbits com les relacions entre administració i ciutadans, en el tractament que rebrà a partir d’ara ‘la llengua pròpia del territori’, però sobretot en el sistema educatiu, on els efectes ‘poden ésser d’una negativitat impressionant’, segons Marta Canales, secretària general de Convergència Democràtica de la Franja (CDF).

Des d’aquesta formació asseguren que la pretensió de la nova llei de llengües de l’Aragó, impulsada per PP i el PAR, ‘és evident perquè no es proposa una llei des de la responsabilitat política i amb un argumentari científic, acadèmic i filològic, sinó que té la pretensió d’esborrar qualsevol mostra de catalanitat del territori’ i ‘han començat per la llengua i la cultura’, assegura Canales. La secretària general de CDF, també vinculada a entitats que defensen el català a la Franja, considera molt irresponsable l’aplicació d’aquesta llei per les conseqüències molt greus que pot tenir la seva aplicació en aquest territori on històricament s’ha parlat el català.

Preocupació als centres educatius

L’IES Bajo Cinca de Fraga (Baix Cinca) és un dels centres educatius de la Franja que ofereix programes educatius bilingües de català i castellà i, per una altra banda, també en anglès. Des del centre, amb tot, asseguren que ni oficialment ni administrativament ningú no s’hi ha posat en contacte per a explicar-los com pot acabar afectant la nova llei en el seu model educatiu i per aquest motiu volen esperar a fer-ne una valoració. Tot i això, la seva directora, Rosa Arqué, assegura que el curs vinent la voluntat de l’institut passa per mantenir l’oferta educativa actual, perquè ‘és positiva per als alumnes’, com també poder continuar comptant amb el professorat de català que el centre té ara mateix.

A títol personal, Arqué pensa que la llei de llengües pot plantejar problemes als alumnes de l’àrea catalanoparlant de l’Aragó. Assegura que amb l’actual model educatiu de l’IES Bajo Cinca ‘es prepara als alumnes per arribar a tenir un nivell escrit digne en la seva llengua materna i així també se’ls pot preparar per presentar-se a nivells oficials de català per obtenir certificats que els ajudin en el món laboral o universitari que vulguin emprendre’. La directora de l’institut reconeix a l’ACN que amb la nova llei de llengües hi ha la possibilitat que en un futur no s’hi pugui ensenyar català: ‘Perquè no sabem molt bé què ens diran que hem d’ensenyar i tampoc no sabem amb quina titulació sortiran els alumnes i si això els perjudicarà.’

Mariví Basallo, professora de llengua catalana del mateix centre, considera totalment negatiu que es passi a anomenar el català que es parla a la Franja com LAPAO: ‘És il·lògic i fins i tot patètic que gent que no té coneixements lingüístics ni històrics es posi a valorar quina llengua parlem, en aquests moments i des de fa molts anys.’ Basallo adverteix que en el moment en què la llengua adopti aquesta denominació, ‘ni els llibres, ni el professorat, ni qualsevol tipus de titulació que donem aquí serà vàlida’ i, a més, podria afectar la matrícula dels alumnes que estudien català, això en cas que puguin continuar fent-ho.

La professora diu que ha notat preocupació entre els alumnes que segueixen aquesta línia perquè veuen ‘ridícul que algú els hagi de dir què parlen’, sobretot entre els de tercer d’ESO per si l’any vinent no poden continuar la línia bilingüe de català a l’ESO que segueixen des d’Infantil i que, per tant podrien perdre.

Una decisió política

El món de la cultura de la comarca del Matarranya assisteix també trasbalsat al canvi de denominació que planteja el govern aragonès. ‘Fins ara teníem una llei molt tèbia, però com a mínim reconeixia el català. Donava algun petit dret, però com a mínim ens feia existir. Ara ho han suprimit, per no fer-nos visibles. I han obviat consultar cap universitat: és una decisió política’, raona l’escriptor Carles Terès. ‘Malgrat que som aragonesos, no ho consideren patrimoni de l’Aragó i ens fan sentir mals aragonesos per tenir una altra llengua. A la resta de l’Aragó i en alguns llocs de la Franja els dóna vots. Certs grups radicals anticatalans que tenen força han pressionat els polítics’, constata.

Acostumats a viure de manera permanent amb un raquític reconeixement legal del govern aragonès i sense pràcticament cap mena de suport econòmic institucional, escriptors, editors i llibreters aspiren a poder continuar treballant en la mateixa línia que fins ara, independentment de la denominació política que des de les Corts s’imposi al català de la Franja. ‘Hem de continuar com si res no hagués passat. Perquè la gent que defensa que la nostra llengua és diferent de l’altra banda de l’Algars o dels Ports no fan creació literària, fan alguna cosa estranya escrita com els surt de l’ànim en algun moment. No hi ha cap universitat del món que doni suport a aquestes tesis: hem de continuar com fins ara i si hi ha gent que s’hi afegeix, endavant’, sosté l’escriptor.

‘Volen carregar-se el nom de la llengua catalana, que els sobra. Aquí parlem català, que és la llengua que han parlat els nostres pares.’ Partidari de no donar cap mena de protagonisme a aquest nou nom ni al seu estatus, el llibreter i editor Octavi Serret adverteix des del seu establiment a Vall-de-roures (Matarranya) que la maniobra del govern del PP se li pot acabar girant en contra. ‘Hi ha molta gent que és fàcil que se senti punxada i es reboti. Que no sigui ni catalana ni aragonesa o que hi tingui cap vinculació, però pel fet que vulguin fer això tan estrany i que resulta totalment surrealista’, diu.

Gent ‘tèbia’ agredida

Terès afila la idea que aquestes persones que fins ara havien mostrat una actitud ‘tèbia’ respecte a la llengua es puguin veure ara agredides. ‘Hi ha gent que no està per la defensa de la llengua, però la tenen com una cosa seva i els agrada perquè l’han heretada dels avis i la continuen parlant, tot i que mai no s’han proposat escriure-la, perquè no l’ensenyen, ni defensar-la especialment. Però quan senten aquestes coses, algú que tingui una certa formació i sensibilitat, veu que això no pot ser, que és una animalada i fins aquí hem arribat’, aprofundeix l’autor de ‘Licantropia’.

Com es pot articular aquesta possible contestació? ‘El dia a dia és molt dur i hem de treballar i guanyar-nos les garrofes, però la gent s’adonarà de l’absurditat’, respon l’escriptor. La idea, compartida amb Serret, és que més enllà de les noves dificultats que puguin introduir els efectes pràctics del canvi legal, la cultura i les lletres catalanes al Matarranya han de seguir la seva pròpia dinàmica. ‘Sí que és un atac important’, admet Serret. ‘Però ens toca tirar endavant i gastar les energies en allò que importa, deixar-nos de ximpleries i no seguir-los el joc’, subratlla, reiterant la voluntat de continuar publicant i venent llibres en català, difonent la literatura.

Tot i que, probablement, no afectarà l’ús diari al carrer, la nova llei, admeten, pot acabar deixant tocat de mort l’ensenyament del català als instituts de la zona, reduït a una hora lectiva la setmana. Una situació paradoxal que, d’una altra banda, pot afectar de retruc les iniciatives d’algunes institucions locals, com el mateix consell comarcal del Matarranya (governat pel PAR), que ofereix de manera gratuïta un ‘curs de llengua catalana aplicat al sector turístic i de l’empresa’. Segons l’opuscle anunciador, que es pot veure en establiments de Vall-de-roures i on figura el segell del mateix govern aragonès, es tracta d’una iniciativa destinada a ‘millorar la competitivitat als negocis turístics i comercials’.

‘Se’ns carregaran l’hora lectiva de català, però els empresaris i la gent que vulgui obtenir el títol de català, el podrà obtenir igual, però des d’una altra perspectiva. Els qui queden malament són ells, perquè és tan surrealista carregar-se una cosa que existeix: tothom sap que parlem català, sigui a l’Aragó, Catalunya o Madrid’, conclou el llibreter i activista cultural.