09.05.2013 - 06:00
‘Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants de la Franja de Ponent’ i una ‘gasòfia’. Així defineix la llei de llengües aragonesa –que s’aprova avui– el batlle de Benavarri (Ribagorça), Alfredo Sancho. Tot i que és castellanoparlant, d’ençà que va aparèixer l’avantprojecte de llei del govern hi ha plantat cara juntament amb més ajuntaments de la Franja. En aquesta entrevista, avisa que el català pot acabar desapareixent i que s’ha volgut fer ‘igual que els blavers al País Valencià’.
—Fa un any, els municipis de la Franja vau fer front comú contra el projecte de llei de llengües.
—Vam fer front comú quan es va guanyar la moció del Consell Escolar de l’Aragó contra l’avantprojecte, per manifestar-nos contra la llei i també per defensar el català a l’IES Graus. Què ha passat en aquest temps? Que el corró ha funcionat: a l’IES Graus ja no s’hi fa català. I el projecte del govern va entrar a les corts a la tardor sense tenir en compte cap de les consideracions del Consell Escolar. Se n’ha fet un cas nul. La llei és una gasòfia, una vilesa. Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants d’aquesta zona.
—La situació de la llengua ja era delicada. I hem passat d’una llei tova a una que desprotegeix el català, el menysprea i li’n nega el nom…
—S’havia aprovat una llei de mínims la legislatura passada, sí. Reconeixia la realitat trilingüe de l’Aragó, i permetia de fer petites passes perquè cadascú adaptés la seva situació particular a la nova llei. Però després d’aprovar-la es va canviar el govern i tot es va aturar i es va boicotar. El nou govern ho va aturar en sec.
—Quines conseqüències tindrà, a la pràctica, aquesta llei?
—Ui, bona pregunta. La consellera de Cultura ens ha dit que es podrà continuar impartint català. Però, és clar, es dirà ‘català’? O en diran ‘LAPAO’? Continuarem certificant amb la Generalitat el nivell C? O què farem? Hi ha tot un seguit d’interrogants damunt la tala. Ella diu que no hi haurà cap problema, però el fet és que durant aquest any ja no s’ha pogut fer català a tercer i quart d’ESO a l’IES Graus. A banda, per a la gent, no sé si tindrà més incidència: la gent que parla català el continuarà parlant, i els qui no, no. Pel que fa al foment de l’ús del català, dependrà de la sensibilitat de cada ajuntament i de les dificultats que tinguem, tant pel que fa a la llengua com per la qüestió econòmica, que, encara que no ho sembli, influeix.
—Si cada vegada és més absent de les escoles i hi ha menys possibilitats d’aprendre’l, encara perillarà més?
—Sí, i pot passar que acabi desapareixent. Si a l’ensenyament no es protegeix la llengua i no se’n fomenta i es continua oferint l’opció d’aprendre’l, al final tot serà en castellà. Passarà un temps, no sé quant, però al final els límits de frontera administratius seran els que marcaran la llengua. Perquè la realitat s’imposa.
—És difícil de plantar cara a la llei? Tenen poc marge de maniobra els consells escolars?
—Pràcticament gens. A tot estirar, es podria intentar com a activitat extraescolar. Però en un moment com aquest, amb una situació econòmica com la que tenim, tothom va carregat. S’ajunta tot. És la millor excusa per a liquidar unes quantes coses de cop.
—Des dels ajuntaments de la Franja, teniu pensat fer alguna cosa?
—Encara no n’hem parlat. La gent té tants fronts oberts! Supressió d’oficines comarcals agràries, de cursos escolars, de professorat de la comarca, de l’oficina d’ocupació… Hi ha la sensació que t’envesteixen per totes bandes. Cada dia fem protestes! No ens aturarem i lluitarem tant com calgui, però tenim davant una muntanya gegant. I una qüestió molt important: la llengua, tradicionalment, es fa servir per despistar-nos i desviar l’atenció. Això a la resta de l’Aragó els importa un rave! Ni ho entenen. Aquí estem sols en la lluita contra els elements.
—A la Franja sí que deu haver-hi força unanimitat contra la llei…
—Sí, però precisament a la Franja és també on hi ha els grups d’on han sortit les iniciatives per fulminar el català. Això cal tenir-ho clar. Diverses associacions, reunides en la FACAO, han fet tant com han pogut perquè això passés. Sense aquests grups, no crec que existís aquest projecte de llei. Són gent de la Franja que insisteixen que no parlem català, sinó benavarrès, etc.
—Com fan alguns a les Illes i al País Valencià?
—Sí. Han volgut fer igual que els blavers al País Valencià. Si allà van aconseguir que el català es digués ‘valencià’, aquí ara volen que es digui ‘LAPAO’. I justament els qui defensen que es parli ‘benavarrès’ i diuen que la llei donarà més capacitat i respectarà la llengua són els qui no fan res, i la volen deixar morir.
—Per què aquesta obsessió per la llengua, que ratlla l’odi?
—És una qüestió de veïnatge. A vegades, des de totes dues bandes s’han fet coses que no ajudaven. I a la Franja hi ha hagut un sentiment anticatalà que ha portat a aquestes iniciatives. En comptes de veure-ho com una situació normal i cultural, ho han portat al terreny polític i als budells. Han posat els budells damunt la taula en comptes del cervell, i això posa fi a l’entesa, al raonament i a la lògica. De fet, algú ha aportat cap document científic que digui que la llengua de la Franja no és català? No. Tots diuen que és català. Però no ha servit de res. Aquesta nova llei no té cap mena de rigor, però igualment s’aprovarà.
