06.05.2013 - 20:19
Vuit països (Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Txeca i Hongria) superen Espanya en nombre d’estudiants de llengua catalana. Espanya ofereix l’ensenyament del català en quatre universitats i té 187 estudiants. Són dades que recull l’informe de política lingüística que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lliurat a la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i que després ha interpretat en una conferència de premsa, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.
El 96,3% de la població de Catalunya entén el català, el 80,5% el sap parlar i el 65% pot escriure’l. Ho revela l’Informe de Política Lingüística 2011, que constata que el percentatge dels qui entenen la llengua ha augmentat d’un 16% els darrers 25 anys i el dels qui l’escriuen s’ha duplicat. La població que té el català com a llengua inicial s’ha mantingut estable, amb una certa tendència a l’alça els darrers tres anys. Ara és d’un 37,5%. La que hi té l’espanyol arriba al 53,2%. L’informe indica que el 100% de la població entén l’espanyol i que el 99% l’escriu, un fet que demostra, segons Mascarell, que allò que s’ensenya a Catalunya en espanyol és ‘suficient’.
A més, la població que té coneixements d’anglès i de francès també creix, amb una tendència més modesta. Un 23,4% de la població catalana pot mantenir una conversa en anglès, i un 14,1% en francès.
El percentatge de població que té el català com a llengua d’identificació personal és el 42,2%. S’ha mantingut estable els darrers cinc anys, amb un creixement aproximat de 430.000 persones. Segons l’informe, un 61,9% de la població parla en català en les converses amb amics, i ací hi ha un augment de 530.000 persones.
Pel que fa als usos lingüístics del català a les universitats, un 76,2% de les classes de grau hi són impartides en català, i també un 56,6% de la docència de màsters universitaris.
Segons Mascarell, les dades sobre els coneixements de l’espanyol a Catalunya ‘tenen una significació especial, atesa l’onada immigratòria dels darrers anys’, perquè ‘no s’han perjudicat les xifres de castellà’. Segons ell, vol dir que ‘allò que s’ensenya a Catalunya del castellà es suficient, còmode, correcte i bo’.
De tot això, Mascarell n’ha conclòs que el català ‘continua creixent pràcticament en tots els indicadors de referència’ i se situa ‘entre les llengües mitjanes del món i en el novè lloc de les llengües europees’.
Els mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació promouen també l’ús del català, tot i que les dades no són tan optimistes. Els 35,8% dels lectors de premsa escullen un diari en català. En el cas de la ràdio, els resultats són més positius: un 57,6% dels oients la prefereixen en català. Quant a televisió, un 60,1% dels televidents veu diàriament programes en català i un 87% en veu en castellà.
Les indústries culturals
Segons Mascarell, la promoció de cultura en català és ‘més ferma’ i els resultats ho confirmen. La indústria cultural que treballa més en la salut del català és el teatre, amb un 53,6% d’obres en llengua catalana. La literatura és la segona activitat cultural que més la promou: hi ha un 26,7% d’exemplars publicats en català.
Tot i que en el camp de la música continua mantenint-se el consum majoritari en castellà, els darrers anys ha crescut molt el públic de cançons en català: un 12,4%. Finalment, el producte cultural més desfavorit és el cinema: només el 7,9% d’espectadors miren films en llengua catalana.
