07.05.2013 - 06:00
El català i l’aragonès són a un pas de perdre el reconeixement a l’Aragó. Demà passat es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que ben probablement serà aprovada, tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partit Aragonès (PAR).
La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i els deixa sense cap mena de protecció per part de l’administració. D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns eufemismes sorprenents: el català passarà a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.
Aquesta llei, propugnada per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament Dolores Serrat –que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita–, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consens. Aquesta aprovació tan ràpida de la llei contrasta amb la tramitació de l’anterior, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d’avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.
