01.05.2013 - 11:07
No és res de nou que des de l’inici de la crisi econòmica en la que estem immersos la retallada de drets i llibertats que estan patint les classes populars ha estat una constant. La dreta aplica, setmana rere setmana, decrets regressius al més pur estil de la recentment difunta Miss Tatcher en matèria de drets civils, socials i laborals. La patronal fa i desfà amb el consentiment dels governs de torn i els sindicats grocs es mostren més preocupats per mantenir els privilegis que per defensar els drets de la ciutadania. La socialdemocràcia ha perdut, ja, tot el discurs amb la desaparició del malanomenat ‘Estat del benestar’ i es mostra incapaç de donar resposta a la, cada cop més minsa, classe mitja.
El capitalisme, per tant, s’ha tret la màscara i es mostra com el que ha estat des dels seus inicis: un sistema econòmic pensat per tal que uns pocs acumulin la majoria de la riquesa mentre aboca la major part de la població mundial a la més absoluta misèria. A casa nostra, els Països Catalans, la situació és crítica i les dades parlen per sí mateixes: més de 1.600.000 aturades, 2.700.000 persones que viuen sota el llindar de la pobressa i gairebé 45.000 acomiadades durant el 2012.
I el més preocupant de tot és que els mitjans de comunicació de masses han construït un discurs que posa a les classes populars com a culpables d’aquesta situació. Un discurs que ens insta a renunciar, encara més, als nostres minsos drets amb l’excusa que només entre totes podrem sortir de la crisi -o el ‘ara toca estrènyer-se el cinturó’- creant, d’aquesta manera, un sentiment d’impotència i corresponsabilitat col·lectiva que ens deixa en una situació d’exclusió social i promou la inacció.
Cal revertir la situació; passar de ser objectes a ser subjectes
És necessari trencar amb aquest discurs que culpabilitza les víctimes de la situació econòmica i construir espais on les persones afectades -aturades i precàries- formem part de processos de decisió col·lectius.
És necessari que ens organitzem per tal de subvertir la nostra precària situació i cal que plantegem alternatives, en primera persona i de forma col·lectiva, a les relacions laborals existents. És amb aquesta motivació que ha nascut la Plataforma d’Aturades i Contra la Precarietat de Sabadell.
Per una banda hem de ser capaços de generar un discurs al voltant de la defensa dels drets de les persones amb iniciatives que pal·liïn la situació de misèria en què es troben milers de persones aturades. Per això, és important exigir a les institucions que es facin càrrec i resolguin aquesta situació repartint els llocs de treball existents i la riquesa generada d’una forma equitativa. Exemples com la Iniciativa Legislativa Popular que reclama una renda mínima garantida per totes les persones que no rebin ingressos per sobre del llindar de la pobresa, poden ser un bon punt de partida, sempre que els diners siguin recaptats de forma eficient i directa de les rendes més altes, per exemple, mitjançant l’impost de patrimoni o de successions. O la importància d’exigir a les institucions que aturin l’externalització dels serveis municipals i es reapropiïn dels que ja ho estan. D’aquesta manera es podrien plantejar plans d’ocupació pública amb condicions laborals dignes. Existeixen solucions i cal que les visibilitzem i reivindiquem.
D’altra banda, però, també és important la construcció de projectes gestionats per la mateixa assemblea. Projectes que plantegin la consolidació de relacions laborals horitzontals alhora que donin resposta a la demanda de llocs de treball existent. Un bon punt de partida pot ser la reapropiació de terrenys agrícoles municipals -o de grans propietaris- per tal de crear cooperatives de producció sostenible i respectuoses amb el territori que ofertin productes locals
També en aquesta línia, i a mig termini, és important treballar per a dotar d’eines als treballadors i treballadores de les empreses en risc de deslocalització per tal que puguin fer front a aquesta realitat reapropiant-se del control del mitjans de producció. Només així es podrà aconseguir, de forma sistèmica, evitar la destrucció dels llocs de treball i teixir una gestió econòmica i social de les relacions laborals adequada a les necessitats populars i no als interessos minoritaris capitalistes.
Per això, és imprescindible que les mateixes víctimes del capitalisme ens mobilitzem i organitzem creant xarxes i espais de suport mutu. Reivindicar el posicionament ferm dels poders públics a favor de la majoria i la construcció d’alternatives pràctiques des d’aquests espais de confluència populars han de ser els dos eixos per a revertir la situació d’explotació i vulnerabilitat en la que vivim.
