29.04.2013 - 09:46
La maquinària del govern espanyol contra el procés sobiranista endegat a Catalunya ja fa temps es va posar en marxa. Ara, però, l’executiu de Rajoy vol tapar totes les escletxes, mirant d’anul·lar tot pas endavant i provant de diferenciar el procés català de tots els processos similars que s’han viscut a Europa els últims anys. El darrer exemple és el recurs de l’advocat de l’estat contra la declaració de sobirania per a impugnar-la, que avui publica el diari El Punt Avui, posa l’accent en el fet que el poble català no pot ser cap subjecte polític i jurídic sobirà i que, en tot cas, la sobirania per a decidir sobre una hipotètica secessió rau sobre el conjunt del poble espanyol.
Diferenciar-se del procés entre Sèrbia i Kossove
No és cap casualitat que l’advocat centri una part important de l’argumentari del recurs en aquest punt, car el govern espanyol encara deu recordar que el juliol del 2010 la Cort Internacional de l’Haia va deixar clar que la declaració unilateral d’independència de Kossove no havia vulnerat el dret internacional ni cap resolució de l’ONU. I un dels arguments que donava el Tribunal era que ni Sèrbia ni ningú mai no havia dubtat del fet que Kosovo fos un subjecte jurídic i polític sobirà. Amb aquesta impugnació, Espanya intenta evitar que un argument semblant es pugui aplicar en cas d’una declaració unilateral d’independència de Catalunya.
De fet, Espanya va tornar a negar-se la setmana passada a reconèixer Kossove, essent un dels pocs estats al món que encara no ho ha fet. ‘Espanya no el reconeixerà perquè no creu en les declaracions unilaterals d’independència’, va dir Rajoy, una declaració que va ser interpretada una vegada més com un avís a Catalunya.
‘Desafiament contra la constitució’
Segons el recurs de l’advocat de l’estat, la declaració de sobirania aprovada al parlament és ‘un desafiament obert contra la constitució’ que ‘té efectes polítics i jurídics’. Per l’advocat de l’estat, que el poble català sigui definit com un ‘subjecte polític i jurídic sobirà’ és ‘ni més ni menys que un acte de poder constituent’ que atribueix al poble català el dret de secessió. Tot seguit, en les 29 pàgines que ocupa el recurs, recorda que la sobirania resideix en el poble espanyol, que la nació (espanyola) és indivisible i que, per tant, si una part vol separar-se’n ho ha de fer reformant la constitució.
Finalment, l’advocat de l’estat també avisa mira una de les alternatives que ha plantejat el govern català en cas que no es pugui fer la consulta sobiranista, com són unes eleccions plebiscitàries. ‘Les eleccions autonòmiques mai poden investir de naturalesa constituent l’assemblea legislativa de la nacionalitat o regió que en resulti’, diu. I avisa que el fet que no s’hagi impugnat cap de les anteriors declaracions del parlament a favor del dret de decidir no invalida que es pugui fer ara.
