27.04.2013 - 06:00
Poques vegades deu haver tremolat tant el Palau de la Música de Barcelona com en el concert de Txarango d’ahir. Un públic, majoritàriament adolescent, va entregar-se en cos i ànima al grup, que ha esdevingut un dels fenòmens musicals de l’any. Una colla de companys de pis que va començar tocant amb la guitarra a la plaça George Orwell de Barcelona, coneguda com a plaça del tripi, i que amb aquest primer disc, ‘Bevinguts al llarg viatge’, ha recorregut les places de bona part del país i ha acabat aterrant, en menys d’un any, a un escenari tan emblemàtic com el Palau de la Música Catalana.
Allà hi van portar ahir l’espectacle ‘Txarango i els quaranta lladres’. Un títol que no és pas casual, i que remet al cas Millet: ‘Si podíem empaperar tota la ciutat amb un cartell que digués alguna cosa, tot això que fèiem’, diu el cantant Alguer Miquel en l’entrevista de VilaWeb TV. En el vídeo, ell i en Marcel Lázara parlen d’aquest any intens que han viscut, dels projectes que vindran i d’aquest imaginari ‘clown’ que envolta els Txarango. ‘Aquesta idea de viatjar de poble a poble, vivint de manera deslligada i anant a buscar gent per a il·lusionar-la ens semblava un crit d’esperança molt gran, i l’hem agafada com a filosofia i l’hem portada al món de la música’, expliquen.
Un imaginari amb músiques reggae, cúmbia i fusió que remeten a grups com Dusminguet, i unes lletres que denuncien amb voluntat positiva i sense perdre mai el somriure.
Tot això ho van traslladar ahir a l’escenari del Palau, però no ho van fer sols, sinó acompanyats de personatges com Cesk Freixas, Màrius Serra, Joan Crosas o Tortell Poltrona, que van intervenir en diversos moments del concert. A VilaWeb TV podeu veure’n un fragment, amb les cançons ‘Arriba la nit i ‘Som persones’, la intervenció de Cesk Freixas, amb referències a les lluites socials sobretot de l’Amèrica Llatina, i el brillant discurs verbívor de Màrius Serra (transcripció).
Tampoc no es deu haver vist gaire sovint soles de sabata damunt les cadires de la platea del Palau, ni nassos de pallasso entre el públic. És cosa de la passió que desperta Txarango, que va tenir el detall d’acabar el concert amb una de les seves balades, ‘La dansa del vestit’, interpretada en llengua de signes catalana. Una preciosa manera d’acomiadar-se, abans de tornar a pujar a la caravana.
