Un ‘error burocràtic’ impedeix que les primeres víctimes del franquisme declarin davant la jutgessa

  • Ahir havien de començar a declarar, entre més, la germana de Puig Antich

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
26.04.2013 - 15:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ho tenien tot preparat perquè la jutgessa argentina María Servini de Cubría, que instrueix l’única causa judicial oberta a tot el món contra els crims comesos pel règim de Franco, escoltés a través d’una videoconferència els primers testimonis de víctimes del franquisme. Però les declaracions es van suspendre fins a nou avís per un error burocràtic: el consolat d’Argentina a Madrid on s’havien de fer les declaracions va dir que no havia rebut la notificació judicial que havia enviat el jutjat d’Argentina. Encara no se sap quin punt de la cadena burocràtica va fallar.  

En un comunicat, recorden que han esperat ‘desenes d’anys’ perquè un tribunal els escolti: ‘És innecessari descriure les molèsties de caràcter pràctic que ens causa aquesta dilació, sense terminis certs, i això sense esmentar el cost emotiu que implica la preparació d’aquesta mena de declaracions, agreujat considerablement per la seva frustració’. 

Denuncien que els seus drets com a víctimes han tornat a ser vulnerats, i es remeten a la declaració de principis fonamentals de justícia per a les víctimes de delictes i abús de poder de l’ONU, que exigeix que cal ‘adoptar mesures per a minimitzar les molèsties causades a les víctimes’ i ‘evitar demores innecessàries en la resolució de les causes’.  

Una de les germanes de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista el 1974, era un dels testimonis que havia de declarar ahir. Aquesta setmana, a més, els advocats que dirigeixen la querella han demanat que siguin encausats els ex-ministres espanyols Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina i Fernando Suárez per la responsabilitat en els crims comesos mentre exercien el seu càrrec. I esperen que se’n dicti una ordre internacional i la jutgessa en demani l’extradició.

A banda dels dotze testimonis que hi ha previst que declarin a través de videoconferència quan es desencallin els tràmits burocràtics, vuit querellants més tenen previst d’anar a l’Argentina a final de maig per declarar físicament davant la jutgessa. Un viatge que aprofitaran per reunir-se amb representants de les Abuelas de Plaza de Mayo i de l’associació H.I.J.O.S. i que faran acompanyats de diversos representants polítics. Aquesta setmana els querellants ja han rebut el suport explícit de diputats d’ERC, Compromís, Amaiur, Bloque Galego i IU al congrés espanyol. Un suport polític que consideren important també amb vista a presentar el cas a la jutgessa.

Un cop escoltats els testimonis, la jutgessa decidirà si encausa els querellats per crims de lesa humanitat i els pren declaració.

La causa

La causa va començar a l’Argentina el 2010 arran de la manca de processos judicials a l’estat espanyol contra els crims del franquisme. Entre els denunciats hi ha Rodolfo Martín Villa, ex-ministre i ex-governador civil de Barcelona; José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento; i Fernando Suárez González, ex-secretari general de Treball. Els altres querellats són Rodolfo Gómez Chaparro, ex-jutge; Jesús Cejas Mohedano, vocal ponent, capità auditor del primer consell de guerra del últims executats pel franquisme; i José Antonio González Pacheco, àlies ‘Billy el Niño’, José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús Muñecas Aguilar, policies acusats de tortures durant el règim.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any