Víctimes del franquisme comencen a declarar per a la justícia argentina

  • Avui ha de testificar una de les germanes de Salvador Puig Antich

VilaWeb
Redacció
25.04.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una de les germanes de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista el 1974, declara avui, per teleconferència, davant la jutgessa argentina María Servini de Cubría, que instrueix l’única causa judicial oberta a tot el món contra els crims comesos pel règim de Franco. Aquesta setmana els advocats que dirigeixen la querella han demanat que siguin encausats els ex-ministres espanyols Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina i Fernando Suárez per la responsabilitat en els crims comesos mentre exercien el seu càrrec. I esperen que se’n dicti una ordre internacional i la jutgessa en demani l’extradició.

Avui hi ha previst que comencin les declaracions de dotze testimonis. Segurament es faran tres videoconferències cada dia, durant quatre sessions. Això, si finalment el govern espanyol no hi posa cap trava. La cancelleria argentina va demanar al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol de poder prendre testimoni mitjançant videoconferència al consolat argentí, i encara no n’ha rebut resposta. Una qüestió diplomàtica que podria encallar el cas un parell de setmanes. Si el govern espanyol no respon o respon negativament, es posarà en evidència, avisen des de la xarxa Aqua, que coordina la querella. En cas que s’encallés el procés, d’aquí a unes quinze dies es reprendrien les declaracions. ‘Ja hem perdut massa temps’, diuen.

Si tot va segons la previsió, a les nou del matí de Buenos Aires (14.00, hora d’aquí) la jutgessa començarà a recollir les declaracions dels primers querellants. Serà la primera vegada que un magistrat escolta les víctimes del franquisme i els pren declaració.

Dotze testimonis en quatre sessions

En aquesta primera sessió declararan Pablo Mayoral Rueda, que va ser processat el juliol de 1975 en la causa 245/75, en la qual es va demanar pena de mort a tres dels seus companys. La segona a declarar serà Merçona Puig Antich, germana de Salvador, assassinat amb garrot el 2 de març de 1974 a la presó Model de Barcelona. Finalment, Pedro Fausto Canales: el seu pare va ser assassinat quan tenia vint-i-nou anys, juntament amb sis companys més.

La segona sessió serà demà, si no hi ha cap entrebanc. Hi declararan Andoni Txasko Díaz (va ser apallissat per la policia l’endemà dels assassinats de Vitòria del 1976 i, de resultes dels cops, va perdre l’ull dret i la visió de l’esquerre); Hilda Farfante Gay (la seva mare va ser detinguda el 1936 i va desaparèixer, igual com el seu pare; les tres filles petites van ser separades en tres famílies); Remedios Palomo Casado (el seu avi, batlle republicà, va ser detingut i executat; també van assassinar-li una bes-tia, un besoncle i els besavis).

En la tercera sessió, el 2 de maig, declararan Silvia Navarro Pablo (el seu besoncle fou segrestat i assassinat, juntament amb setze civils més, i van traslladar-ne el cos sense permís al Valle de los Caídos); Soledad Luque Delgado (van segrestar-li el germà bessó); i José Luis Gutiérrez Molina (ha denunciat feina esclava al canal Guadalquivir).

Finalment, en la quarta sessió, el 3 de maig, declararan Jesús Rodríguez Barrio (detingut i torturat); María Victoria Sánchez-Bravo Solla (germana de José Luis, afusellat el setembre del 1975 després d’haver estat torturat); Jon Etxabe Garitazelaia (sacerdot, empresonat a Zamora on compleix la pena arran de la condemna en el procés de Burgos).

Suports a l’Argentina i al congrés espanyol

A banda, vuit querellants més tenen previst d’anar a l’Argentina a final de maig per declarar físicament davant la jutgessa. Un viatge que aprofitaran per reunir-se amb representants de les Abuelas de Plaza de Mayo i de l’associació H.I.J.O.S. i que faran acompanyats de diversos representants polítics. Aquesta setmana els querellants ja han rebut el suport explícit de diputats d’ERC, Compromís, Amaiur, Bloque Galego i IU al congrés espanyol. Un suport polític que consideren important també amb vista a presentar el cas a la jutgessa.

Un cop escoltats els testimonis, la jutgessa decidirà si encausa els querellats per crims de lesa humanitat i els pren declaració.

La causa

La causa va començar a l’Argentina el 2010 arran de la manca de processos judicials a l’estat espanyol contra els crims del franquisme. Entre els denunciats hi ha Rodolfo Martín Villa, ex-ministre i ex-governador civil de Barcelona; José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento; i Fernando Suárez González, ex-secretari general de Treball. Els altres querellats són Rodolfo Gómez Chaparro, ex-jutge; Jesús Cejas Mohedano, vocal ponent, capità auditor del primer consell de guerra del últims executats pel franquisme; i José Antonio González Pacheco, àlies ‘Billy el Niño’, José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús Muñecas Aguilar, policies acusats de tortures durant el règim.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any