24.04.2013 - 16:08
El Consell d’Estat rebutja que la reforma educativa espanyola pugui obligar les comunitats autònomes a pagar l’escola privada als pares que vulguin escolaritzar els seus fills en espanyol, i per tant, que la Generalitat hagi de pagar un centre privat als alumnes que demanin l’escolarització en espanyol. Considera que la qüestió no s’hauria de recollir a la llei perquè afecta l’àmbit de decisió de les autonomies. A més, defensa el manteniment de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i recomana de fer-la obligatòria en algun moment. El dictamen del Consell d’Estat no és vinculant, però el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, l’ha d’estudiar abans d’aprovar la llei.
Així, el Consell d’Estat s’oposa que la LOMCE inclogui l’obligació de les administracions de sufragar les despeses d’escolarització quan els pares decideixin escolaritzar els fills en centres privats que facin servir l’espanyol com a llengua vehicular perquè no existeixi aquesta oferta pública.
L’organisme estatal considera que incloure aquest punt afecta les competències de les comunitats autònomes amb llengua pròpia, com Catalunya, i defensa que han de ser les administracions educatives les que decideixin quines mesures prendre per respondre a aquesta demanda, en el cas que no hi hagi mitjans o recursos per garantir a la xarxa pública l’ús de l’espanyol com a llengua vehicular. També alerta de les ‘dificultats tècnico-jurídiques’ que podria comportar l’aplicació d’aquesta mesura.
També considera ‘correcte’ que siguin les diferents administracions educatives les que decideixin quina és la ‘proporció raonable’ en l’ús de l’espanyol i de la llengua cooficial de la comunitat autònoma concreta. L’òrgan reconeix que és competència de les comunitats autònomes orientar el sistema educatiu cap a un ‘model d’integració’ i cita l’exemple de Catalunya i Galícia, o d’ensenyament lingüístic diferenciat” com és el cas del País Valencià i el País Basc.
El Consell d’Estat creu que les dues possibilitats respecten la constitució espanyola, i reitera la competència de cada autonomia per triar un sistema d’escolarització, sense que la ‘legislació bàsica de l’estat’ pugui ‘frustrar’ l’elecció del model a seguir.
Afegeix que, en la mesura que la programació de les llengües en què s’imparteixen les diferents matèries ha de guiar-se per l’objectiu que tots els alumnes obtinguin els nivells competencials marcats, ‘són les autonomies les que estan en condicions de determinar on es produeixen els registres competencials més baixos i, per tant, on cal intensificar mesures de suport especial’, un fet que ‘sens dubte produirà gran varietat de situacions entre comunitats autònomes i dins d’aquestes’.
Educació per a la Ciutadania
En un dictamen de 185 pàgines, el Consell d’Estat també rebutja la decisió del Ministeri d’Educació de fer desaparèixer l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. L’organisme reclama que s’inclogui com a obligatòria ‘en algun moment’ de l’ensenyament una assignatura relativa a la formació ‘ètico-cívica’.
El Consell d’Estat recorda nombrosos acords i recomanacions europeus en aquest sentit i que ‘la majoria dels països europeus inclouen en els seus currículums educatius continguts de formació en ciutadania democràtica i drets humans’.
