22.04.2013 - 22:15
La Noemí Bibolas ha publicat aquest 2013 la seva primera novel·la, ‘I la gent s’hi banya’ (Arola Editors). Ja havia editat un llibre de poesia, ‘No passa res’, una forma d’escriptura que li agrada i que, de fet, incorpora també en la novel·la breu que s’estrena aquest Sant Jordi a les llibreries.
‘I la gent s’hi banya’ ens acosta a la història de recerca personal de la Rut, una intèrpret de grec que ha viscut a Amèrica amb el seu company i la seva filla i que torna a Barcelona per viure al bell mig del Barri Gòtic. A partir de la realitat amb què es troba -una ciutat plena de turistes, un barri reconvertit per l’especulació urbanística i comercial…-, s’adonarà que el viatge físic de Los Angeles a Barcelona és, més que res, un viatge iniciàtic que li farà plantejar el per què de la seva pròpia realitat.
– La història de la Rut és la teva història?
– El que descriu aquest llibre és a parts iguals ficció i realitat, experiència viscuda i inventada, tot al 50 per cent. M’agrada molt barrejar coses, com quan estàs cuinant, una mica d’aquí, una mica d’allà… Fer aquesta novel·la ha estat com treballar un trencaclosques, un procés experimental constant. Cada vegada que m’hi posava afegia fragments, revisava, reescrivia, ampliava, retallava…
– Has treballat a partir de fragments de realitat, doncs?
– Les sensacions han estat en molts casos aquest punt de partida real, les emocions sentides són potser la part més veritablement meva del llibre. Però en més d’una ocasió, el fet que m’ha provocat aquesta sensació només em serveix per capgirar el fet en si i que em surti un fil argumental nou, o un personatge…
– El que aporten els infants a la narració no és poca cosa…
– Ells tenen una manera molt especial de veure les coses, deixen anar frases que poden semblar anecdòtiques, però que si les escoltes bé et deixen veure com és el seu món. Anys enrere ja havia anat apuntant en una llibreta aquestes expressions infantils, les dels meus fills, i ara m’ha servit de molt per poder crear la visió del món des del punt de vista de l’infant.
– Hi trobem Arenys, d’alguna manera, en el llibre?
– Arenys hi és, però no hi surt. Hi és perquè en la cerca de la protagonista d’un paisatge on s’indentifiqui, del seu espai natural, potser al final de tot hi hauria un lloc semblant a Arenys. I hi surt, també, com a teló de fons, intrínsecament, en les aparicions de la seva família.
– Com va ser el procés d’escriptura?
– El procés d’escriptura ha estat una descoberta constant, va ser fantàstic, perquè no sabia ni en quin moment ni de quina manera acabaria la narració. De fet, el llibre neix de la idea de fer una mena de dietari del que anava veient i vivint en aquest barri. I, molt de mica en mica, tot va anar prenent forma, sobretot des del moment que va aparèixer el punt de vista de narradora. A partir del moment que va sorgir la Rut, quan sortia al carrer m’ho mirava tot des d’una altra òptica, constantment em trobava amb situacions que podien formar part de la seva història.
– El llibre està editat i en marxa. Treballes en algun projecte?
– Si t’agrada escriure sempre tens projectes engegats, és clar!
Ja fa anys que la Noemí no viu a Arenys, però hi continua estretament vinculada, evidentment per les relacions familiars, però aquest any, també, perquè treballa en l’organització i coordinació de l’Any Espriu amb el Centre Espriu.
La presentació de la novel·la a la Biblioteca P. Fidel Fita està prevista pel mes de juny.
