22.04.2013 - 18:03
El dissabte 6 d’abril l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va fer una assemblea general descentralitzada en què els socis van votar 160 esmenes que demanaven de modificar els estatuts i el reglament de règim intern. Tan sols 7 d’aquestes esmenes van reeixir –calia un 65% dels vots per poder modificar els documents de l’entitat–. Una de les esmenes tombades, presentada per la branca mallorquina (amb el codi E+R-052), demanava d’incorporar als estatuts la possibilitat de crear coordinadores insulars o interinsulars com a part integrant de l’estructura de l’ANC. Tan sols hi van votar a favor el 34,21% dels participants, el 57,77% van votar-hi contra i un 8,02% es va abstenir; amb una participació del 9,90% dels socis de l’entitat. La intenció era d’incorporar l’ANC-Mallorca com a part orgànica de l’entitat i, doncs, ampliar de deu a onze les regions que tenen representació territorial al secretariat nacional.
Què diu l’esmena presentada?
A l’esmena, els membres de l’ANC de Mallorca ho raonaven així: ‘Ens sabem catalans de llengua i de nació, aspiram a incorporar-nos plenament dins l’Assemblea Nacional Catalana en les mateixes condicions, amb els mateixos drets i els mateixos deures, que els membres de qualsevol altra part del territori nacional. I això és precisament el que cerquen aconseguir les esmenes d’aquesta fitxa.’
I continuaven: ‘La normativa actual de l’ANC permet que els illencs en siguem membres, però, en canvi, no permet que ens organitzem en assemblees territorials d’una regió pròpia de les Illes Balears i Pitiüses. Aquest fet, que entra en contradicció amb el nom de l’associació (nacional i catalana) i amb l’existència de l’ANC fora de la Catalunya autonòmica (concretament a la Catalunya del Nord i a la Franja), limita els drets que podem exercir com a socis dins l’assemblea, com, per exemple, el dret d’elegir i de ser elegits per als llocs de representació, el dret d’intervenir en la presa de decisions o en l’organització de l’associació o la possibilitat de disposar de representants en el secretariat nacional o de participar dels recursos de l’assemblea, als quals contribuïm amb les nostres quotes. D’altra banda, el fet que s’hagi previst crear assemblees exteriors fa encara més incomprensible que s’impedeixi l’articulació territorial de l’ANC dins la mateixa nació catalana.’
I acabaven dient: ‘En definitiva, demanam que l’ANC assumeixi l’àmbit territorial que el seu nom reclama, és a dir, que funcioni realment com una associació nacional que contribueixi a construir, des dels diferents territoris, la realitat política a la qual aspiram, cadascú a partir de la seva situació concreta i al seu ritme.’
Quina és la versió de Carme Forcadell?
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha explicat a VilaWeb que no hi ha pas hagut cap debat explícit sobre aquesta petició dins l’entitat. I ha justificat la decisió dels socis explicant que feia dos o tres mesos que els representants de l’ANC-Mallorca havien assistit a una reunió del secretariat per exposar una proposta diferent de l’actual, que va ser aprovada i integrada als estatuts. Segons Forcadell, la proposta era de crear un Consell Federal de les Assemblees Nacionals Catalanes, al qual enviarien representants l’ANC del Principat i les assemblees que es constituïssin a la resta dels Països Catalans.
Forcadell, que reconeix que va votar a favor de l’esmena, es mostra sorpresa per la nova petició dels mallorquins, tenint en compte que feia pocs mesos que s’havia acceptat la proposta feta al secretariat. A més, ha dit que si el nou format es proposés en una nova reunió del secretariat seria acceptat amb tota seguretat. Per Forcadell, no hi ha cap problema polític ni ideològic amb la proposta de l’ANC de Mallorca. Pensa que el vot negatiu majoritari és perquè la gent no va entendre que es presentés aquesta proposta després d’haver-se acceptat feia poc la de crear un Consell Federal.
Què hi diuen des de l’ANC de Mallorca?
En canvi, Maria Antònia Font, membre del secretariat de l’ANC de Mallorca, diu a VilaWeb que les coses van anar d’una manera diferent. Quan van acudir a la reunió del secretariat a Sant Quirze, el dia 19 de gener, van proposar que l’assemblea territorial mallorquina s’integrés en l’ANC com una regió. Aquesta proposta, explica Font, va rebre la contraproposta del secretariat d’integrar-se al Consell Federal. A Mallorca es va debatre aquesta opció, però es va considerar que la denominació ‘nacional’ i ‘catalana’ de l’ANC els havia d’integrar, tenint en compte que la nació és una de sola per a tots els Països Catalans. Per tant, els membres de la branca mallorquina van decidir de mantenir la proposta de constituir-se com a assemblea regional i sotmetre-la a votació en l’assemblea del 6 d’abril.
Font lamenta el rebuig de l’assemblea. Diu que pels socis mallorquins de l’ANC és una notícia desagradable i força incomprensible, i que han lluitat molt per impulsar l’ANC amb il·lusió i ganes d’anar endavant. Font explica que ja són prou conscients que cada territori té ritme diferent en el procés cap a la sobirania plena, però que es pot actuar sota el mateix paraigua. I encara afegeix que no volen pas prendre decisions sobre el Principat, ni volen votar en el referèndum que es pugui acabar fent. Ara, també creuen que si poden ser-ne membres i pagar la quota, no té sentit que no puguin constituir-se com una regional ni ser escollits com a representants territorials al secretariat nacional.
Comunicat de l’ANC per a respondre a la polèmica
L’ANC ha emès un comunicat com a resposta a les informacions publicades sobre aquest conflicte. Us l’oferim íntegre a continuació:
‘L’ANC i el reconeixement dels Països Catalans
El passat 6 d’abril es va celebrar l’assemblea nacional descentralitzada de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu de votar les esmenes vives als Estatuts i al Reglament de Règim Intern (RRI) de l’entitat. Una de les esmenes, la E-001, va ser rebutjada amb el 49,58% de vots. Aquest resultat ha estat interpretat per certs mitjans i per algunes persones com una negativa de l’ANC a reconèixer Mallorca i, per extensió, la resta dels Països Catalans.
I davant d’aquest fet, l’ANC vol deixar clar que:
–Des dels seus inicis, l’ANC ha defensat i reconegut els Països Catalans com a nació completa. De fet, el Full de ruta de l’entitat marca com a “fase definitiva” “l’obtenció [..] de la plena unitat nacional en el marc de la forma d’unió federativa que els pobles dels diferents països de nació catalana decideixin”. A la vegada, però, l’ANC circumscriu el seu àmbit d’actuació al Principat de Catalunya.
–El resultat de la votació de l’esmena no suposa en cap cas renunciar a la nació sencera, sinó que tan sols rebutja l’opció que Mallorca esdevingui una assemblea territorial més, inclosa a l’ANC del Principat. Aquesta decisió no es contradiu amb la voluntat vigent de la Declaració Fundacional, que estableix que mentre a la resta dels Països Catalans no es constitueixin assemblees nacionals amb els ‘mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.
–En aquest sentit, el Secretariat Nacional de l’ANC ha aprovat la creació del Consell Federal, un òrgan que ha de coordinar l’ANC del Principat amb les assemblees que sorgeixin a les Illes Balears i al País Valencià; per tal que cadascuna de les tres entitats (independents i amb entitat jurídica pròpia) actuïn amb llibertat i en igualtat de condicions. Aquest consell ha de servir per col·laborar i coordinar les accions conjuntes que decideixin les tres entitats.
Per tant:
–Lamentem la interpretació que s’ha fet de la decisió lliure dels socis de l’ANC, equiparant la negativa a incorporar Mallorca com una assemblea territorial més a una negativa a l’existència i reconeixement de les Illes i el País Valencià com a part de la nació catalana.
–L’ANC mai no ha renunciat ni renunciarà als Països Catalans, i continuarà cercant sinergies per tal que el País Valencià, a Mallorca i a les Pitiüses tirin endavant projectes amb els quals es pugui assolir, si així ho decideixen els seus conciutadans, la llibertat de tota la nació catalana.
Per uns Països Catalans lliures i federats,
Seguim lluitant!’
