22.04.2013 - 06:00
Iniciativa-Verds s’ha conjurat aquest cap de setmana en la desena assemblea nacional del partit per articular un nou front d’esquerres capaç de tornar a governar. En els parlaments que van cloure l’assemblea, els coordinadors nacionals, Joan Herrera i Dolors Camats, van fer una crida a la unitat de les esquerres alternatives i van alertar del risc de fragmentació del moviment si no s’actuava coordinadament entre els diversos actors polítics i socials. ‘Cal un bloc social, polític i electoral ampli, no tan sols per a guanyar governs, sinó per a derrotar-los i ser majoria’, va dir Herrera. I per a fer-ho, en paraules de Camats, no serviran ‘ni la vella política ni les velles esquerres’ i caldrà més mobilització. L’objectiu dels eco-socialistes és obrir un procés constituent que combati les polítiques neoliberals i el capitalisme.
Aquesta crida a la unitat pren una significació especial perquè arriba just després del llançament de la plataforma Procés Constituent d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Oliveres, que també va parlar durant l’assemblea com a convidat, va dir, per sorpresa: ‘Vinc a oferir-vos la nostra col·laboració per a poder arribar a una plataforma conjunta en les eleccions al Parlament.’ Va destacar la importància que la ciutadania prengués consciència de la situació actual –’com ja ha fet ICV’– i que s’aplegués per actuar conjuntament contra les polítiques neoliberals. ‘Vosaltres i nosaltres som el mateix’, va exclamar Oliveres des del faristol. Herrera va recollir aquesta mà oberta en el seu parlament i no va descartar que ambdues propostes poguessin convergir en una única opció electoral.
Un pas més cap a l’estat propi i el ‘sí’ a la consulta
Per una altra banda, en l’assemblea va quedar clar que el partit avança cada vegada més en el camí cap a l’estat propi. Dins la ponència política, aprovà una resolució que reivindicava una pregunta ‘clara i inequívoca’ a la consulta sobre l’estat propi per a Catalunya. En concret, el text insta el partit a tenir un paper actiu en el procés sobiranista i defensa una pregunta clara ‘per tal que els catalans puguin escollir si es constitueixen o no en un estat propi que pugui decidir lliurement la seva relació amb l’estat espanyol’.
Així doncs, Iniciativa es decanta per una pregunta que es pugui respondre amb un sí o un no i posa fi al debat intern sobre si és necessari d’incloure-hi diverses respostes, com ara l’opció federal. La posició d’ICV sobre la independència es consultarà quan arribi el moment i se sàpiga la pregunta definitiva. Però els documents aprovats ahir mostren una clara majoria de partidaris de l’estat propi, contraris a ‘mantenir la situació actual’, i favorables al vot afirmatiu en la consulta. La proposta de resolució sobre el dret de decidir va ser aprovada per una àmplia majoria, amb tan sols onze vots contraris i quaranta-tres abstencions, dels més de sis-cents assistents al plenari.
Per començar a treballar en aquesta direcció, l’assemblea va decidir de crear un grup de treball intern sobre el dret de decidir, que s’encarregui de definir la pregunta de la consulta i de negociar-la amb la resta de forces polítiques. Aquest grup de treball també concretarà les propostes que s’hagin d’exposar en la comissió parlamentària i el pacte nacional pel dret de decidir.
Aval gairebé unànime al nou full de ruta del partit
Els delegats de l’assemblea també van aprovar sense cap vot contrari i només sis abstencions el document d’estratègia política presentat per l’executiva, que contenia més de la meitat de les 1.187 esmenes que havien presentat les delegacions territorials. El nou full de ruta és ambiciós i pretén ampliar la base social i l’electoral del partit per convertir-se en alternativa de govern. L’impuls a l’activisme social, la integració en els moviments de protesta i la translació de la veu del carrer a les institucions formen part del projecte d’ICV, que reclama l’obertura d’un procés constituent per a canviar de dalt a baix ‘el funcionament de la democràcia neoliberal’.
Canvia la presidència del partit per la coordinació nacional
L’assemblea també va validar la modificació dels estatuts proposada per l’executiva i a la qual s’han incorporat una seixantena d’esmenes de la militància. Entre més, es va acceptar de canviar de nom la figura dels copresidents, que d’ara endavant seran coordinadors nacionals, i de reduir el nombre de membres del consell nacional (de 250 a 198), de la comissió de garanties i qualitat democràtica (de 9 a 5) i de control financer (de 9 a 5). Els avals necessaris per a presentar una candidatura alternativa del consell executiu també es redueixen, del 20% de la militància al 15%, i es constitueix un nucli de coordinació en el si de l’executiva.
Pel que fa a la coordinació nacional, almenys un dels dos membres haurà de ser una dona i les candidatures, que es votaran mitjançant vot secret en el període previ al de l’assemblea, hauran d’incloure els dos militants que optin a liderar el partit. Aquestes dues persones, que durant els anys vinents seran Dolors Camats i Joan Herrera, assumiran la responsabilitat general de la direcció d’ICV.
