19.04.2013 - 06:00
En èpoques de crisi, les monedes complementàries poden ésser una solució dels mercats en recessió. D’experiències d’aquestes, n’hi ha de fa molts anys, però ara amb la crisi han proliferat. Amb les tecnologies de la informació se n’ha perfeccionat l’ús, com en el cas de la divisa electrònica bitcoin. ‘Una solució de la crisi seria que els països tinguessin més d’una moneda; que hi hagués l’euro i més monedes que el complementessin i que injectessin liquiditat allà on no arriba l’euro ‘, explica a l’Internauta d’aquesta setmana Andreu Honzawa, expert en diversitat monetària i membre de la fundació neerlandesa Social TRade Organisation (STRO).
La filosofia d’ús d’aquestes monedes, segons Honzawa, és aquesta: ‘Per què quan l’economia funciona bé fem els intercanvis en euros, però quan no va bé, si no en tenim, ens hem de quedar sense fer bescanvis? Aquesta mancança, la poden resoldre diverses monedes complementàries que s’ajusten a cada realitat local.’
L’èxit de Wir a Suïssa
El cas més antic que es coneix, i de més èxit, és Wir, a Suïssa, que té 60.000 petites i mitjanes empreses adherides i funciona des dels anys 1930. És allò que s’anomena un sistema de crèdit mutu. ‘Pots demanar un préstec en aquesta moneda, que es diu wir. Has de posar-hi un aval, una penyora, igual que un banc, però reps un crèdit en aquesta moneda i te’l donen amb tipus molt més baixos que no els que carreguen els bancs. Per exemple, un crèdit amb francs suïssos del 10% pot ser d’un 1% o un 2% en wirs’, explica Honzawa.
Aquesta moneda complementària es pot fer servir només dins la xarxa d’empreses adherides, però té una funció molt clara: quan hi ha crisi i afluixa la demanda, no hi ha clients. I com que no n’hi ha, els comerços tenen una capacitat excedent. Amb el sistema Wir, quan la demanda afluixa i hi ha aquest excedent, es passa a bescanviar aquesta capacitat d’excedent entre els comerços o entre empreses.
Honzawa en posa aquest exemple: ‘Un restaurant té unes quantes taules. Quan hi ha crisi, no s’omplen totes. En comptes de deixar taules buides, que són una pèrdua, el restaurant prefereix que s’omplin de gent que pagui amb el sistema Wir. Així, cobra en wirs i aquests wirs se’ls pot gastar en una altra empresa de la xarxa, que en té 60.000 d’adherides. Llavors, el xoc en la demanda de la crisi no és tan fort, i les pimes passen a comerciar elles amb elles quan el mercat afluixa. A més, pots tenir accés a crèdits de tipus d’interès molt més assequibles. I la moneda no va vinculada ni a l’euribor ni al BCE.’
L’experiència dels bristol pounds
Hi ha més experiències interessants a Europa, com la que han posat en funcionament a la ciutat anglesa de Bristol. Hi tenen una moneda local, vinculada a la xarxa de comerços de la ciutat. Els bristol pounds es compren en lliures, i en cada compra es rep una bonificació, que pot ser del 10%. Per exemple, es paguen 10 lliures i es reben 11 bristol pounds. És com un descompte pel fet de comprar dins la xarxa de comerços. Aquesta moneda només circula per Bristol. I qui vulgui, la pot canviar per lliures una altra vegada, però assumint un recàrrec, de manera que es crea un incentiu perquè els diners que hi ha dins el sistema circulin més en l’economia local.
El fenomen bitcoin
Un dels problemes que tenen aquestes monedes locals i complementàries de l’euro, o de la lliura, és que esdevinguin realment models d’èxit. Els consumidors no s’hi posen perquè no hi ha prou comerços a la xarxa; i els comerços tampoc perquè no hi ha prou consumidors. Cal una massa crítica i, quan s’ha traspassat, tot comença a funcionar.
Un cas recent que ha traspassat aquesta massa crítica, el trobem a internet: el bitcoin. Es tracta d’una moneda electrònica sorgida el 2009 del cap d’un misteriós programador informàtic que es fa dir Satoshi Nakamoto. D’aquell naixement críptic fins ara s’ha convertit en una divisa virtual i descentralitzada que molts es demanen si serà predominant al segle XXI. Entre les singularitats de la bitcoin hi ha el fet que no cal cap banc central per a emetre la moneda ni validar-la, sinó que se n’encarreguen informàtics repartits per mig món amb els seus ordinadors. I, pel funcionament i ritme de fabricació estable, és una divisa que evita la inflació. Una vegada en circulació, els pagaments es fan amb programari P2P de lliure distribució i amb un xifratge complex, que hauria d’assegurar pagaments anònims i segurs.
També té un costat fosc, tal com explica Honzawa: ‘Es fa servir per comprar drogues a internet i realment la policia no hi pot actuar; i també per a emblanquir diners. Canvien els euros per bitcoin; envien els bitcoin a Mèxic, per exemple, i els canvien per pesos, i tot plegat sense passar per cap paradís fiscal. I també hi actuen els especuladors; com que veuen que els bitcoin pugen, en compren per especular.’
Ara, aquesta opacitat també va servir a WikiLeaks per superar el blocatge del govern dels EUA, que va ordenar a Visa, Mastercard i PayPal de blocar-los els comptes. N’hi va haver prou de demanar donatius en bitcoins.
