18.04.2013 - 06:00
Centenars de ciutadans s’han mobilitzat a Sant Sebastià per evitar que la policia detingués i empresonés vuit joves bascs, sobre els quals pesa una condemna de sis anys de presó pel fet pertànyer a l’organització independentista juvenil Segi. Perquè no se’ls emportessin, el grup de suport ha organitzat una gran acció de solidaritat: fa una setmana que els nois estan en tot moment envoltats de centenars de persones i, des de dilluns, al bulevard de Sant Sebastià hi ha format una mena de mur humà, anomenat ‘espai de llibertat‘.
Un dels joves condemnats és Aitor Olaizola, que diu a VilaWeb que la resposta de la gent els ha sobrepassats. També dóna per fet que tard o d’hora se’ls emportaran, però diu que no fugiran, sinó que la intenció és ‘demostrar que hi ha un poble’ que els dóna suport. De fet, unes hores després de parlar-hi, a mitjanit, l’ertzaintza ha entrat al bulevard per detenir els vuit joves, però la gent que hi havia concentrada s’ha aplegat al voltant dels nois i finalment la policia ha marxat sense ells. Aquesta és la conversa mantinguda amb Aitor Olaizola aquest dimecres a la tarda:
—Com han anat aquestes últimes vint-i-quatre hores?
—Aquest dimecres ha estat un dia una mica tens. L’ertzaintza va passant amb furgons pel voltant i la tensió es fa sentir. Ens ha sorprès molt la resposta de la gent: rumiàvem on aniríem a dormir, perquè quedar-nos aquí ens feia vulnerables, i al final ens hi hem quedat més de tres-centes persones. I durant el dia hi ha hagut activitats de tota mena. Hem volgut demostrar que manteníem la programació prevista malgrat l’amenaça policíaca i judicial.
—Quants dies fa que heu muntat aquest ‘espai de llibertat’ (‘Azke Gune’) al bell mig de Sant Sebastià?
—Ja feia un parell de mesos que ho preparàvem i dimarts de la setmana passada vam començar. Durant la setmana passada estàvem aquí de nou del matí a vuit del vespre. A aquella hora anàvem amb columnes cap a tres zones de la ciutat, perquè els condemnats som de tres punts diferents de la ciutat. A cada bloc hi havia prop de dues-centes persones, que ens acompanyaven a casa per no deixar-nos ni un minut sols al carrer. I l’endemà al matí ens venien a buscar per tornar cap a l’Azke Gune. Des d’aquest dilluns, ens hi hem instal·lat vint-i-quatre hores.
—Què sentiu quan veieu tanta i tanta gent acompanyant-vos?
—És molt emocionant. Ha superat totes les expectatives; estem molt sorpresos de la reacció popular. La lluita pels drets civils i polítics d’aquest país ve de fa temps. Però això era una iniciativa nova, i no sabíem com reaccionaria la gent. I és increïble: vénen grups de música, ‘bertsolaris’, associacions sindicals, socials i polítiques. I la cosa més important, la gent. I les nostres famílies, que demostren una enteresa digna de ressenyar.
—També teniu el suport de l’ajuntament (Bildu), que deu haver estat clau perquè pugueu ser al bulevard…
—Sí, és clar. Fa tres anys, amb el senyor Odón Elorza, hauria estat molt més complicat. Hem tramitat tots els permisos, l’ajuntament ens ha ajudat i ens ha donat suport polític. El regidor del PP ha fet mans i mànigues per trobar-hi alguna errada i s’ha dedicat a emmerdar la qüestió, però no se n’ha sortit. Ara tenim molta feina. Hem d’explicar el motiu de la nostra lluita a molta gent, perquè no tothom ho entén ni ho veu amb bons ulls.
—Abans parlàveu de tensió. Preveieu la possibilitat que la policia vingui a detenir-vos i empresonar-vos?
—Tot és especular, però ja rumiem com ho faran. Això que fem és un pas més en el camí cap a la desobediència civil. Dimecres passat es van endur un company, que tenia una causa oberta per una acció de ‘kale borroka’ i que havia estat torturat el 2007. Aquell dia, l’Arkaitz es va asseure i el vam envoltar unes quaranta persones. L’ertzaintza ens va escometre i se’l va endur.
—…
—Aquesta setmana és molt convulsa, perquè han aparegut les revelacions policíaques del cas Cabacas, que expliquen com els comandaments policíacs van ordenar una escomesa i al final van matar Íñigo Cabacas d’un cop de bala de goma. Pensem que no vindran, que miraran de guardar les formes. Però bé, pot passar qualsevol cosa. Hi ha agents que ronden per aquí i etziben amenaces perquè la gent es posi nerviosa. Però han de saber que es trobaran un poble davant, una gent que amb totes les seves forces, però passivament, intentaran que no se’ns emportin.
—I quin pla teniu? No us hi deureu pas quedar indefinidament…
—És trist de dir-ho, però assumim que se’ns acabaran emportant. Perquè al final ells faran servir la violència. Aquesta és una aportació que volem fer al procés polític basc. No anirem enlloc, tenim el dret de viure lliurement al País Basc, a la nostra ciutat, i no en fugirem pas. Volem demostrar que hi ha un poble que ens dóna suport. Hi ha moltíssima gent disposada a evitar que se’ns emportin. Aguantarem tant com puguem i ja veurem què passa.
