Dels 193 estats de l’ONU, només 14 van fer un referèndum d’independència

  • La majoria dels estats s'han fet independents a través de proclamacions o votacions parlamentàries

VilaWeb

Redacció

15.04.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La proclamació de la independència sense votació prèvia o posterior per part de la població concernida és el sistema més habitual d’accés a l’estat propi. Dels 193 estats membres de les Nacions Unides només catorze s’han independitzat mitjançant un referèndum.

Són els següents:

–Noruega va votar el 1905 si dissolia la unió amb Suècia. Pràcticament el 100% dels votants van dir que sí. La pregunta era si s’aprovava ‘la unió ja dissolta amb Suècia’. La raó d’aquesta formulació és que, segons Suècia, Noruega no es podia fer independent si no era de comú acord.

–Islàndia va votar el 1944, en el referèndum d’aprovació de la primera constitució, si calia dissoldre la unió amb Dinamarca i proclamar la república. El 98% dels votants van votar a favor l’una cosa i l’altra. El referèndum i la proclamació de la independència es van dur a terme mentre Dinamarca era ocupada pels nazis, cosa que va aixecar crítiques de molts danesos.

–Guinea va fer el 1958 un referèndum per decidir si s’havia de separar de França. Va guanyar el sí i es va proclamar la independència.

–Eslovènia va votar la independència en referèndum el desembre del 1990. El 94% dels votants van dir que sí i la independència es va proclamar mig any després.

–Croàcia, Macedònia, Ucraïna i Geòrgia van fer sengles referèndums d’independència el 1991. 

–El 1992 Bòsnia va fer un referèndum d’independència. Va ser boicotat per la majoria dels serbis de Bòsnia. Va votar un 64% del cens i un 98% hi van anar a favor.

–El 1993 Eritrea va votar la independència d’Etiòpia en referèndum. Pràcticament tots els votants s’hi van adherir.

–El 1994 Moldàvia va fer un referèndum peculiar. La independència ja havia estat proclamada, sense referèndum, el 1991 però una part substancial de la població moldava proposava la reunificació amb Romania. El referèndum del 1994 fou presentat com una validació de la independència, però amb la intenció de barrar el pas als partidaris de la reunificació. Es va guanyar amb el 97% dels vots a favor, però amb acusacions de frau per part dels grups opositors.

–El 1999 es va fer un referèndum a Timor Leste per a independitzar-se d’Indonèsia. El referèndum, organitzat per les Nacions Unides, proposava com a alternatives més autonomia o independència. El 78% va votar per la independència. 

–El 2006 Montenegro va fer un referèndum en què la proposta d’independència va ser aprovada per més del 55% dels votants. Va superar de poc el 55% de participació que la Unió Europea havia marcat com a imprescindible per a validar el resultat. El 1992 Montenegro ja havia fet un referèndum que havia resultat negatiu. 

–El 2011 el Sudan Meridional va aprovar la independència respecte del Sudan amb un referèndum en què el 98% votaren a favor.

Referèndums perduts

Alguns països han fet referèndums d’independència però els han perduts. Són els casos de Puerto Rico (quatre vegades), el Quebec (dues), Nova Caledònia, Bermudes, Nevis i Papua.

A més, hi ha referèndums que han estat fets per a proclamar estats que no són reconeguts per la comunitat internacional. Transdnístria i Nagorno-Karabakh van fer referèndums d’independència el 1991, Ossètia del Nord el 1992 i el Kurdistan el 2005.

El cas de les Fèroe

El cas més peculiar de tots és el de les illes Fèroe. El 1946 van fer un referèndum per a independitzar-se de Dinamarca. El van guanyar amb un 50,74% dels vots a favor. La reacció de Dinamarca fou dissoldre l’autonomia. Més tard, es van convocar eleccions una altra vegada. Les van guanyar els partits contraris a la independència i s’hi va restaurar l’autonomia.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem