11.04.2013 - 06:00
El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Joandomènec Ros, fins ara vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, encapçala la candidatura continuista per substituir Salvador Giner a la presidència de l’entitat. Finalment és l’única que s’ha presentat. Les eleccions seran el 10 de juny. Ara li toca preparar el programa, juntament amb el seu equip, format per Joaquim Agulló i Jaume de Puig i Olivé, com a vicepresidents, i Romà Escalas, com a secretari general. Hem parlat amb Joandomènec Ros, que ha fet a VilaWeb les primeres declaracions després de la presentació de la candidatura.
—Un sector de membres del IEC van proposar de fer una candidatura de consens. S’ho va plantejar?
—Més que una proposta, va ser una idea. Hi va haver membres del IEC que donada la situació econòmica del país, defensaven que seria bo fer una candidatura conjunta. Jo no n’era partidari, sobretot perquè no hi ha dretes ni esquerres al IEC, encara que cadascú té la seva ideologia, però el que cal és fer funcionar la casa i una candidatura de consens en una institució com l’acadèmia, trobo que no té gaire sentit.
—Al final, tampoc no hi ha hagut una candidatura alternativa.
—Fins a les dues del migdia d’ahir no vaig saber quants candidats seríem. Veig que la candidatura alternativa no ha quallat. Serà més còmode, però també sap una mica de greu perquè sempre està bé el debat.
—Parlem, doncs, amb el futur president del IEC?
—Bé, per ser president he d’aconseguir una majoria qualificada en primera volta, o una majoria simple en una segona volta. Des d’aquest migdia he rebut moltes felicitacions, però això no sé si es traduïrà en vots. Cal que elaborem un programa atractiu amb propostes creïbles. És el que hem de preparar ara per presentar el dia 13 de maig.
—En quin procés es troba l’elaboració d’aquest programa?
—Tenim moltes coses pensades que s’han de definir. Moltes de continuïtat, també és clar, perquè jo ja fa dues legislatures que sóc al govern, primer com a secretari general, després com a vicepresident. I en aquest temps hem engegat projectes que ara hem de continuar. Però també hi haurà iniciatives noves, i d’altres que haurem d’adaptar e funció de la situació actual, de les retallades que ja hem patit i que possiblement continuaran.
—Quins reptes es planteja pels propers quatre anys?
—Per una banda, afrontarem els reptes que ens toquen com a acadèmia: potenciar la recerca en tots els camps de la catalanística, no només de la llengua sinó també d’altres àmbits com la botànica, de les seccions de ciències i humanitats en general. Després, el IEC té una altra tasca important, la de tenir cura del llenguatge tècnic en català, adaptant els anglicismes. I també potenciar la divulgació científica, amb les publicacions, les conferències, el patrimoni cultural i científic… El IEC ha de seguir funcionant com ho ha fet des de la seva creació. Durant cent anys ha patit èpoques molt difícils, com la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura franquista, moments duríssims en què l’acadèmia va continua funcionant des de la clandestinitat. Per això, crec que avui, la crisi en les qüestions bàsiques no s’hauria de notar.
—Però les realitats socio-polítiques i econòmiques estan canviant el país. De quina manera, el IEC ha de vincular-se amb aquesta realitat?
—De moltes maneres, i ja ho fem. Per exemple, fa pocs dies es va acabar un cicle de conferències dedicades a l’estat propi, amb noms de gran nivell. Ens interessen els aspectes més nostrats del dia a dia que viu el país. L’Institut no pot ni vol estar al marge dels aspectes socials, polítics i econòmics de la Catalunya del demà. I ben aviat iniciarem amb Òmnium una sèrie de seminaris dedicats a la sobirania i el dret a decidir. No som aliens a la realitat del país.
—El IEC havia signat un contracte-programa amb la Generalitat. Actualment, quina és la fòrmula de finançament?
—Vam signar un contracte-programa amb el primer tripartit i l’havíem de renovar a finals del segon tripartit, però no es va fer. Avui, la Generalitat ja no en signa cap, de contracte-programa, no signa contractes plurianuals, i aquest era de quatre anys. Nosaltres ens amotllarem a les circumstàncies i, com deia, procurarem que continuïn les activitats bàsiques, i fins i tot ampliar-les. Ens són tan necessaris els recursos bàsics com la capacitat intel·lectual que poguem aportar per afrontar el futur. Hem d’excel·lir en la part intel·lectual. I encara destacaria un altre aspecte: el IEC és l’òrgan assessor per llei del govern i del Parlament, arreu dels Països Catalans, en tot el camp de la ciència i les humanitats. Hem d’estar molt amatents al que ens demanin, que ja ho fem.
—Alguna idea pròpia que pugui marcar aquests propers quatre anys?
—És difícil, després de set anys al govern, que aparegui ara amb una idea pròpia, perquè això voldria dir que me l’hauria reservada. Amb tot, a la candidatura hi ha dos membres que s’incorporen de nou, el Joaquim Agulló i el Jaume de Puig. Ells tenen idees pròpies que hem de mirar com aplicar-les en un entorn de restriccions com el que vivim. Però el IEC és com una bicicleta, que actualment potser pedala més a poc a poc, perquè fa molta pendent, però no deixa de pedalar.
—Algun gran repte a destacar?
—N’hi ha diversos. Un, per exemple, és el de potenciar el reconeixement de la quarentena de revistes que publiquem (la majoria són de les filials i algunes institucionals). En els darrers anys, hem introduït algunes publicacions en repositoris i índex d’avaluació de la recerca. Hem de batallar perquè n’hi hagi d’altres amb aquest reconeixement.
—El IEC ha d’estar obert a la societat?
—Sí, és un altre repte. I té les seves dificultats, perquè tenim membres a l’acadèmia que excel·leixen en els seus camps, però en aspectes molt especialitzats i difícils pel gran públic. El repte és com fer que aquesta reunió de savis estigui a prop del gran públic. Ho fem i ho hem de continuar fent amb conferències, activitats dedicades al món de l’ensenyament, amb els premis que atorguem ara el dia 22 d’abril, o amb la jornada de portes obertes que fem cada 11 de Setembre. També donem molta importància a la web, oferim les conferències en vídeo i altre material, fins i tot hem posat en línia, a l’abast de tothom, el nostre diccionari. Intentem arribar al màxim de gent. El diccionari té una mitjana d’un milió de consultes mensuals, al voltant de quinze milions anuals.
