10.04.2013 - 17:57
Irene Rigau, consellera d’Educació, ha estat contundent davant la interlocutòria del TSJC que obliga a introduir la llengua espanyola al grup escolar de l’alumne que hagi demanat via judicial d’estudiar en espanyol. ‘La llengua del grup no pot canviar perquè un nen ho demani’, ha declarat. ‘Lamentem haver de defensar contínuament el nostre model, però no ens en cansarem de fer-ho. I no contemplem la possibilitat d’executar aquesta resolució en aquests termes’.
Rigau ha volgut deixar clar que la interlocutòria es refereix a una mesura cautelar dictada a partir d’un procediment sobre el qual no hi ha sentència. I que hi ha presentat un recurs.
‘El departament d’Ensenyament ha seguit una política de defensa total del model lingüístic, exprimint al màxim el nostre dret de defensa. Un model que té una història de trenta anys i el reconeixement parlamentari.’
‘És la nostra obligació continuar vetllant per poder donar resposta positiva a totes aquelles qüestions que jurídicament es presenten amb la intenció de modificar un sistema que Catalunya entén que és propi i de gran vàlua per a la cohesió.’
Ha dit que la manera de donar resposta a les famílies que en un moment determinat consideren que cal una atenció en llengua espanyola ve regulada a la LEC que preveu una atenció individualitzada en determinades edats.
També ha recordat: ‘A mi mateixa se’m va requerir que canviés la llengua del sistema en relació a llengua vehicular i fes un canvi total al sistema, quan es tractava d’atendre unes situacions individualitzades. No se’ns podia instar a canviar el sistema, i aquesta voluntat va decaure. Ara ens trobem una situació nova que té una altra dimensió: es proposa que canviem la llengua del grup de qui demana atenció individualitzada. És impossible que es canviï la llengua del grup. És possible atendre individualment en un grup en llengua castellana un infant, però la llengua del grup no es pot canviar. Forma part del projecte lingüístic del centre, que deriva del projecte educatiu, el qual el presenta el consell escolar. I qui dóna aquesta competència al consell escolar? Una llei orgànica i la LEC. Som davant un suposat i pretès canvi que no és possible perquè xoca frontalment amb unes previsions de llei orgànica i llei del parlament. La llengua del grup no pot canviar perquè un nen ho demani.’
Rigau s’ha mostrat convençuda que quan es puguin recórrer i explicar tot això, ‘s’entendrà que no és viable perquè no té en compte els drets dels altres pares’: ‘Estem convençuts que guanyarem aquesta qüestió.’
ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP rebutgen la interlocutòria del TSJC i defensen l’escola en català
ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP han rebutjat la interlocutòria del TSJC que estén l’ús del castellà a tota l’aula quan un alumne ho demana. Tots ells han defensat l’escola en català i el sistema d’immersió lingüística. La republicana Marta Rovira ha remarcat que els tribunals no poden estar per sobre d’una llei aprovada al Parlament i de la voluntat majoritària d’un poble; Rocío Martínez-Sampere, del PSC, ha carregat contra la politització que es fa de la llengua a l’escola i ha negat que hi hagi un problema real en aquesta matèria; L’ecosocialista Dolors Camats ha apostat per blindar el model i ha criticat els que volen ‘atiar la divisió’, mentre que Quim Arrufat (CUP) ha cridat a la desobediència.
PP i C’s celebren la interlocutòria
El Partit Popular Català (PP) i Ciutadans (C’s) s’han mostrat satisfets per la interlocutòria del TSJC que obliga a la introducció del castellà a tota l’aula on hi hagi un alumne els pares del qual hagin reclamat un ensenyament bilingüe per la via judicial. Des del PP s’han preguntat ‘quantes sentències necessita’ la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per implantar el castellà a l’escola com a llengua vehicular. C’s ha retret al Govern la seva reiterada actitud i ha recordat que ‘els drets són de la gent, no dels nacionalistes ni de la consellera’. Tots dos partits han demanat a Rigau, a més, que acati la interlocutòria i apliqui el model que determina el TSJC.
