10.04.2013 - 15:12
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol en una interlocutòria que la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat haurà d’introduir l’espanyol a les aules de l’alumne la família del qual hagi demanat per via judicial d’estudiar en espanyol. Segons Europa Press, la interlocutòria amb data del 6 de març diu que el sistema ‘ha d’adaptar-se a tota la classe –o unitat escolar– de la qual forma part aquest alumne’, cosa que afecta tots els estudiants, i no només l’alumne en concret.
El tribunal estableix que no n’hi ha prou amb l’atenció individualitzada que ofereix la Generalitat, sinó que ‘el sistema ha d’adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l’alumne’. Manté, però, que és la Generalitat qui determina la proporció i l’equilibri entre les dues llengües.
Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència contra l’estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les quals es considera que l’espanyol també ha de ser llengua vehicular a l’ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d’immersió lingüística però, alhora, ordenava que s’atenguessin les peticions de les famílies que demanaven l’escolarització en espanyol.
Per donar compliment a les decisions judicials que han demanat a l’administració que atengués aquestes peticions, el Departament d’Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada. I ara el TSJC emet aquesta interlocutòria arran del recurs d’una família que demanava que l’ensenyament bilingüe reconegut al seu fill s’apliqués ‘juntament amb els seus companys’ i no de forma individualitzada.
El TSJC considera que les mesures demanades per a adaptar el sistema d’ensenyament de manera que l’espanyol sigui vehicular ‘no suposen simplement l’atenció individualitzada de l’alumne en aquesta llengua’, sinó que ‘el sistema ha d’adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l’alumne’. Segons la interlocutòria, ‘allò que s’ha acordat afecta l’alumne juntament amb els seus companys’, perquè si no fos així, l’alumne hauria de ser separat en una altra classe o s’hi mantindria ‘amb una atenció individualitzada’, cosa que ha estat ‘rebutjada específicament’ pel Tribunal Suprem el juny del 2012.
La petició d’un alumne, per tant, afectarà tots els membres de l’aula, encara que els pares de la resta d’alumnes no vulguin que es modifiqui el model lingüístic actual. El TSJC, però, argumenta que ‘el dret fonamental de l’educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix cap dret d’opció a rebre l’ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials’, sinó que és ‘l’administració educativa qui organitza i estableix la prestació d’aquest dret’.
La Generalitat, competent de decidir la distribució de les dues llengües a l’aula
Pel que fa a la distribució de les dues llengües a l’aula, el TSJC manté que això és competència de la Generalitat, i cita sentències del mateix Suprem que afirmen que ‘la determinació d’aquesta proporció i la seva posada en pràctica correspon acordar-la a la Generalitat de Catalunya’, i que ho ha de fer ‘atenent a la realitat sociolingüística del centre’. Segons el TSJC, no és la seva funció ‘substituir l’administració en l’exercici d’una potestat pròpia’.
El TSJC acaba desestimant els recursos de reposició presentats tant per la família com per la Generalitat, tot i que confirma ‘íntegrament’ la interlocutòria del gener i demana tenir en compte els arguments que es donen en el nou escrit judicial.
Vot particular
La interlocutòria inclou el vot particular d’un dels magistrats, que es mostra d’acord amb desestimar el recurs de reposició presentat per la família, però considera que s’hauria d’haver admès el presentat pel Departament d’Ensenyament.
Disset famílies
Fins ara, tant el TSJC com el Tribunal Suprem havien ratificat una posició comuna: si una família demanava que el seu fill fos escolaritzat en castellà havia de tenir una atenció individualitzada però això no afectava pas al funcionament de tot el sistema, basat des de fa més de trenta anys en la immersió.
Tot just la setmana passada la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, informava que aquest curs (2012-2013) tan sols disset famílies havien sol·licitat que el castellà fos llengua vehicular als centres dels seus fills. La dada contrasta amb les sol·licituds del curs anterior, 2011-2012: s’havien fet 106 sol·licituds. Ho va dir reponent una pregunta parlamentària formulada per PP i Ciutadans.
