03.04.2013 - 06:00
Ara fa cent dies de la presa de possessió del segon govern d’Artur Mas a la Generalitat de Catalunya. El president, en una conferència de premsa, farà balanç d’aquest període simbòlic de mandat, que ha estat marcat per l’avenç del procés cap a l’estat propi i la impossibilitat d’elaborar un pressupost que pugui rebre el suport necessari per ser aprovat al parlament. Mas governa amb el camí dibuixat pel pacte d’estabilitat que signà amb ERC, amb una acció de govern delimitada en tres àmbits concrets: consulta sobre la independència, transició nacional i política econòmica i pressupostària. Fora dels acords d’aquest document, el govern s’ha de guanyar la majoria parlamentària amb el suport variable dels grups.
El govern de Mas arriba als cent dies de mandat amb poques concrecions en polítiques de recuperació econòmica, de transparència i regeneració democràtica, i d’assegurament de l’estat del benestar. Si bé s’ha posat l’accent en dos eixos, procés sobiranista i ajustaments pressupostaris, paral·lelament Mas té tot un seguit de carpetes damunt la taula que determinaran també l’èxit o el fracàs de la seva gestió. Tot seguit, mirem d’analitzar punt per punt el contingut d’aquestes carpetes.
Transició nacional
L’acció de govern per fer avançar el procés sobiranista ha complert l’agenda proposada en els compromisos del pacte de governabilitat i del programa electoral de CiU. En aquests primers mesos, s’ha aprovat la declaració de sobirania presentada per CiU i ERC, amb el suport d’ICV, al parlament; s’ha accelerat la tramitació de la llei de consultes; i s’ha creat el Consell Assessor de la Transició Nacional.
A banda aquestes accions, el govern s’ha compromès a fer efectiu, durant el 2013, el desplegament de l’administració tributària catalana; a transformar l’Institut Català de Finances en el banc públic de Catalunya mitjançant una llei de la banca pública; a preparar el pla i el disseny de l’administració i la tresoreria de la seguretat social pròpia; a elaborar un pla per a la transitorietat jurídica i per a l’assumpció de les funcions de l’administració de justícia de Catalunya; a preparar la llei de la policia de Catalunya, que adapti els mossos d’esquadra a la nova realitat; i a impulsar la internacionalització del dret de decidir de Catalunya. Tots aquests compromisos per a una correcta transició nacional ocuparan bona part de l’atenció del govern d’Artur Mas els mesos vinents. De fet, el debat obert sobre el ritme del procés té una relació directa amb la necessitat d’avançar prèviament en tots aquests aspectes.
Sense pressupost i pendent de la quantitat a retallar
La Generalitat continua sense pressupost del 2013. I el govern no té intenció d’aprovar uns comptes que incloguin una reducció del dèficit fins al 0,7%, tal com imposa ara per ara el govern espanyol. Això implicaria una retallada de més de 4.000 milions d’euros, que, segons que avisa el govern, destrossaria l’estat del benestar a Catalunya. El govern no vol aprovar un pressupost com aquest, i s’espera a saber quina és la flexibilització del límit de dèficit que el ministre Cristóbal Montoro està disposat a aplicar quan el govern de Rajoy sàpiga quin marge dóna finalment Brussel·les a l’estat espanyol.
El conseller Andreu Mas-Colell demanava ahir que la flexibilització de l’objectiu del dèficit fos del 2% per a Catalunya en cas que la Unió Europea permetés un 6% de dèficit espanyol. ‘Pensem que Europa pensarà que cal un ritme d’ajustament més pausat i esperem que això es traspassi a les autonomies’, deia Mas-Colell.
Per a aprovar el pressupost, el govern ha de menester el suport d’ERC al parlament. Però ERC no l’hi vol donar si el pressupost imposa una gran retallada ordenada per Madrid. Ara per ara, el missatge públic dels republicans és de no tenir gens de pressa a aprovar un pressupost tan restrictiu. Una mica més de dèficit vol dir una mica menys de retallada. Però a partir de quin punt ERC podria donar el vist-i-plau al pressupost? ‘No tenim prou informació encara’, deia Marta Rovira en una entrevista recent a VilaWeb. ‘No podem assumir un pressupost de 4.000 milions de retallada, ni de 2.000 milions.’
La taca de la corrupció
Coincidint amb el començament de la legislatura, han esclatat a Catalunya uns quants casos de corrupció política que han esquitxat membres de diversos partits. Entre aquests hi ha fins i tot quatre diputats del parlament: Oriol Pujol (CiU) pel cas de les ITV; Ferran Falcó (CiU) pel presumpte cobrament de comissions en el cas Adigsa; Xavier Crespo (CiU) per suposats vincles amb la màfia russa; i Daniel Fernández (PSC) per un presumpte cas de tràfic d’influències en el cas Mercuri, que ha forçat el batlle de Sabadell, Manuel Bustos, a deixar el càrrec.
Aquests són només alguns dels casos més rellevants que han sacsejat la classe política catalana. I s’hi ha d’afegir l’escàndol per la trama d’espionatge polític vinculada a l’agència de detectius Método 3. L’enregistrament d’una conversa el 2010 entre la presidenta el PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i l’ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola sobre una suposada evasió de diner negre a Andorra va destapar la presumpta trama, que sembla que havia espiat polítics de tots colors, jutges, fiscals i empresaris.
Mas va alertar que la corrupció podia perjudicar la transició nacional, després d’una reunió al Palau de la Generalitat amb representants d’institucions com la fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia, el director del Síndic de Comptes, el Síndic de Greuges, entre més. En va sortir el compromís del govern d’aprovar enguany la llei de transparència i la llei electoral. Són dos compromisos pendents que ara per ara estudien les ponències parlamentàries corresponents.
Conflictivitat social i crisi
Després de dos anys seguits de retallades, una part important de la població viu amb dificultats i la conflictivitat social es comença a sentir als carrers del país. Les capes socials i els sectors professionals més afectats per l’afebliment de l’estat del benestar i del pressupost públic impulsen protestes contra la política del govern de Mas, que anuncia noves retallades al pressupost d’enguany. Un dels indicadors més impressionants de les penúries de la població és l’índex de la pobresa: el 60% de les llars arriben amb penes i treballs a final de mes i la taxa de risc de pobresa creix, sobretot entre els menors de setze anys, segons un informe de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).
A banda la pobresa, que és l’indicador més clar de la crisi estructural del benestar social, els primers mesos del govern Mas han tingut el debat dels polèmics desnonaments. Si bé la competència sobre la legislació hipotecària és del congrés espanyol, el govern de la Generalitat ha hagut d’entomar la conflictivitat i l’alarma social que aquest problema desferma a tots els racons del país. Ultra aquests conflictes més destacats, el govern ha topat amb els problemes pels impagaments a les farmàcies, les protestes de bombers, metges, mestres i la resta de funcionaris, als quals s’ha retallat el sou novament.
Per mirar d’encarar i reconduir tots aquests problemes causats per la crisi econòmica i les retallades, el govern va acceptar la proposta del PSC de convocar una reunió amb els grups parlamentaris i els agents socials a fi de consensuar els camins de la recuperació. Però el ball de declaracions i d’interessos de partit des de totes bandes va portar al govern a ajornar-la.
Més informació: L’oposició retreu a Mas inacció i fracàs en els primers cent dies de mandat
