31.03.2013 - 01:00
El mes d’agost passat fitxava pel València el jugador Nelson Haedo Valdez, un davanter paraguaià procedent del Rubin Kazan. De família humil, ell mateix declarava que havia arribat on era gràcies a l’esforç i la confiança en ell mateix. En arribar a l’aeroport de València el vèiem a les fotografies amb una bufanda de l’equip: ‘Amunt València’.
En la notícia que publicaven els mitjans de comunicació el 15 d’agost, Nelson Valdez declarava que va demanar ser cedit al València, ‘porque mi hija pueda estudiar en castellano’.
Seria convenient que els directius del Club (si realment a més del nom estimen la nostra llengua!) explicaren a Nelson Valdez que, al nostre país, a més del ‘castellano’, hi ha una altra llengua oficial que és la pròpia dels valencians, com diu l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia.
El senyor Valdez podrà escolaritzar la seua filla en castellà! Però, ja que és un jugador del València, i viu en aquest País nostre, ell i la seua filla també haurien de conèixer la llengua pròpia del País. Segur que la seua filla li ho agrairà algun dia!
Si Nelson Valdez opta per ignorar el valencià i perquè l’ignore la seua filla, pot passar que, si algun dia la nostra llengua (com hauria de ser!) és obligatòria (com ho és el castellà!!) la filla de Valdez pot trobar-se ‘discriminada’!! I ja tindrem de nou un embolic més! La discriminació dels castellanoparlants!! Quan en realitat haurà estat el sr. Valdez qui haurà discriminat la seua filla, pel fet d’escolaritzar-la només en castellà!
Segur que si el Sr. Valdez fitxara pel Roma o pel Milan, escolaritzaria la seua filla en italià. I per què, venint com ha vingut a jugar al València, no escolaritza la seua filla en la llengua del País que l’acull?
Però el passat 21 de març, la periodista de Levante Amparo Barbeta li feia una bona entrevista a Valdez. La senyora Barbeta li deia: ‘És el políglota del vestuari’. I Valdez responia amb molt de trellat: ‘Amb 17 anys vaig eixir del Paraguai i només sabia parlar guaraní. A Alemanya vaig aprendre alemany per necessitat i a Rússia, rus’. El jugador Nelson Valdez afirmava que sap anglès i com que la dona és polonesa, també ha aprés polonès. I encara, per jugar amb futbolistes brasilers, Valdez deia que sap portuguès (no va dir ‘brasiler’!). Nelson Valdez afirmava: ‘Tinc facilitat pels idiomes. A tots els llocs on vaig, aprenc coses. Seria un error no aprofitar els ensenyaments dels països on he estat’. Molt bé pel Sr. Valdez!! Però, de la mateixa manera que ha après rus o alemany per haver jugat a Rússia i a Alemanya, i tenint com té facilitat pels idiomes, no hauria d’aprendre també la nostra llengua? O és que no té cap necessitat?
Al nostre País, el Sr. Valdez té garantit l’ensenyament en castellà per a la seua filla, cosa que els valencians no tenim garantit pel que fa a la nostra llengua. Fins i tot el Govern Valencià que hauria d’afavorir la llengua pròpia del País, denega a moltes escoles l’ensenyament en valencià! I han de ser els pares i els mestres, per més paradoxal que siga, qui han de defensar la llengua davant la justícia. Últimament, el Col·legi Rei En Jaume de Xirivella ha guanyat el recurs contenciós-administratiu contra la negativa de la Conselleria d’Educació a implantar una segona línia d’immersió en valencià. I el 2012, el col·legi Sant Cristòfol de Picassent va obtindre també una sentència favorable per implantar una línia en valencià. Però són diversos els centres que han vist denegada la seua sol·licitud d’una línia en la nostra llengua.
Això demostra que la cançoneta del PP, ‘a valencianos no nos gana nadie’, del President Fabra o del diputat González Pons, no és sinó una gran mentida!
A finals de febrer, el Secretari Autonòmic d’Educació, Rafael Carbonell, defensava el dret dels pares a elegir l’educació dels seus fills. A aquest senyor no li queia la cara de vergonya en afirmar: ‘Preguntaremos a los padres de los alumnos, en qué lengua desean que estudien mayoritáriamente sus hijos’. I es quedava tan ample, tot i saber que la Conselleria ha denegat diverses vegades als pares, l’ensenyament en valencià per als seus fills. Segurament, el sr. Carbonell voldria dir: ‘Preguntaremos a los padres de los alumnos que quieren educarles en castellano, en qué lengua quieren educar a sus hijos’ Als pares que volen l’ensenyament dels seus fills en valencià, no cal preguntar-los res!
Tant de bo el senyor Valdez aprofite la seua estada al València C.F. per descobrir i aprendre la nostra llengua. Més encara, per la facilitat que té per a les llengües!! I tant de bo que els directius del València i els jugadors valencians, faciliten a Valdez l’aprenentatge del valencià!
