28.03.2013 - 06:00
L’Ajuntament de Gallifa canviarà de mans aquest dissabte per la moció de censura presentada pels regidors de CiU contra el batlle Jordi Fornas (SI). El ple del municipi va canviar de majoria al desembre per la renúncia d’un dels tres regidors de SI. Gallifa escull els representants per un sistema de llistes tancades i vot obert, tal com indica la llei electoral per als municipis de menys de 250 habitants. Per tant, el substitut d’un regidor que dimiteix no és necessàriament del mateix partit, sinó el més votat dels que no van entrar. En aquest cas, era un candidat de CiU, formació que passa a tenir tres regidors, mentre que a SI n’hi van quedar dos.
Si bé d’entrada els regidors de CiU, amb nova majoria a l’ajuntament, havien dit que no tenien pas intenció de canviar el govern, ara han presentat una moció de censura que es votarà demà passat. Per mostrar el desacord amb la decisió, i també el suport al batlle Fornas, s’ha convocat una concentració a l’ajuntament simultània al ple, dissabte a migdia.
Hem demanat a Fornas sobre la situació creada al municipi i per quins motius creu que CiU va canviar d’opinió respecte del govern local.
—Per què deixareu de ser batlle de Gallifa aquest dissabte?
—Oficialment, perquè els regidors de CiU em fan una moció de censura. Ara bé, aquesta decisió pot tenir diverses interpretacions. Jo penso que la meva activitat en política nacional hi ha tingut alguna cosa a veure. Concretament, el nostre ajuntament va ser el primer de fer sobirania fiscal i el promotor d’una proposta de canvi estratègic de l’Associació de Municipis per la Independència aprovada per unanimitat en l’última assemblea, a Vilanova i la Geltrú. Es va aprovar que tots els membres de l’associació, els 650 ajuntaments, consells comarcals i diputacions, farien sobirania fiscal i es declararien territori lliure i sobirà.
—Aquesta interpretació de les raons de la moció de censura és vostra o us l’han explicitada?
—No, no. El text de la moció de censura inclou raonaments diferents, però que són una mica estranys i pocs ajustats a la realitat. A més, cal tenir en compte la proximitat de dates de l’assemblea de l’AMI, el 15 de febrer, i de la presentació de la moció de censura, poques setmanes després. Això fa pensar que l’una cosa té relació amb l’altra. Els regidors que presenten la moció diuen que no faig gestió municipal perquè em dedico a la política nacional i que sembla que governi el vicari general o l’Església Catòlica. Encara no sóc capaç d’interpretar a què es refereixen quan parlen de l’Església. Potser al fet d’haver signat un conveni amb el bisbat de Vic per a la restauració de l’ermita, que es troba en mal estat.
—Amb la llei a la mà, CiU té ara una majoria legítima que els avala per a exercir-la…
—En aquest sentit, sí. Però el fet cert és que tenim una llei electoral ben peculiar, amb aquest format de llistes tancades i vot obert. Fins ara no s’ha escaigut cap cas com el nostre i potser per aquest motiu no s’hi ha prestat atenció. Però si un regidor presenta la renúncia es pot originar un resultat contrari a la voluntat dels vots dels ciutadans. Normalment, la gent vota una opció política concreta, encara que hi pugui haver algú que dispersi el vot. En aquest cas, un regidor de Solidaritat ha de plegar per motius personals i això fa canviar la majoria en favor d’una formació que no va ser la més votada.
—Els regidors de CiU, de primer, van dir que no canviarien la situació malgrat tenir majoria. Què ha variat?
—Aquest és un altre dels indicis clars que fan pensar que els regidors de Gallifa han rebut instruccions de més amunt. Va quedar clar des del moment de la baixa del nostre regidor que no tenien intenció de fer aquest pas que faran dissabte. De fet, tampoc no els interessava, aquesta situació: ja els anava bé, de tenir majoria al ple des de l’oposició i governar sense exposar-se ni ficar-se en un embolic com aquest.
—Si fóssiu en lloc seu, no faríeu una moció de censura? No voldríeu governar?
—Jo no. Tinc un concepte de l’ètica política i de la democràcia que m’ho impediria. Per damunt de tot, hi ha sempre allò que els electors hagin decidit a les urnes. I els electors van decidir que governés Solidaritat, encara que algú n’escampés el vot. Jo no ho faria. Per mi, el concepte de democràcia és un altre. D’entrada, miraria de donar la possibilitat de fer acords al partit del govern, però no em posaria mai al lloc del batlle electe.
—Quines conseqüències té per a Solidaritat perdre l’únic batlle que té?
—Com que és l’únic, és evident que la conseqüència és negativa. Desapareix l’últim càrrec electe que tenia amb una certa importància. Ara només queden un grapat de regidors. La voluntat de liquidar aquesta figura institucional en mans de Solidaritat és evident. Els ha molestat que des d’aquí hàgim engegat un seguit d’iniciatives que han posat de manifest contradiccions dels partits del parlament. Allò que més ha molestat ha estat la capacitat que hem tingut de canviar l’estratègia de l’AMI. L’objectiu dels municipis independentistes era fer una consulta. I aquesta ja és la voluntat del govern de la Generalitat. I nosaltres hem aconseguit que l’objectiu sigui fer la independència des dels ajuntaments, que és una cosa tan democràtica com fer-la des del parlament, perquè som càrrecs electes amb la mateixa legitimitat que puguin tenir els senyors diputats.
—Per què creieu que la vostra actuació com a batlle pot haver molestat CiU, que té per objectiu l’estat propi?
—És una bona pregunta, oi? Jo també em demano per què. Jo interpreto que no tenen gens de pressa a fer l’estat propi, però també em fa dubtar fins a quin punt desitgen fer-lo.
