Xavier Solano: ‘A Escòcia guanyarà el sí’

El primer ministre Alex Salmond va anunciar la setmana passada que el 18 de setembre de 2014 Escòcia faria la consulta d’independència. D’aleshores ençà, a Catalunya s’ha obert el debat sobre si aquí s’hauria de fer abans, després o alhora. Xavier Solano, ex-delegat del govern de Catalunya al Regne Unit i assessor de l’Scottish National Party (SNP) al parlament britànic, creu que totes dues nacions haurien d’aprendre –l’una de l’altra– dels errors i els èxits del procés cap a la independència. En aquesta entrevista també ens exposa els principals arguments de la campanya pel sí escocesa que va començar ara fa uns quants mesos. Volen que Escòcia es converteixi en un estat del benestar d’estil escandinau i dins la Unió Europea, però que mantingui la lliure esterlina com a moneda.

—Ja hi ha data per al referèndum d’independència a Escòcia i a Catalunya es discuteix amb intensitat quan s’ha de fer.

—A Escòcia, tal com deia el programa electoral del primer ministre, es farà la tardor del 2014. La data concreta s’ha anunciat després d’estudiar amb deteniment el calendari… En el cas de Catalunya, hi ha un acord entre el partit del govern i el primer partit de l’oposició per fer-lo també el 2014. Entenc que és un procés com el d’Escòcia i que la data s’ha de marcar.

—Oriol Junqueras recordava que la data triada per Escòcia, el 18 de setembre de 2014, farà tres-cents anys que va caure el castell de Cardona, el darrer feu català a la guerra de Successió. És una bona data també per a Catalunya?

—Això depèn de cada context… Personalment, sóc del parer que són dates importants perquè recorden fets històrics que expliquen per què Catalunya és part d’Espanya i de quina manera ho és. Trobo lògic que s’aprofitin aquestes dates, els símbols sempre són importants. Desconec els detalls de les interioritats del cas català, però el fet és que la realitat és dura. I penso que cal posar la realitat davant els símbols. Ara, si coincideixen, perfecte.

—Us referiu a la crisi econòmica?

—Sí, la crisi no és un element aïllat, és una conseqüència de les circumstàncies internacionals, però també de la situació de Catalunya dins l’estat espanyol. És important de resoldre-ho perquè afecta d’una manera salvatge una societat que no s’ho mereix. Hi ha moltes famílies que ho passen molt malament, cal una solució urgent. En aquest sentit, el govern de Catalunya, juntament amb el principal partit de l’oposició, va prometre una data i estic convençut que es complirà, perquè les promeses s’han de complir. A més, la societat ho vol i això no es pot aturar.

—Els independentistes catalans envegen la determinació dels polítics escocesos. Els independentistes escocesos envegen la societat catalana?

—Tothom enveja una societat que té aquesta força i impuls polític. Comptar amb una societat políticament tan activa és d’envejar, també per als escocesos. Però cal tenir en compte la tradició presbiteriana dels escocesos: saben llegir i escriure des del segle XVI, l’església va estendre l’alfabetització perquè poguessin interpretar la Bíblia de manera personal, sense intermediaris. Són gent d’analitzar i reflexionar molt, no pas gent de manifestar-se al carrer ni de fer grans debats ni de cridar gaire. Escoltaran els missatges dels partidaris del sí i els del no i escolliran allò que creguin que ha de ser millor per al seu futur. Per això, estem convençuts que guanyarem perquè tenim el millor projecte per a Escòcia. A Escòcia el debat no és visceral, és racional.

—I el govern britànic permet que es dugui a terme el debat…

—Sí, el Regne Unit té una base democràtica molt sòlida. S’han trobat amb la situació que hi ha un partit que va guanyar les eleccions amb un programa que deia que faria un referèndum la tardor del 2014. El govern britànic entén que si va guanyar no pot anar contra la voluntat del poble.

—El cas català és ben diferent.

—La realitat és més complexa, però la societat catalana ho veu molt clar. La gent vol un referèndum, és obvi. Els partits polítics ho han de saber llegir.

—I què en poden aprendre, del cas escocès?

—Els catalans, tant independentistes com unionistes, han d’aprendre les lliçons que considerin adients dels escocesos, i a la inversa també. De fet, s’observen els uns als altres perquè allò que passi en un lloc afectarà l’altre, és evident. És bo que s’estudiïn l’un a l’altre. I en tots dos casos sempre es té present el cas del Quebec.

—Hi ha qui pensa que el referèndum s’hauria de fer abans que no pas l’escocès perquè a Escòcia guanyarà el no, i això perjudicarà l’èxit del de Catalunya.

—A Escòcia guanyarà el sí, n’estic convençut.

—En el referèndum de prova que es va fer a la Universitat de Glasgow, el 62% del 10% d’estudiants que hi van participar van votar que no. Com és que n’esteu tan convençut?

—Perquè la campanya del sí necessita temps per a explicar-se. Tant el govern britànic com l’escocès publicaran un seguit de documents per a explicar per què és millor de continuar dins del Regne Unit i fora. Nosaltres creiem que guanyarem el debat, aconseguirem transmetre que el nostre projecte és molt més positiu per Escòcia. A les darreres enquestes la diferència entre el sí i el no es va reduint. Per tant, anem ben encaminats i tenim un projecte ambiciós.

—Quins són els vostres arguments?

—Per començar, nosaltres proposem de continuar formant part de la Unió Europea; el Regne Unit, no ho sabem. Com mostra un vídeo de la campanya, nosaltres creiem que una nena que neixi el dia del referèndum viurà molt millor en una Escòcia gestionada per escocesos. I amb una filosofia de treballar molt més amb els països nòrdics, els veïns naturals d’Escòcia: Noruega, Islàndia, Suècia, Dinamarca i Irlanda. S’hi ha viscut molt temps d’esquena i ara és l’hora d’abraçar-los.

—Dieu sí a la Unió Europea però no a l’euro i proposeu de mantenir la lliura esterlina.

—Aquesta és la moneda que s’ha utilitzat sempre, des que existeix el Regne Unit. I és la moneda que utilitzarien els nostres ‘clients’ més importants a Anglaterra. Hi ha altres casos de països dins la UE que no tenen euro, com Dinamarca, i els va força bé.

—L’opinió pública britànica critica aquesta decisió. Diuen que és incoherent amb el fet de voler la independència.

—Sí, també hi havia determinats sectors al Regne Unit que deien que crear un parlament per a Escòcia era incoherent, que l’SNP era un partit incoherent i que no guanyaria mai les eleccions. Però hem fet tot això i fins i tot vam guanyar amb majoria absoluta a les passades eleccions, el 2011. El potencial escocès és impressionant: té dues de les millors universitats del món, centres de recerca capdavanters, una cultura del comerç important. I la marca Escòcia és potent, és dels deu països més coneguts del món.

—I, en el cas escocès, quin efecte té la crisi econòmica?

—Afecta tant als promotors del sí com els del no. De totes maneres, el govern escocès no vol fer retallades. És del parer que cal invertir en el sector públic per reactivar l’economia. No solament manté l’estat del benestar sinó que l’amplia i, amb la independència, encara l’ampliaria més, sobretot els ajuts a les famílies amb nens. 

—Finalment, la pregunta serà: ‘Escòcia ha d’esdevenir un estat independent?’ I es podrà triar entre sí i no.

—Sí, no hi haurà cap tercera opció. El govern britànic ha rebutjat la proposta de l’SNP que s’inclogués també l’opció de triar una via intermèdia de la independència i l’estatus actual.