26.03.2013 - 06:00
El pacte de legislatura entre CiU i ERC estableix que la consulta d’independència es faci l’any 2014. Per això, fins ara, la data es mantenia en un segon pla del debat polític. Però la setmana passada les coses van canviar. Alguns dirigents d’Unió parlaven de la possibilitat d’endarrerir-la si la crisi continuava sense resoldre’s. En canvi, els màxims dirigents de CDC i ERC deixaven clar que el full de ruta i el calendari continuaven essent els que preveia l’acord de legislatura. Tanmateix, així que es va anunciar que el referèndum d’Escòcia es faria el 18 de setembre de 2014, es va obrir un debat sobre quins factors havien d’influir en la decisió de la data catalana.
La consulta sobre la independència és el pla A de l’acord entre CiU i ERC i la via marcada per la declaració de sobirania que el parlament va aprovar a final de gener. Però la possibilitat de consultar el poble amb una votació particular sobre la independència no la veu pas clara ningú. En cercles polítics, els impediments i la negativa del govern espanyol fan pensar, com més va més, en la declaració d’independència després d’unes eleccions plebiscitàries. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha arribat a apuntar en algun moment la possibilitat de fer una llista unitària de partits a favor de la independència per concórrer en unes hipotètiques eleccions avançades.
Però, de moment, el pla A, el de la consulta, és el camí oficial i prioritari fins a esgotar totes les opcions legals. L’anunci de la data del referèndum escocès ha precipitat les especulacions sobre quin fóra el moment més oportú de fer la consulta a Catalunya. A continuació us oferim un resum dels elements que poden marcar aquesta decisió.
–El referèndum escocès. El 18 de setembre de 2014, de l’Onze de Setembre en vuit, el govern escocès cridarà els ciutadans de més de setze anys a respondre a una pregunta: ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’ Ara aquesta data és considerada una data límit per al referèndum català, perquè hom creu que el resultat negatiu d’Escòcia, més que probable, perjudicaria les possibilitats d’èxit de Catalunya. Alguns analistes i bona part dels polítics que gestionaran el procés creuen que el no d’Escòcia tindria un efecte desmobilitzador evident. A tot estirar, es podrien fer coincidir les consultes catalana i escocesa, per mirar de presentar el cas català com una qüestió d’abast internacional. A favor d’aquesta opció hi ha el factor motivador de la diada nacional, que podria esdevenir un element catalitzador com ho fou l’any passat.
–Les eleccions europees. Es faran entre el dijous 22 de maig i el diumenge 25 de maig de 2014. A l’estat espanyol seran el 25. En alguns cercles polítics, s’apuntava l’estratègia de fer-hi coincidir la consulta amb l’objectiu de dur el debat de legitimitats a l’àmbit europeu. Però aquesta hipòtesi s’ha refredat per dos motius: per la tebior de les institucions europees respecte de les demandes d’empara catalanes i per una possible reacció contrària si es considerés que la coincidència desvirtués els comicis europeus.
–El pressupost i l’objectiu de dèficit. De moment, fins que no es decideixi res contra, el govern ha de preparar un pressupost amb una retallada de prop de 4.500 milions d’euros més per complir l’objectiu de dèficit del 0,7% del PIB que li ha imposat el govern espanyol. Aquesta retallada, que s’afegiria a les dels anys anteriors, deixaria el benestar català en un estat precari i agreujaria la crisi social fins a nivells extrems. L’alternativa és que el govern decideixi d’incomplir l’objectiu de dèficit. Això pot motivar la intervenció directa del govern espanyol sobre l’autogovern català, tal com estipula el decret de creació del fons de liquiditat autonòmica espanyol. Tant la crisi social i la degradació dels serveis de benestar com l’amenaça d’intervenció de l’autonomia són factors que demanen una resposta urgent, en un calendari que no pot ultrapassar el 2013.
–La pressió de la societat civil. La històrica manifestació de l’Onze de Setembre de l’any passat va donar embranzida al procés, amb la reacció del president Artur Mas, la convocatòria d’eleccions i l’aprovació d’una moció sobre l’exercici de l’autodeterminació al parlament. La societat civil va prendre la iniciativa política per a la independència i va arrossegar els partits a un nou estadi del procés. L’Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium ja han anunciat una nova mobilització multitudinària per la diada d’enguany i desenes d’entitats cíviques treballen intensament per ampliar la majoria independentista i assegurar la concreció política i institucional. No es pot descartar que una nova mobilització, concreta o continuada, forci les institucions a un avançament del calendari.
–L’agressivitat espanyola. Un factor central en l’execució del full de ruta és la resposta de l’estat espanyol a cada pas que es faci des de la part catalana. De moment, la negativa a permetre qualsevol consulta sobre la independència ha estat clara. Fins i tot s’ha brandat l’amenaça d’emprendre la via judicial penal contra els governants que pretenguin caminar cap a la independència. Com més agressiva sigui l’actitud espanyola, més intensa serà la pressió i la necessitat d’avançar la convocatòria de la consulta –o de les eleccions plebiscitàries.
–El col·lapse del govern. Actualment, el govern de la Generalitat reposa sobre el pacte de governabilitat signat pel president Mas i el cap de l’oposició, Oriol Junqueras. Aquest pacte dóna prou estabilitat per a avançar els mesos següents, fins al moment de posar data a la consulta. Amb tot, si els passos pactats no es concreten o s’ajorna la convocatòria de la consulta, Junqueras ja ha anunciat prou vegades que el pacte es trencarà i Mas es trobarà obligat a cercar el suport del PSC o a convocar noves eleccions. Aquesta situació podria tenir conseqüències contraposades segons el nou resultat electoral i el mapa del suport a les forces independentistes que en resultés. Quant al calendari, aquest factor condicionant té una data límit a final d’any. El pacte entre CiU i ERC indica que la data de la consulta s’ha d’anunciar a tot estirar el 31 de desembre d’enguany.
–Mundial de futbol. Un dels condicionants que aconsellen de fer la consulta abans de l’estiu del 2014 és que entre el juny i el juliol es jugarà el campionat mundial de seleccions de futbol al Brasil. Com ja ha passat en edicions anteriors i a l’Eurocopa, el bon paper de la selecció espanyola origina un esclat d’adhesió pública als colors d’Espanya, també a Catalunya. Algunes veus han indicat que seria bo d’evitar una consulta en període posterior a un possible nou èxit de la selecció espanyola de futbol, que podria afavorir la mobilització dels contraris a l’estat propi.
Tots aquests factors poden influir d’una manera determinant en la data d’una consulta que, com més va, menys opcions té d’acabar-se fent, en vista de les dificultats a l’hora d’establir un diàleg sobre principis democràtics amb el govern espanyol. Els partits que comparteixen l’objectiu d’exercir l’autodeterminació defensen públicament que cal esgotar totes les opcions d’una via negociada i de la consulta. Amb tot, la declaració d’independència –legitimada per unes eleccions plebiscitàries prèvies– pren cada vegada més força.