25.03.2013 - 06:00
La polèmica sobre quan s’hauria de fer el referèndum d’independència a Catalunya ha portat a discutir quant temps cal per a acomplir un procés com aquest. A cada país ha estat diferent, però els processos oberts a Europa els darrers decennis no han superat els quatre anys, amb la sola excepció del cas tan complicat de Kossove.
Estònia. Poc menys de tres anys. La declaració de sobirania d’Estònia es va fer pública el 16 de novembre de 1988, encara a càrrec del Soviet Suprem de la RSS d’Estònia. El març del 1991 s’hi va fer un referèndum sobre la independència i el 20 d’agost del mateix any la independència es va fer efectiva, enmig del caos ocasionat per l’intent de cop d’estat a l’URSS. Tanmateix, no fou fins el 21 d’agost de 1994 que les darreres tropes russes abandonaren el país.
Letònia. Un any i tres mesos. El 4 de maig de 1990 el Soviet Suprem de Letònia va adoptar la declaració sobre la restauració de la independència. El gener de l’any següent tropes de l’exèrcit soviètic van intentar enderrocar el govern letó, però no se’n van sortir. El 3 de març de 1991, dos mesos després, un referèndum no oficial va demostrar que hi havia un suport massiu a la independència. I el 21 d’agost de 1991, en ocasió del cop d’estat a la URSS, es va proclamar la independència.
Lituània. Un any i mig. El febrer del 1990 Lituània va convocar eleccions lliures, que van ser guanyades pel moviment democràtic Sajudis, amb un programa independentista. L’11 de març de 1991, el Soviet Suprem de Lituània va votar la llei de restabliment de l’estat de Lituània i va declarar la independència del país, que immediatament va ser reconeguda per Islàndia. L’endemà passat, l’exèrcit soviètic va envair el parlament lituà i causà molts ferits. El 6 de setembre de 1991, després del cop d’estat a l’URSS, la independència va ser reconeguda internacionalment.
Eslovàquia. Tres anys i un mes. La ‘revolució de vellut’ del novembre de 1989 va ser l’inici del procés d’independència d’Eslovàquia. El 17 de juliol de 1992 el parlament eslovac va votar la declaració d’independència de la nació eslovaca. L’1 de gener de 1993 es va dissoldre Txecoslovàquia i Txèquia i Eslovàquia van esdevenir estats independents.
Eslovènia. Un any i mig. El setembre de 1989 el parlament eslovè va aprovar un seguit d’esmenes constitucionals que van transformar el país en un règim democràtic d’estil occidental. Una de les reformes va consistir a canviar el nom del país, que es va anomenar República d’Eslovènia. El 23 de desembre de 1990 es va fer un referèndum sobre la independència, i els vots favorables van ser el 88%. Mig any després, el 25 de juny de 1991, Eslovènia va proclamar la independència sota la pressió d’un atac de l’exèrcit iugoslau que només durà deu dies.
Croàcia. Un any. El 30 de maig de 1990 el primer parlament multipartidista croat va proclamar una nova constitució i el 21 de gener de 1991 va definir les institucions croates com les dipositàries de la sobirania. Croàcia va declarar formalment la independència el juny de 1991, després d’un referèndum sobre la independència que va tenir lloc el 19 de maig. Mig any després, els principals països europeus reconegueren el nou estat.
Bòsnia i Hercegovina. Dos mesos. L’1 de març de 1992 els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina van votar la independència en referèndum. El 3 de març el parlament va declarar la independència i els serbis van proclamar la independència de la seva part de Bòsnia, cosa que feia començar la guerra. El 22 de maig Bòsnia era acceptada com a membre de les Nacions Unides.
Montenegro. Tres anys i quatre mesos. El 4 de febrer de 2003 es va aprovar la nova constitució federal de Sèrbia i Montenegro, que incloïa el dret de separació. S’hi deia que no es podia començar un procés d’independència abans de tres anys. Tres anys després, el 21 de maig de 2006, es va fer el referèndum a Montenegro que va ser guanyat de manera justa pels partidaris de la separació. El 3 de juny es va proclamar la independència.
Macedònia. Vora tres anys. Macedònia va fer el referèndum d’independència el 8 de setembre de 1991. Després d’un procés complicat, en què Grècia s’oposava al reconeixement del país si Macedònia no canviava de nom, va ser admesa a les Nacions Unides el 8 d’abril de 1993.
Kossove. 18 anys. La primera declaració d’independència de Kossove va ser aprovada el 7 de setembre de 1990 com a resposta a la declaració de l’estat d’emergència per part del govern iugoslau. Dos anys després, el 22 de setembre de 1992, la Assemblea de Kossove, que havia estat dissolta, es va reunir clandestinament per proclamar la creació de la República de Kossove. Fou revalidada en un referèndum convocat dies després i perseguit per les autoritats iugoslaves, que van detenir tants votants com van poder. El 1999, després de la guerra, Iugoslàvia va reconèixer que no podia controlar el territori, que va passar a ser un mandat de l’ONU. El 2008, finalment, Kossove va proclamar la independència.
