Albert Espinosa: ‘Per viure, cal viure’

‘Brúixoles que busquen somriures perduts‘ (Rosa dels Vents) és la nova novel·la d’Albert Espinosa, que defineix com un arxipèlag de persones que diuen la veritat, un conjunt d’illes imprescindibles per a ser feliç. El protagonista és un home que ha de reconèixer tot allò que no el fa feliç per donar un canvi de rumb a la seva vida, després de la tràgica experiència de perdre la seva dona, i tornar a connectar-se al món. Per Espinosa, la frase que obre el llibre és una màxima que no es pot oblidar: ‘Per viure, cal viure’, segons l’ACN.

Per primera vegada, les dones prenen un paper rellevant en l’univers Espinosa. Són cinc personatges femenins els més rellevants del llibre, al costat del protagonista: la seva esposa morta, una persona de qui ha après moltes coses; les seves dues filles, amb tot el seu avenir; la seva mare, amb qui arrossega relacions familiars complicades; i la dona del seu germà.

Espinosa reconeix que sempre omple els llibres d’històries viscudes per ell o que li han explicat, sempre demanant permís abans, i en aquest cas la seva màxima era parlar de la sinceritat i de la felicitat, que al seu entendre van molt lligades. ‘Jo sempre tinc les meves illes/persones que sé que em diran la veritat’, explica.

En aquesta obra, Espinosa també explora el pes de les històries familiars i com les experiències viscudes pels pares marquen l’esdevenir dels fills i a l’inrevés. És en aquest sentit també apareix el perdó i la capacitat de saber perdonar per tirar endavant.

‘Brúixoles que busquen somriures perduts’ és la quarta novel·la d’Espinosa, després de l’èxit ‘Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ (2011). Ha venut més d’un milió de llibres, sumant també ‘El món groc’ (2008) i ‘Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo’ (2010). Però sobretot és conegut per la sèrie ‘Polseres vermelles’, una prolongació del film ‘Planta 4a’, del que n’era guionista, i retrata la seva infància entre hospitals.