22.03.2013 - 06:00
‘Quan vam començar a la plataforma esperàvem trobar gent emprenyada i ens vam trobar gent avergonyida i molt culpabilitzada. Perquè el sistema és tan pervers que estafa la població i, perquè la gent no reclami drets ni exigeixi que paguin els responsables, fa que els estafats se sentin culpables.’ Així s’expressava en el cicle Implicats amb membres de +VilaWeb la portaveu de la PAH, Ada Colau (vegeu el vídeo complet de l’acte). Colau va explicar com treballava la plataforma, com s’hi podia col·laborar i com havia estat capaç de parar els peus a la banca i a la majoria absoluta del PP a les corts espanyoles.
Colau va insistir en un dels mèrits de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: haver canviat la mentalitat de molta gent i haver transformat la frustració i la depressió en indignació, en una actitud que ha fet possible de començar a canviar coses.
‘Els responsables de tot això et fan culpable de l’estafa i et diuen que has estirat més el braç que la màniga i que tothom volia passar les vacances a les Seychelles’, va dir Colau. I afegí: ‘Hem pres consciència que ens prenen el número, que això no és un fracàs personal nostre, sinó que hi ha hagut una estafa col·lectiva. Quan vam començar, la gent afectada per la hipoteca era fortament criminalitzada, eren realment els grans responsables de la crisi, però en realitat havien estat estafats.’
El nou estat, una oportunitat?
El nou estat pot ser una oportunitat de canviar les coses? Colau respon: ‘Dependrà si el procés de refundació democràtica i aquest procés constituent es fan des de dalt o des de baix. Aquesta és la clau. Si es fa des de baix, jo crec que la població ho veu claríssim. Si aquí hi hagués l’oportunitat de crear unes noves regles del joc estic segura que en matèria d’habitatge i hipotecària la gran majoria de la població veuria molt clar de regular la dació en pagament, el lloguer social…’
Però alerta del cas contrari: ‘Si aquest procés es fa des de dalt, des de les elits polítiques i econòmiques, a Catalunya, igual com a l’estat espanyol, hi ha una absoluta relació de dependència obscena del poder polític i financer. Només cal dir “la Caixa” perquè tots tinguem clar de què parlem: els tentacles de la Caixa arriben a tot arreu, partits polítics, mitjans de comunicació, sector empresarial divers. Mentre aquestes siguin les regles del joc, a Catalunya passa com a Espanya. Ara, si fem un procés de refundació des de baix, i ens tornem a demanar quines regles del joc volem, si comencem de nou, aleshores sí que podrem fer que les coses siguin diferents de com han estat fins ara.’
