21.03.2013 - 06:00
L’informe de Price Waterhouse sobre l’ERO a RTVV, la còpia d’estudis demoscòpics del Consell, la còpia del cànon de la fórmula 1, la justificació de les despeses del programa de reforma de centres escolars, etc. Són exemples de documentació en poder del govern valencià i que, fins ara, ha estat inaccessible. Repetidament, el Consell ha negat l’accés a aquesta mena de documentació a tots els diputats que l’han demanada, especialment de Compromís i EUPV. Però ahir hi hagué un canvi important: segons una sentència del Tribunal Suprem, el Consell va vulnerar els drets dels diputats de Compromís perquè l’any 2009 va negar-los l’accés a la documentació sobre els contractes de la Generalitat vinculats al cas Gürtel.
La sentència, feta pública ahir, obliga el govern a facilitar a Compromís tota la documentació referida als contractes que la Generalitat va signar amb empreses relacionades amb la trama Gürtel entre el 2003 i el 2008. El govern va negar-hi l’accés amb l’argument que el cas restava sota secret de sumari. En canvi, el tribunal diu que aquests contractes no ho eren pas, de secrets, i que els criteris per a negar-s’hi eren indeterminats. De fet, l’any 2011 el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ja va donar la raó a Compromís, però la Generalitat va presentar un recurs al Suprem. Aquest recurs és el que ha estat refusat amb la nova sentència, que, ara sí, el govern ha de complir tant sí com no.
Oltra: ‘Obri una línia de jurisprudència nova’
La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, es va afanyar a destacar ahir que aquesta sentència obria ‘una línia de jurisprudència nova molt important’. De fet, va voler recordar que encara hi havia moltes peticions de documentació similar judicialitzades al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. I va posar els exemples de la fórmula 1 i l’informe sobre l’ERO a RTVV.
La sentència, que també condemna la Generalitat a pagar dos mil euros de costes, diu clarament que la negativa del vice-president del govern d’aleshores, Gerardo Camps, era ‘una negació del dret de participar en política’. La sentència afegeix, respecte de la petició dels diputats de Compromís: ‘Els diputats no cercaven cap resposta a cap qüestió política general, sinó informació necessària per a emprendre més iniciatives de control sobre aquest govern.’
Més de mil cinc-centes peticions
En total, l’any 2009 Compromís féu 1.508 peticions d’informació parlamentàries. No li’n van acceptar cap. Segons la sentència, no és la Generalitat que ha d’establir ‘mitjançant la definició dels seus límits, el dret d’informació’. I, encara: ‘La conclusió inevitable és que el govern valencià va incomplir l’obligació de facilitar la informació que li havia estat demanada, perquè no hi havia raons fundades en dret que emparessin aquesta posició.’ La diputada de Compromís va avisar ahir que l’acumulació de sentències d’aquesta índole podria constituir un delicte de prevaricació i, doncs, es podria denunciar el Consell per la via penal.
