18.03.2013 - 01:31
1) L’economia de Xipre necessitava un rescat europeu?
Sí. La posició dels dos bancs principals hi era insostenible i, de fet, aquesta setmana un dels dos semblava que podia deixar d’operar. En les eleccions recents, a més, el candidat guanyador es va presentar dient que demanaria un rescat ràpid.
2) Quin és el problema de l’economia de Xipre?
Els bancs. Curiosament, el 2008 el Fons Monetari Internacional descrivia Xipre en termes elogiosos dient que era un país ‘amb un llarg període de creixement econòmic, molt estable, amb un nivell molt baix de desocupació i bones finances públiques’. El deteriorament d’aquestes finances públiques, però sobretot el col·lapse dels bancs xipriotes, han portat ara a la crisi.
3) Quin problema han tingut els bancs de Xipre?
Bàsicament dos. Un creixement excessiu i les conseqüències de la crisi grega. Igual com va passar a Islàndia, la desregulació bancària va fer que els bancs del país adquirissin una dimensió desproporcionada. Segons l’informe de l’FMI del 2011 els actius bancaris equivalien al 835% del PIB de Xipre. Això, clarament, no tenia trellat.
A més, els bancs xipriotes van fer una política molt agressiva d’expansió a Grècia. El banc central de Xipre calcula que el deute que ciutadans, empreses i institucions gregues tenen amb els bancs de Xipre equival al 160% del PIB de l’illa.
La crisi grega ha estat mortal per als bancs de Xipre. Primer, perquè la depressió econòmica grega els ha perjudicats greument, amb una xifra enorme d’impagaments, i després perquè l’any passat una part del deute del govern grec va ser esborrat oficialment com a part de les mesures d’estabilitat. I això potser va estabilitzar una mica Grècia, però va desestabilitzar completament Xipre. Els bancs de Xipre van perdre 4.500 milions d’euros que els devia el govern grec.
4) Per què tenen tanta relació Xipre i Grècia?
Xipre parla grec i, de fet, els xipriotes es consideren majoritàriament grecs de nació i de cultura. La divisió de l’illa després de la invasió turca hi va reforçar el sentiment hel·lè encara més. En el passat, Xipre i Grècia van intentar unir-se políticament però no se’n van sortir. L’entrada d’ambdós països a la Unió ho va fer possible d’alguna manera i, des d’aleshores, les relacions entre Grècia i Xipre són extremadament fluides.
5) La part turca de l’illa també rep les conseqüències del rescat?
No. La part turca de l’illa s’ha declarat estat independent, tot i que cap estat, tret de Turquia, no l’ha reconegut. Però aquest estat turc de Xipre té el control efectiu del territori. Ha creat un banc central propi i la moneda en circulació en aquesta part de l’illa és la Nova Lira Turca, per bé que els euros hi circulin informalment. Per tant, el rescat no s’aplica a aquesta part de Xipre.
6) Quines són les conseqüències d’aquest rescat per als ciutadans
L’acord assolit divendres ha d’aprovar-lo encara el parlament. Però les condicions signifiquen que a tothom qui tingui comptes bancaris en bancs de Xipre, siguin nacionals o no, se’ls aplicarà allò que és anomenat un impost únic. Aquells qui tinguin més de 100.000 euros perdran el 9,9% dels diners, que aniran a parar a l’estat. I els qui hi tinguin menys de 100.000 euros, sense cap límit per sota, en perdran el 6.75%.
En tots dos casos, els diners se’ls quedarà l’estat per a contribuir al rescat dels bancs. El valor d’aquests diners es transformarà en accions dels bancs rescatats que els dipositaris hauran d’acceptar obligatòriament.
7) Això és legal?
És la primer vegada que un rescat europeu inclou la confiscació de part de les propietats dels ciutadans. No és clar que sigui legal, però una possible batalla judicial duraria molts anys i ara mateix és irrellevant.
8) Però, al cap i a la fi, no és una manera com una altra de pagar? Si l’estat augmentés els impostos el ciutadà no acabaria pagant el mateix?
Aplicant l’acord, l’estat també augmentarà els impostos. Però és cert que l’estat podria treure aquests diners dels ciutadans per unes altres vies. Aquest no és el problema principal. El problema principal és que una decisió com aquesta era impensable la setmana passada. Europa assegurava que els diners que la gent tenia als bancs eren intocables i ara han deixat de ser-ho. La percepció sobre com et prenen els diners és molt diferent i agreuja molt notablement la seguretat jurídica i el ressentiment del ciutadà envers el govern i envers les institucions financeres.
9) Això podria passar ara també aquí?
Ningú no pot saber-ho. Però s’ha obert una porta que abans era tancada amb pany i forrellat. La situació ha canviat completament.
10) Per què diuen que això que ha passat és un ‘corralito’?
La paraula ‘corralito’ fa referència a la restricció de la lliure disposició de diners en efectiu de terminis fixos, comptes corrents i caixes d’estalvis de l’Argentina, imposada pel govern de Fernando de la Rua el desembre del 2001 que es va perllongar durant gairebé un any. Amb el ‘corralito’ simplement les persones no podien retirar els diners lliurement d’un banc. Això es va fer per a evitar una onada de pànic bancari i la retirada massiva de diners per part dels ciutadans.
Ara a Xipre s’ha fet un ‘corralito’ parcial. Els bancs han congelat els diners de cada compte bancari que haurien d’anar destinats a pagar aquest denominat impost únic. Aquests ja no es podran treure. Però, a més, l’acord es va fer divendres a la nit pensant que avui a Xipre era festa. Per tant, només es poden retirar diners a través dels caixers automàtics que limiten la quantitat màxima que pots treure cada dia. El govern de Xipre ha ordenat també que els bancs restin tancats demà. De manera que la gent no pot fer res amb els diners que són seus.
11) Per què s’ha pres aquesta mesura a Xipre i no es va prendre als anteriors estats rescatats?
Hi ha dues possibles explicacions. La primera seria que s’ha traspassat una barrera que abans era tancada. Xipre seria, segons aquesta explicació, un experiment per a veure on arriba la reacció de la ciutadania i provar d’aplicar aquesta mesura després en més països.
Segons la segona explicació, Xipre és especial perquè els seus bancs tenen fins a un 20% dels dipòsits en mans de ciutadans russos. Repetidament, el país ha estat acusat d’emblanquir capital rus a través dels seus bancs i l’opinió pública alemanya és sensible a la idea que els diners europeus rescatessin l’oligarquia russa.
12) I no podien haver atacat només els comptes dels estrangers, per exemple?
Legalment, seria molt difícil d’explicar. I tampoc no sembla que el govern de Xipre fos partidari d’una actuació com aquesta. Els xipriotes no tenen pas una gran economia i per a ells la perspectiva de ser un centre financer d’intercanvi entre Rússia i Europa es molt atractiva.
13) Hi havia cap alternativa?
Fer un rescat com els anteriors de Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya. També els partits de l’oposició plantegen mesures molt diverses. Per exemple, avançar els contractes de venda sobre els dipòsits de gas descoberts recentment i que estan valorats en 80.000 milions d’euros. I, encara, s’ha parlat d’expulsar el país de l’euro.
14) El parlament aprovarà aquestes mesures?
És difícil de saber-ho. L’actual parlament té 56 membres reals, perquè els diputats que haurien de representar la zona turca no hi van. D’aquests, 20 són demòcrata-cristians, seguidors del president Anastasiadis, elegit fa poc. El Partit Democràtic, centrista, també li dóna suport amb els seus nou diputats i, entre tots dos, conformen la majoria absoluta. Però un dels diputats del Partit Democràtic ja ha dit que no votarà a favor del pacte, amb la qual cosa el govern només té 28 vots. La suma dels altres partits i el diputat rebel fan 28 vots també, amb la qual cosa hi hauria un empat. No es descarta, però, que més diputats pro-govern l’abandonin i se sumin a l’oposició.
Cal tenir en compte, a més, que la relació amb Alemanya s’ha tesat molt. Tothom és conscient que la duresa alemanya en la negociació té a veure amb les pròximes eleccions en aquell país i amb el fet que l’oposició acusava Merkel de rescatar els oligarques russos si rescatava Xipre. Les males formes dels negociadors alemanys, que van arribar a escridassar els xipriotes, han causat molt malestar al país i reforcen en bona part de la població la idea que Alemanya s’ha convertit en una mena de potència colonial respecte dels altres països europeus.
15) I si el parlament no aprova l’acord què passa?
Que no podria entrar en vigor. El president hauria de comunicar a la troica que el país no accepta el resultat de la negociació i no sé sap què passaria llavors. Podrien convocar-se noves eleccions però, vistes les reaccions populars contra aquesta maniobra, molt probablement unes noves eleccions les guanyaria l’esquerra, on el Partit Comunista és el majoritari.
