18.03.2013 - 06:00
El president de Xipre, Nikos Anastasiadis, ha instat tots els partits del país a votar avui al parlament a favor del rescat del país aprovat per la UE, i ha assegurat que és ‘l’alternativa menys dolorosa’. Els xipriotes han expressat la indignació per haver de pagar la factura del rescat per part de la UE i l’FMI i per haver de viure un ‘corralito’ fins dimecres, pel cap baix. La situació d’incertesa s’estén més enllà de Xipre, amb inquietud per la repercussió que la crisi pugui tenir a tot Europa. La gran pregunta és, doncs, com reaccionaran la resta dels europeus, i si no es desfermarà una retirada en massa de diners dels bancs.
En un discurs televisat, Anastasiades ha dit que assumeix tota la responsabilitat per les seves accions i que la solució elegida no era la que es volia: ‘Però és la menys dolorosa en les circumstàncies actuals perquè sobretot ens permet de gestionar l’economia directament.’
El pla de rescat s’haurà d’aprovar ara al parlament, on la Unió Demòcrata d’Anastasiades, conservadora, haurà d’aconseguir el suport d’una altra formació. En tot cas, el president s’ha compromès a respectar la decisió que adopti la cambra, tot i que ha demanat que es voti la proposta, tenint en compte què és millor per a la població i el país.
Impost bancari
Per primera vegada s’ha trencat el tabú segons el qual els dipòsits bancaris eren garantits passés què passés. Ara ja no. Tots els xipriotes han vist de sobte com, dels seus comptes bancaris, en desapareixia entre un 6,7% dels diners i un 9,9%. Això, acompanyat d’un ‘corralito’ que impedeix de moure diners si més no fins dimecres. La situació de protesta i de caos a Xipre per això és profunda. I aquestes darreres hores s’ha sabut que el president negocia amb la troica (BCE, UE i FMI) la possibilitat de reduir aquest percentatge d’un 6,75% a un 3% per als comptes de menys de 100.000 euros i que s’augmenti del 9,9% al 12,5% per als de més de 100.000 euros.
El suport parlamentari a la mesura
Hi ha expectació per saber si aquesta mesura serà aprovada avui pel parlament xipriota. Els dos partits que donen suport al govern tenen la meitat del parlament, però el resultat de la votació no és clar. Hi ha diputats pro-governamentals que s’han mostrat contra les mesures i podrien votar amb l’oposició. Els partits de l’oposició ja han anunciat que presentaran una moció per a abandonar immediatament la zona euro i fins i tot demanaran un referèndum sobre la permanència a la UE.
Al carrer, les reaccions de sorpresa han deixat pas a llargues i infructuoses cues davant les sucursals bancàries per a treure’n diners. I a una crispació que, de moment, s’ha conformat amb petites manifestacions espontànies davant les entitats bancàries, com la d’un ciutadà que s’ha presentat amb un buldòzer al banc. Hi ha detalls concrets de l’acord que encara no se saben i que creen inquietud. El principal és si la confiscació de diners afecta només diposits o també bons i comptes corrents.
Entre els xipriotes ha causat estupor el fet que tots els comptes bancaris i no sols els que superen una certa quantitat siguin penalitzats amb la confiscació d’una part dels estalvis. L’operació, a més, s’ha fet a la nit, un divendres que obre un cap de setmana de festa fins dimarts, segurament per a donar temps al govern a controlar millor la situació.
En aquest sentit, el Banc Central de Xipre ha decidit de mantenir tancats els bancs dimarts, dia en què havien de tornar a obrir després del dilluns festiu.
El president del parlament europeu demana que no es toquin els dipòsits de menys de 25.000 euros
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha demanat millores en el paquet de rescat a Xipre, sobretot respecte dels petits estalviadors també afectats per l’impost dels dipòsits bancaris.
En declaracions al dominical alemany Welt am Sonntag ha dit que és correcte que es fes participar els clients dels bancs en el rescat, però creu que els petits estalviadors no són responsables dels problemes i demana que no es toquin els dipòsits de menys de 25.000 euros.
