17.03.2013 - 06:00
‘Què m’impedeix caure en la barbàrie quan estic envoltat de bàrbars? Començo a escriure aquest dietari a bord del bergantí Verge de Montserrat, on visc immers en la vilesa més salvatge que mai no m’hauria pogut imaginar…’ Aquest és l’inici de la novel·la ‘El mar dels traïdors‘, de Jordi Tomàs (vídeo), publicat per Proa i Premi Lector de l’Odissea. Al llarg d’un dinar, on hi havia l’escriptor Albert Sánchez Piñol, tots dos africanistes van anar relatant l’escruixidora història d’aquests vaixells plens d’esclaus, al llarg del segle XIX, quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal.
Va introduir el llibre l’editor de Proa, Josep Lluch: ‘Aquesta novel.la té la virtut de tractar un tema impactant, que tot i ser proper és molt desconegut, i que les classes dirigents d’avui encara el mantenen en un cert secretisme. Es un tema que molesta, perquè afrontar-lo suposa un conflicte moral. Però per sobre de tot, el llibre és una novel.la d’aventures. També vull destacar l’estratègia narrativa: Jordi Tomàs construeix la narració a partir de cartes i apunts de dietari, amb anticipacions que trenquen el discurs cronològic, i conté un final de bon escriptor. El protagonista, un metge, és un personatge càndid, idealista, de manera que el conflicte es fa encara més dramàtic.’
La introducció de Lluch va donar pas a la intervenció d’Albert Sánchez Piñol, que essent l’exponent més destacat de la novel·la d’aventures catalana moderna, va participar en el dinar perquè és amic de Jordi Tomàs i, com ell, també africanista. Va explicar: ‘Fa anys que ens coneixem amb el Jordi, de quan érem al Centre d’Estudis Africans. Érem quatre gats i no estàvem vinculats amb la universitat. Quan penso en la quantitat d’africanistes del centre que s’han acabat dedicant a la literatura… Mira, hi havia l’Albert Bosch, que escrivia llibres abans de dedicar-se a la política, el Gustau Nerín, l’Ana Moya, l’Alícia Gili… D’aquest grup, en Jordi Tomàs n’és el més perseverant, i en cada llibre s’ha anat superant, cada nou llibre és millor que l’anterior. ‘El mar dels traïdors’ és una novel.la que recomano vivament. La vaig acabar de llegir ahir, i avui de bon matí ja he trucat a un director de cine perquè l’adapti. Per suposat que no sé si ho farà, però jo trobo que val molt la pena, que funcionaria.’
‘Continua Sanchez PIñol: ‘Dins la narrativa històrica, com podia ser que el tema de l’esclavisme perpetrat per molts catalans al segle XIX encara no s’hagués tractat? Sóc dels que penso que Catalunya és víctima i còmplice d’Espanya. I dins d’aquesta trama això es veu més que mai. Penseu que el tràfic d’esclaus té molt a veure amb el procés d’industrialització de Catalunya, perquè les grans fortunes esdevingudes del tràfic d’esclaus van invertir en la indústria tèxtil. I quan vaig llegir el llibre em va fer molta alegria que tractés el tema tan bé. És una perla.’
Aleshores va arribar el torn de l’autor, Jordi Tomàs: ‘Fa tres o quatre anys, el Centre d’Estudis Africans em va proposar de fer una sessió sobre l’esclavisme. Documentant-me em vaig adonar que era un gran tema per a una novel·la. Vaig fer diverses temptatives per situar la novel·la i el protagonista, i al final vaig decidir que fos un metge, perquè la majoria de documents que sortien d’un vaixell de tràfic d’esclaus els escrivia el metge, que donava compte de l’estat de salut d’aquells homes.’
‘Tot el que s’explica a la novel·la hauria pogut passar a la realitat. Fins i tot les escenes més cruentes, com el moment en què es llencen al mar mes de quatre-cents esclaus, perquè s’acosta una patrulla britànica i en aquell moment, el 1864, el tràfic d’esclaus ja era prohibit. Les condicions en què viatjaven els esclaus eren deplorables: menjaven un àpat al dia de cereals, arròs o llegums, i de tant en tant bebien aigua. Un cop al dia o cada dos dies els feien sortir a coberta i els feien ballar, perquè durant moltes hores havien hagut d’estar estirats en la foscor, sense roba per evitar suïcidis. Quan eren a coberta el metge els feia la revisió. Les condicions eren tan extremes, que els esclaus vivien una mitjana de vuit anys.’
‘És clar, col·locar de protagonista un metge humanista en un vaixell esclavista, donava joc. Ell s’embarca en el vaixell Verge de Montserrat enganyat, perquè es pensava que era un vaixell comercial. Sí, és un vaixell català. Penseu que en aquella època hi havia moltes famílies del país relacionades amb l’esclavisme o directament esclavistes. Ho era Antonio López, el marqués de Comillas, Joan Güell, els Vidal Quadras, els Bacardí… I moltes famílies del Maresme i del Garraf. Tot i que el tràfic d’esclaus era il·legal, la monarquia els recompensava amb títols nobiliaris.’
Sánchez Piñol va apuntar: ‘El llibre aporta petits detalls fantàstics, com per exemple el negoci de l’aiguardent. La ratafia anava sobretot destinat a les colònies i els vaixells d’esclaus. O, per exemple, també apareix el fet que aquests indians que tornaren amb grans fortunes es van dedicar a fer grans obres de caritat aquí, per mala consciència segurament. L’esclavisme és l’holocaust dels africans i hi ha un deute històric que Europa no ha assumit.’
